Els 3 millors llibres de l'impactant Jussi Adler Olsen

El grup de rock Tap ja va presentar en el seu moment un dels seus discos com «El club dels inquiets». Corrien temps en què es venien discos per escoltar-los amb solemnitat i parafernàlia. L'escriptor danès Jussi Adler Olsen és membre honorífic d'aquest club. I tot inquiet ha d'acabar enfocant cap a algun tipus de manifestació artística, cultural o intel·lectual. Adler Olsen es va decantar per la literatura i va acabar produint una de les millors obres de novel·la negra del corrent nòrdica des de la seva vessant continental (certament Dinamarca no és el país més emblemàtic d'aquest corrent, llevat d'aquesta enlluernadora excepció).

Mentre Jussi estava buscant a l'escriptor que portava dins, es va formar en molt diverses àrees com la medicina i la cinematografia. Però la literatura ja havia marcat el seu pla de captació de nous talents.

A mitjans dels 90 Jussi Adler Olsen va publicar el que seria el seu gran encert: La casa de l'alfabet, una singular novel·la que transforma el gènere d'aventures conforme avança la història per acabar presentant un thriller d'el que probablement va poder beure un altre gran novel·la: Shutter Island » , de Dennis Lehane.

Amb aquesta gran novel·la, Jussi Adler Olsen va poder dedicar-se amb més continuïtat a la literatura, oferint la seva famosa sèrie de novel·les policíaques-negres de el Departament Q, així com algunes altres novel·les d'aquestes que serveixen per desetiquetarse mantenint qualitat i tensió narrativa.

Un autor que val la pena descobrir com a nota discordant de l'gènere més noir europeu. Capaç de trames netament negres i d'altres propostes realment sorprenents.

Top 3 millors novel·les de Jussi Adler Olsen

La casa de l'alfabet

Aquest autor li deu molt a aquesta obra que, per més glòria li servia per despuntar com a escriptor per sobre de l'etiquetatge d'autor de gènere negre (que no és que sigui pitjor però al menys ofereix una noció més diversa sobre la capacitat d'escriure). Amb un tint bèl·lic, l'autor d'aquesta novel·la ens presenta una història singular, propera a l'gènere negre propi de l'autor, i reeditada per diferents segells des que va ser publicada per primera vegada el 1997.

La trama en qüestió gira al voltant de la fugida de dos pilots anglesos en plena Segona Guerra Mundial. Els dos membres de la RAF són abatuts en ple vol però aconsegueixen sobreviure i cauen en terreny alemany. En aquest punt, la història es em va assemblar a la pel·lícula Mai vam ser àngels de Sean Penn i Robert de Niro, on els famosos actors interpretaven a dues pròfugs d'una presó al Canadà.

Una fugida semblant entre natura nevada amb uns diàlegs semblants i un cert punt d'aquest humor circumstancial compartit entre les dues històries que s'estendrà durant aquesta primera part de la història. Tornant a aquesta novel·la, la qüestió és que a la seva fugida, Bryan i James només troben una alternativa, passar per malalts destinats a un tren de la Creu Roja.

El que no podien saber és que aquest tren acollia soldats alemanys. Bryan i James prenen la identitat de dos oficials de les SS, la seva desconegut destí acaba sent La Casa de l'Alfabet, un psiquiàtric en el qual hauran de seguir assumint la seva demència, sense saber a quins tractaments poden enfrontar-se i potser posant més en risc la seva vida que qualsevol altra alternativa presa.

És llavors quan canviem de pel·lícula i ens aproximem a Shutter Island, de Scorsese, amb aquest punt absolutament negre sobre la bogeria. En un ambient fosc, envoltats de mals auguris, els joves pilots i amics aniran descobrint que potser ells no siguin els únics que s'estiguin fent passar per malalts mentals.

La decisió està presa i les situacions generades per la seva decisió de pujar a aquest tren se'ls presentaran de manera insospitada, entre un humor àcid i una sensació angoixant en què no saben quin temps els quedarà aquí, si podran fugir, si podran seguir compartint les seves confidències amb les que mantenir-assenyats. Fugien, van prendre la seva decisió precipitada i ara només esperen poder escapar d'aquí.

La casa de l'alfabet

L'efecte Marcus

Sobre com els grans interessos poden acabar movent els seus fils fins als més recòndits espais on la delinqüència intoxica nens i joves de suburbis. Marcus és membre d'una banda de petits delinqüents encara a la frontera de la impunitat. El seu líder és Zola, un xaval sense escrúpols que menysprea a la resta de membres.

Marcus entén com de retorçat pot ser Zola quan descobreix un cadàver en el seu amagatall. Absolutament aterrit fuig d'aquí, però les notícies ho posaran al corrent sobre la identitat del finat.

I és llavors quan el que va poder pensar-se com un homicidi paral·lel a un robatori s'orienta cap a alguna cosa molt més complex que vincula l'inframón de Zola i de Marcus amb altíssims estrats socials capaços de comprar-ho tot i de pagar a uns nois per matar a fi de perllongar el seu estatus de corrupció. El departament Q es farà càrrec de el cas, descobrint immediatament com les causes de la mort apunta a un entramat d'interessos demencial.

L'efecte Marcus

El missatge que va arribar en una ampolla

Hi ha una virtut no sé si dir que diferent de l'Olsen escriptor de novel·la negra. I és que aconsegueix treure humor d'entre els ossos de les seves víctimes.

No és que sigui un humor hilarant estès durant tota la novel·la, però el seu efecte en la tensió narrativa és com una nova textura per al paladar literari.

El toc romàntic d'una ampolla amb missatge portat de el passat. Un text escrit amb sang, un assumpte mai tancat sobre dos nois desapareguts en els 90. El departament Q amb Carl Mørck, Assad i Rose intenten transcriure l'escrit amb sang per trobar respostes ...

El missatge que va arribar en una ampolla
5 / 5 - (9 vots)

Deixa un comentari

Aquest lloc té validesa Akismet per reduir el correu brossa. Aprèn com es processen les dades dels teus comentaris.