Abilio Estévez conforma, en la seva vessant novel·lÃstica i amb el seu compatriota i coetani Leonardo Padura, un tà ndem narratiu que transforma Cuba en escenari de multitud de trames de diversa Ãndole.
En el cas concret d'Abilio un deix de morriña ho envolta tot. Des de les construccions més històriques fins a les més pures ficcions. Tot té a la seva obra un component reivindicatiu que pot apuntar a allò polÃtic però que essencialment és humanÃstic.
Sol passar amb els escriptors que comparteixen vena lÃrica amb vessants més prosaics. El resultat és una brillantor formal que també serveix a la causa de l'emocional, del dibuix acurat dels seus personatges en les parcel·les més Ãntimes i en els contextos. Estévez pot fabular i aterrar en el món d'un llibre a l'altre; o fins i tot d'un capÃtol a un altre. Perquè en això se sustenta la versemblança dels personatges per fer-los vÃvids i complets en tots els seus trets des d'allò emocional compensat amb allò ideològic fins i tot allò onÃric…
Top 3 llibres recomanats d'Abilio Estévez
teu és el regne
Com diria Michael Stipe com a frontman dels REM, «és l'end de la world com un nou i feel fine». El bo de Stipe no era l'únic que podia esperar amb tanta alegria la fi del món per dedicar-li l'animada cançó. En aquest llibre s?intueix alguna mena d?apocalipsi sectari. Però en el fons tot va formant forma d'una al·legoria, una metà for o fins i tot una paròdia cap a la segona oportunitat espiritual, cap al viatge més cert al més enllà per a tots…
En una finca anomenada L'Illa, a poca distà ncia de l'Havana, hi viu una petita comunitat sobre la qual plana una amenaça inaprensible. Allà , en un casalot vetust, en un lloc conegut com el Més Aquà i envoltat d'una vegetació exòtica i exuberant a la qual semblen voler ordenar fantasmals està tues i fonts, els membres d'una famÃlia estan com a l'espera d'un esdeveniment que farà fallida sempre la seva llastrada inèrcia.
Mentrestant, com a signes d'alerta, petits incidents, aparentment innocents, es van succeint en el laberint d'un present imprecÃs, fet de records, evocacions i desitjos, mentre l'atmosfera d'un turbulent tròpic va electritzant els habitants de l'Illa i conduint-los, segons el lliure i capritxós albir d'un ésser omnipotent, cap a un final en realitat anunciat. Qui és aquest ésser suprem? ¿Els haurà enviat ell al misteriós jove assetjat, provinent d'aquesta zona apartada anomenada el Més enllà ?
Com vaig conèixer el sembrador d'arbres
Cap apà trida ho és tant com un illenc terra continental endins. Perquè no hi ha més paradisos que els perduts certs, però les illes són els últims paradisos possibles en allò merament geogrà fic. Aixà s'entén un poderós reclam tel·lúric cap a persones com Abilio. I d'aquà es desprèn aquesta volència pels relats intrahistòrics dels que van quedar i els que van quedar, en qualsevol cas dels que encara habiten com a fantasmes recurrents que van i vénen com a inesgotables onades sobre les paradisÃaques platges o contra els brumosos penya-segats.
Encara que tots els relats aquà reunits han estat escrits fora de Cuba, és important recordar, no obstant, que van prendre forma en aquesta altra Cuba inesgotable que Abilio Estévez, per bé o per mal, comporta. I aquests relats volen respondre el secret d'un paÃs en perill d'extinció.
La seva intenció és capgirar la història que han viscut els cubans, observar-la des d'un altre punt de vista, un lloc llunyà on no arriben els tòpics i les lloances, i procurar entendre la vorà gine en què s'ha transformat l'illa. Històries que són testimonis d'un fracà s. Que volen donar fe del desig de viure fins i tot enmig de tanta frustració i enfonsament. Els protagonistes han perdut el record o resulta que recorden massa —l'altra manera d'oblit—. Són personatges que creen una realitat paral·lela per suportar la mesquinesa del dia a dia. Que enmig d´un desastre incomprensible es proposen resistir.
arxipèlags
La història de Cuba no escapa a aquesta tradicció populista cap a allò dictarorial estesa durant gran part del segle XX per tota Amèrica Llatina (i encara avui si m'apures a certs països…) La qüestió és que semblants sistemes polÃtics generen espais socials convulsos on la literatura ha de rescatar allò intrahistòric cap a la realitat última de cada nació. En aquesta obra Abilio Estévez ens dibuixa realitats conegudes de temps fetes vÃvides representacions humanes.
Agost de 1933. A Cuba tenen lloc els successos que més tard es van conèixer com «La revolució del trenta». L'illa sencera contra un president autoritari: el general Gerardo Machado. Quan la situació es va fer insostenible, el president va fugir amb avió cap a les Bahames.
La vigÃlia, un noi anomenat José Isabel (qui, ja vell, escriu la història dels tres dies anteriors a la fugida de Machado) és testimoni de l'assassinat d'un jove en un pantà proper a casa seva. José Isabel viu als afores de l'Havana i amb ell conviuen en un caseriu una sèrie de personatges que es preparen per a les conseqüències de la fi del Machadato i que, alhora, recreen a la memòria les seves vides des de la Guerra del 95, contra Espanya, fins al present del 1933.
