Hi ha personatges que, per a tots aquells que ja teníem ús de raó entre els 80 i 90, es van incorporar amb totes les de la llei a l'imaginari popular. Terenci Moix era tan bon escriptor com a singular personatge. Una mena de mimetització entre la seva professió i la materialització del seu imaginari argumental en la seva mateixa persona.
Les televisions i ràdio dels vuitanta i noranta pugnaven per comptar amb els seus serveis per fer de cronista de qualsevol esdeveniment social. El seu somriure i el seu llenguatge popular funcionaven perfectament per empatitzar amb l'espectador.
Una empatia que, tot dit, també cultivava les mil meravelles en la seva tasca literaria. D'altra banda, fonament per portar-lo a aquest bloc. Terenci Moix era capaç de narrar moments de la història (amb la seva devoció per l'egiptologia) aportant un caràcter cinematogràfic. Un estil molt especial que semblava fer-li transitar màgicament entre el guió i la novel·la. Sens dubte un escriptor únic, polèmic en no poques ocasions, però sempre trobat a faltar a l'espai cultural del nostre país.
Top 3 millors novel·les de Terenci Moix
L'amarg do de la bellesa
Un títol de gran sonoritat i amb aquest punt de dicotomia existencial que ja per si sol presagia una bona obra. I la lectura, finalment, gratifica summament.
És com si, d'alguna màgica manera, aquesta novel·la pogués solapar-se amb La vella sirena, de José Luis Sampedro. No és que les novel·les empastin argumentalment, però, al meu parer componen un meravellós mosaic d'aquells dies en què la civilització del Nil es mostrava com la modernitat del nostre planeta.
L'art, la filosofia, l'agricultura, la mitologia i les creences ... Dues novel·les que es complementarien perfectament en una novel·la consecutiva.
En el cas concret de Moix es tracta del detall, de l'imaginari al voltant de com podia ser viure per als més famosos personatges com Keftén o Nefertiti.
Com seria l'amor d'aquells dies de noves llums de la humanitat? Com interiorizarían en la seva ànima les necessàries creences amb les quals afrontar infortunis o benediccions climatològiques? Un autèntic retrat preciosista de personatges i personalitats amb el rerefons bàsic d'emocions i pulsions humanes, les mateixes llavors que ara.
No diguis que va ser un somni
Coneixent la faceta pública de Terenci Moix, la seva declarada passió per l'egiptologia i la seva recerca desmesurada de l'amor com a argument narratiu, sens dubte aquesta novel·la degué ser per a ell una necessitat creativa.
Parlar de Cleopatra i Marc Antoni, una de les primeres narracions amoroses completes (amb el seu romanticisme però també amb el seu costat més mundà, passional i pervers en ocasions), va haver de ser un autèntic clímax literari per Terenci.
Si a més la seva gran novel·la va acabar guanyant el premi Planeta, la publicació va haver de ser un autèntic orgasme. Com realment orgàsmic és introduir-te en les descripcions sense filtre, en els detalls més profusos sobre l'amor i la traïció, sobre la tragèdia i la destrucció.
Una novel·la d'amors pretèrits que, entre les seves fastuoses descripcions, acaba convertint-se en amor en essència arribat fins avui. En aquest link trobaràs una nova edició commemorativa de Planeta.
El arpista cec
Si a la capacitat narrativa sobre l'antiguitat, li unim el poder descriptiu de l'autor i li sumem un plantejament misteriós com a rerefons, ens trobem amb una novel·la ambientada a l'antic Egipte amb aspectes de cert misteri i un esperit transformador de la Història.
Que el que ens explica Terenci Moix té poc d'ajust als cànons egiptològics, pugui ser. Que la novel·la es va escriure poc abans de morir l'autor i la seva total redacció sigui un gest de complicitat cap a tots els seus fidels lectors, també podríem apropar-nos.
Sortir per la porta gran, crear literatura per transgredir, escriure com els àngels per acabar protestant davant els més puristes que no sempre ho van reconèixer en tota la seva gran magnitud.
I malgrat tot, aquesta és una gran novel·la on la Història es converteix en fantasia, en erotisme i en la suau simfonia d'un arpa sonant a mitja llum sobre una lleugera corrent de la Mediterrània.
