L'escriptora madrilenya Aroa Moreno Durán es prodiga en una mena d'intisme inserit en ficcions històriques. O almenys cap a aquest híbrid apunten les primeres i memorables novel·les que irrompen després d'haver publicat altres llibres de no ficció o de poesia. Però la comanda narrativa no se circumscriu a sentimentalismes fàcils, per dir-ho d'alguna manera. Perquè les èpoques que habiten els seus personatges vénen marcades per circumstàncies dolentes, per escenaris on es descarrega existencialisme com a prodigiosos xàfecs inesperats.
I és que la Història, el que ha passat en qualsevol temps pretèrit es visualitza millor des d'intrahistòries com les que ens presenten autores com Aroa. Sortir-nos a les seves històries és acompanyar uns personatges que ho donen tot amb rabiosa versemblança davant d'adversitats que desperten sensacions d'alienació, d'estranyament fins i tot als entorns més propers.
Una faceta novel·lística naixent que sembla compendiar el punt líric de la poeta amb l'àrdua tasca de la biògrafa. Els seus afortunats personatges són capaços així de transmetre visions que aconsegueixen el descriptiu des del més profund de l'ànima.
Top 3 llibres recomanats d'Aroa Moreno Durán
La baixamar
Hi ha alguna cosa a la baixamar dels mars del nord de desconcertant bellesa. D'una banda emergeixen a la vista penya-segats marcats a perpetuïtat per la bravura de l'onatge, mentre que les platges s'estenen en la victòria pírrica davant del repòs de l'oceà. El conjunt d?una marea baixa cantàbrica desperta aquesta noció de camp de batalla interminable entre terra i aigua. Anades i vingudes imperecederes que marquen l'esdevenir dels habitants d'aquells lares.
Adirane torna a la casa familiar del seu poble al costat de la ria, al nord del País Basc, amb la fràgil excusa de registrar l?última memòria d?infància de la seva àvia Ruth durant la Guerra Civil. Ha deixat enrere el seu marit i la seva filla de cinc anys, sense ni una explicació, per intentar trobar un nou punt de partida des del seu propi passat. A la casa també hi viu l'Adriana, la seva mare, amb qui no es parla des de fa anys.
Què significa criar o cuidar algú sota tres contextos històrics i polítics molt dispars i en un territori gairebé permanentment tensat? En aquesta novel·la, mares i filles de diferents generacions aniran teixint, amb el ritme i la força de les marees, una genealogia sacsejada per secrets familiars i enfrontaments que fins ara les han mantingut allunyades, vivint vides separades pels murs del que mai no es diu.
La filla del comunista
Davant la noció que no hi ha país ni fronteres, la idea del terrer abandonat, del viatge sense volta de l'apàtrida, del desarrelament des de les ideologies. Narrar des del buit pot acabar aportant la sensació més intensament lírica. El romanticisme en essència és enyorar els impossibles i pretendre tornar als llocs on se'n va anar feliç. Quan tot això és impossible.
Berlín, 1956. La tarda amb més fred de tot l'hivern, les mans d'una nena s'embruten de carbó. Berlín, 1958. En aquestes mateixes mans hi ha un secret o un record, una insígnia amb tres lletres gravades: PCE. Berlín, 1961. La sang de les sardines ha quedat a l'altra banda perquè un mur ha partit la ciutat en dues. Berlín, 1968. Has pensat en què significa ser aquí per sempre? Berlín, 1971. Quines coses es porten als viatges, quan es fuig, quan no serà possible un retorn.
La vida de Katia podria haver estat contada de moltes maneres, però la prosa d'Aroa Moreno Durán, incisiva i brillant, ens ho explica d'aquesta manera: tornant la bellesa al pes de la Història.
Frida Kahlo. Visca la vida
Només es pot escriure biografies de personatges apassionants. O almenys només hauria de ser així. Davant obres que expien i fins i tot exalcen personalitats de segona, obres com aquesta per donar a conèixer el patiment com a pòsit creatiu i com a sublimació del tràgic cap al color i l'esplendor.
En Frida Kahlo. Visca la vida, la periodista espanyola Aroa Moreno Durán s'acosta a una de les artistes mexicanes més conegudes del segle XX. Aquesta és la història de superació d'una dona valenta, avançada a la seva època, que va patir i va viure amb intensitat i que, a més, va ser capaç de transformar el dolor i la malaltia en art perpetu. La força, així com el caràcter de Frida Kahlo, són un exemple del que significa la lluita per la vida. Això, unit a la seva obra, ha convertit l'artista mexicana en una icona per a tothom hispanoparlant.
