3 millors llibres de Robert Graves

Arran de la lectura d'el llibre Els setze arbres de l'Somme de Larss Mytting vaig evocar la participació de l'genial Robert Graves en la batalla que es va dur a terme en aquesta regió francesa de l'Somme, on van morir més d'un milió de soldats i en la qual el propi Greus va estar a punt de deixar aquest món sense haver escrit tantes i tantes grans novel·les.

El destí és així, pot marcar-te, però no acabar amb tu si tens una missió pendent (o això ens agradaria pensar en aquest caòtic pla de la nostra existència com a civilització)

I precisament d'això, de civilitzacions va saber i va escriure molt el bo de Robert Graves. Superat el trauma de la seva participació a la I Guerra Mundial i després de lliurar-se a la literatura com a possible cura davant la barbàrie, aquest autor va trobar en les civilitzacions ancestrals grans motius per escriure novel·les històriques de gran transcendència.

La Història més remota es mou entre la mitologia i els remots testimonis escrits que es tracten d'encaixar com un trencaclosques amb cert sentit.

Després ve ia la literatura, encaixant màgicament totes aquestes peces, participant amb la imaginació i la documentació d'escenes concretes de suposades intrahistorias ajustades als usos i costums desvetllats d'aquelles nits dels temps.

Sens dubte un autor molt necessari per entendre el que els nostres més remots avantpassats sentien i pensaven en un planeta que encara se'ls feia ignot en el seu funcionament i gegantí en el seu espai.

Top 3 millors novel·les de Robert Graves

La deessa blanca

En aquesta gran novel·la l'autor va deixar gran part de la seva empremta, de la seva intenció per viure dins de la seva pròpia història, amb aquest resultat de credibilitat del màgic com a mecanisme últim de tot.

I alhora apunta a un pensament disruptiu sobre les creences de la primera Història occidental, la que va néixer a Grècia per mitjà de pensadors i prístins científics. Greus ens presenta en aquesta novel·la un paper de la dona ben diferent a l'actual. Abans que la figura dels déus mitològics i els seus descendents religiosos prenguessin la figura de l'home com a representant de gairebé tota deïtat, la dona va poder considerar-se aquest ésser a adorar.

Una mena de matriarcat segurament centrat en la capacitat per generar vida. El que Greus ens relata en aquesta novel·la obre una nova perspectiva sobre un món iniciat com un autèntic matriarcat, probablement fins que Eva es va convertir en l'humà capaç de contravenir a Déu ...

La deessa blanca

Jo, Claudi

Greus ens convida a pensar en què disposem a les nostres mans d'una autobiografia de Claudi. Pretensiosa proposta que no ho sembla tant que es descobreix el vast coneixement d'un autor que semblés haver trobat aquesta autobiografia en alguna remota ruïna romana.

I, per ser just, Claudio va haver de escriure-ho tot, no només els aspectes oficials sinó tot tipus de secrets de el poder així com els vicis que tota societat avançada fa gala quan es constitueix.

Per mitjà d'aquest supòsit testimoni de Claudio ens endinsem també en els temps previs de Calígula o en la particular vida paral·lela de la tercera dona de Claudi, la inquietant Mesalina. En conjunt un fascinant relat fresc sobre la Roma imperial, amb el to d'una biografia confessional on ens acostem a tot el que girava al voltant de el poder ...

Jo, Claudi

El velló d'or

Robert Graves ens va aportar en aquesta novel·la una nova perspectiva sobre la mitologia grega. El seu extens coneixement de relats i personatges d'aquells dies li va permetre aquesta reescriptura del vell mite del velló d'or pel qual Jàson i els argonautes van emprendre viatge per a la seva conquesta i amb ella la recuperació del tron ​​de Tesalia en mans de Jàson.

En aquesta reescriptura ens acostem també a molts altres enormes personatges d'aquesta aclaparadora fantasia que és la mitologia grega amb aspectes d'universalitat. Acompanyem Hèrcules, Orfeu, Càstor i travessem el mar negre.

Gaudim amb aquesta idiosincràsia dels primers grecs, la mateixa que forjaria el que Occident és avui dia. Aventures i acostament als nostres orígens, una obra molt interessant per abordar la mitologia grega des d'un nou prisma més complet que barreja el que és humà, el diví i l'espai dels semidéus o herois.

El velló d'or
5 / 5 - (8 vots)

Deixa un comentari

Aquest lloc té validesa Akismet per reduir el correu brossa. Aprèn com es processen les dades dels teus comentaris.