El grup de rock Tap ja va presentar en el seu moment un dels seus discos com «El club dels inquiets». Corrien temps en què es venien discos per escoltar-los amb solemnitat i parafernà lia. L'escriptor danès Jussi Adler Olsen és membre honorÃfic d'aquest club. I tot inquiet ha d'acabar enfocant cap a algun tipus de manifestació artÃstica, cultural o intel·lectual. Adler Olsen es va decantar per la literatura i va acabar produint una de les millors obres de novel·la negra del corrent nòrdica des de la seva vessant continental (certament Dinamarca no és el paÃs més emblemà tic d'aquest corrent, llevat d'aquesta enlluernadora excepció).
Mentre Jussi estava buscant a l'escriptor que portava dins, es va formar en molt diverses à rees com la medicina i la cinematografia. Però la literatura ja havia marcat el seu pla de captació de nous talents.
A mitjans dels 90 Jussi Adler Olsen va publicar el que seria el seu gran encert: La casa de l'alfabet, una singular novel·la que transforma el gènere d'aventures conforme avança la història per acabar presentant un thriller d'el que probablement va poder beure un altre gran novel·la: Shutter Island » , de Dennis Lehane.
Amb aquesta gran novel·la, Jussi Adler Olsen va poder dedicar-se amb més continuïtat a la literatura, oferint la seva famosa sèrie de novel·les policÃaques-negres de el Departament Q, aixà com algunes altres novel·les d'aquestes que serveixen per desetiquetarse mantenint qualitat i tensió narrativa.
Un autor que val la pena descobrir com a nota discordant de l'gènere més noir europeu. Capaç de trames netament negres i d'altres propostes realment sorprenents.
Top 3 millors novel·les de Jussi Adler Olsen
La casa de l'alfabet
Aquest autor li deu molt a aquesta obra que, per més glòria li servia per despuntar com a escriptor per sobre de l'etiquetatge d'autor de gènere negre (que no és que sigui pitjor però al menys ofereix una noció més diversa sobre la capacitat d'escriure). Amb un tint bèl·lic, l'autor d'aquesta novel·la ens presenta una història singular, propera a l'gènere negre propi de l'autor, i reeditada per diferents segells des que va ser publicada per primera vegada el 1997.
La trama en qüestió gira al voltant de la fugida de dos pilots anglesos en plena Segona Guerra Mundial. Els dos membres de la RAF són abatuts en ple vol però aconsegueixen sobreviure i cauen en terreny alemany. En aquest punt, la història es em va assemblar a la pel·lÃcula Mai vam ser à ngels de Sean Penn i Robert de Niro, on els famosos actors interpretaven a dues pròfugs d'una presó al Canadà .
Una fugida semblant entre natura nevada amb uns dià legs semblants i un cert punt d'aquest humor circumstancial compartit entre les dues històries que s'estendrà durant aquesta primera part de la història. Tornant a aquesta novel·la, la qüestió és que a la seva fugida, Bryan i James només troben una alternativa, passar per malalts destinats a un tren de la Creu Roja.
El que no podien saber és que aquest tren acollia soldats alemanys. Bryan i James prenen la identitat de dos oficials de les SS, la seva desconegut destà acaba sent La Casa de l'Alfabet, un psiquià tric en el qual hauran de seguir assumint la seva demència, sense saber a quins tractaments poden enfrontar-se i potser posant més en risc la seva vida que qualsevol altra alternativa presa.
És llavors quan canviem de pel·lÃcula i ens aproximem a Shutter Island, de Scorsese, amb aquest punt absolutament negre sobre la bogeria. En un ambient fosc, envoltats de mals auguris, els joves pilots i amics aniran descobrint que potser ells no siguin els únics que s'estiguin fent passar per malalts mentals.
La decisió està presa i les situacions generades per la seva decisió de pujar a aquest tren se'ls presentaran de manera insospitada, entre un humor à cid i una sensació angoixant en què no saben quin temps els quedarà aquÃ, si podran fugir, si podran seguir compartint les seves confidències amb les que mantenir-assenyats. Fugien, van prendre la seva decisió precipitada i ara només esperen poder escapar d'aquÃ.
L'efecte Marcus
Sobre com els grans interessos poden acabar movent els seus fils fins als més recòndits espais on la delinqüència intoxica nens i joves de suburbis. Marcus és membre d'una banda de petits delinqüents encara a la frontera de la impunitat. El seu lÃder és Zola, un xaval sense escrúpols que menysprea a la resta de membres.
Marcus entén com de retorçat pot ser Zola quan descobreix un cadà ver en el seu amagatall. Absolutament aterrit fuig d'aquÃ, però les notÃcies ho posaran al corrent sobre la identitat del finat.
I és llavors quan el que va poder pensar-se com un homicidi paral·lel a un robatori s'orienta cap a alguna cosa molt més complex que vincula l'inframón de Zola i de Marcus amb altÃssims estrats socials capaços de comprar-ho tot i de pagar a uns nois per matar a fi de perllongar el seu estatus de corrupció. El departament Q es farà cà rrec de el cas, descobrint immediatament com les causes de la mort apunta a un entramat d'interessos demencial.
El missatge que va arribar en una ampolla
Hi ha una virtut no sé si dir que diferent de l'Olsen escriptor de novel·la negra. I és que aconsegueix treure humor d'entre els ossos de les seves vÃctimes.
No és que sigui un humor hilarant estès durant tota la novel·la, però el seu efecte en la tensió narrativa és com una nova textura per al paladar literari.
El toc romà ntic d'una ampolla amb missatge portat de el passat. Un text escrit amb sang, un assumpte mai tancat sobre dos nois desapareguts en els 90. El departament Q amb Carl Mørck, Assad i Rose intenten transcriure l'escrit amb sang per trobar respostes ...