Cap literatura tan compromesa com la que trasllada una visió autobiogrà fica. I no es tracta només d'estirar records i vivències per compondre una trama des de les circumstà ncies més extremes afrontades en moments històrics més foscos. Per Annie Ernaux tot allò narrat cobra una altra dimensió en fer de la trama realisme en primera persona. Un realisme aixà més proper que vessa autenticitat. Les seves figures literà ries adquireixen més significat i la composició final és una autèntica transició per habitar altres à nimes.
I l'à nima d'Ernaux s'ocupa de transcriure combinant puresa, clarividèndia, passió i cruesa, una mena d'intel·ligència emocional al servei de tota mena de relats, des d'una visió en primera persona fins a un mimetisme de la quotidianitat que ens acaba esquitxant a tots en qualsevol de les escenes que se'ns presenten.
Amb una capacitat inusual per a la completa sintonia del que és humà , Ernaux ens explica la seva vida i les nostres vides, projecta escenaris com de representació teatral on acabem veient-nos en escena declamant els habituals soliloquis fets pensaments i derives de la psique entestat a dilucidar el que passa amb el destà de la improvisació que és l'existència que signaria el mateix Kundera.
No trobem a la bibliografia d'aquesta autora Nobel de literatura 2022 una narrativa apressada per l'acció com a suport de la trama. I tanmateix resulta mà gic comprovar com la vida avança amb aquesta estranya cadència lenta dels instants per ser finalment empesa, en estranya contraposició, a un transitar dels anys que amb prou feines s'aprecia. Literatura feta mà gia del pas del temps entre inquietuds humanes del més proper.
Top 3 llibres recomanats d'Annie Ernaux
Pura passió
Les històries d'amor intenten convèncer-nos de la immortalitat del tacte o de l'èpica de les emocions. Aquesta història neix com una visió d'un romanticisme enfangant els nostres dies. El focus sobre les taules se centra en la dona que espera enamorada mentre passa tot i la seva vida queda suspesa sobre un foc fatu. No és que l'amor sigui desencÃs, ni que la tebiesa finalment sempre campi. La qüestió és observar sense connotacions per anar traient impressions sobre un personatge que nosaltres mateixos ens hem d'encarregar de justificar, de trobar les emocions que el mouen…
«A partir del mes de setembre de l'any passat, no vaig fer res més que esperar un home: que em truqués i que em vingués a veure»; aixà comença la història sobre la passió d'una dona culta, intel·ligent, econòmicament independent, divorciada i amb fills ja grans, que perd el cap per un diplomà tic d'un paÃs de l'Est «que cultiva la semblança amb Alain Delon» i sent especial debilitat per la bona roba i els cotxes aparatosos.
Si el tema que dóna lloc a aquesta novel·la és aparentment trivial, no ho és pas la vida que l'encoratja. Molt poques vegades abans s'havia parlat amb un descarat tan descarnat, per exemple, del sexe masculà o del desig que idiotitza, que trastoca. L'escriptura asèptica i nua d'Annie Ernaux aconsegueix introduir-nos, amb la precisió d'un entomòleg que observa un insecte, al febril, extasiat i devastador desvari que qualsevol dona —i qualsevol home?—, a qualsevol lloc del món, ha experimentat sense dubta almenys una vegada a la seva vida.
L'esdeveniment
És exactament això. De vegades un embarà s simplement esdevé. Com el capÃtol inesperat d'una novel·la que estem llegint i que de sobte ens treu completament de pla. Un no sap per on seguir, potser, sent escriptor. I potser tot el que vingui després apunti a un canvi complet de gènere i de trama.
L'octubre del 1963, quan Annie Ernaux es troba a Ruan estudiant filologia, descobreix que està embarassada. Des del primer moment no li cap dubte que no vol tenir aquesta criatura no desitjada. En una societat on es penalitza l'avortament amb presó i multa, es troba sola; fins i tot la seva parella es desentén de l'assumpte. A més del desemparament i la discriminació per part d'una societat que li torna l'esquena, queda la lluita davant del profund horror i el dolor d'un avortament clandestÃ.
el lloc
La rutina que empasta l'existència amb els punts d'inflexió que apunten cap amunt o cap avall. Els petits moments transformadors i la mà gica capacitat d'Ernaux per fer del moment un fascinant escenari on l'anhelat acaba convivint amb l'inesperat i aquell atzar que també traça els camins.
L'abril de 1967, l'autora i protagonista, llavors jove aspirant a professora de secundà ria, supera l'examen de capacitació en un liceu de Lió per orgull (i recel) del seu pare, antic obrer que, procedent del medi rural i després de treballar durament, ha acabat convertit en propietari d'un petit comerç a les provÃncies. Per a aquest pare, tot això significa un altre pas endavant en el difÃcil ascens social; no obstant, poc li dura aquesta satisfacció, ja que mor dos mesos després.
Pare i filla han traspassat els seus respectius «llocs» dins la societat. Però s'han mirat entre si amb suspicà cia, i la distà ncia entre tots dos s'ha anat tornant cada cop més dolorosa. El lloc se centra, doncs, no només en els complexos i els prejudicis, els usos i les normes de comportament d'un segment social de lÃmits difusos, el mirall del qual és la culta i educada burgesia urbana, sinó també en la dificultat d'habitar en un espai propi dins de la societat.
