3 millors llibres d'Antonio Pérez Henares

La ficció històrica és un gènere en el qual destaquen diversos autors encarregats de fer més habitable un temps remot construït al voltant de referències oficials, documentació o cròniques. Perquè més enllà del que sabut gràcies als testimonis directes que aborden les circumstàncies més transcendentals de cada època, sempre queda aquesta part d'instint, de mim pel detall per construir una realitat molt més completa i complexa.

Un món pretèrit que ens acaba arribant de la millor manera per mitjà de personatges que viuen molt per sobre d'aquest oficialisme que constreny el que realment va poder passar en el més amplíssim univers del que és humà.

Exemples com els de Santiago PosteguilloJosé Luis Corral o fins Pérez Reverte perfilen tots aquests contorns plens de clarobscurs. La Història queda així més completa i es fa més accessible, quan les grans plomes aprofundeixen sobre el detall amb aquest instint i aquesta insaciable set per conèixer que aquests escriptors i molts altres despleguen sobre el conegut i sobre el anecdòtic.

Antonio Pérez Henares complementa aquesta plèiade de grans coneixedors i narradors. Però en el seu cas, l'abast fins el prehistòric aporta aquest màgic afegit en què tot s'extreu des de la intuïció, els resultats científics i l'arqueologia.

No és que tota la seva obra se centri en aquests primers dies de l'ésser humà. Però sens dubte, la seva saga a l'respecte, centrada en el que va poder ser de la península ibèrica, aconsegueix un gran valor literari que gairebé voreja el antropològic.

Després hi ha molt més en la bibliografia d'aquest autor. Perquè des que emprengués la seva carrerar literària, allà per 1980, han corregut rius de tinta de producció pròpia també pel que fa a tasca assagística i articles. Així que, havent on triar, som-hi amb:

Top 3 novel·les recomanades d'Antonio Pérez Henares

La cançó de l'bisó

Una novel·la amb la qual, de moment, es tanca la saga sobre la prehistòria. I res millor que esplaiar-se sobre un canvi trascendentalísimo en els pols de les nostres civilització.

En una novel·la recent de gran èxit: L'última neandertal, La seva autora Clara Cameron planteja aquest mateix punt de transició Neandertal - Sapiens des d'una brillant noció de narració absolutament empàtica.

No ho és menys aquesta novel·la que se centra en el gran dilema evolutiu que va suposar l'arribada dels sapiens. Potser la intel·ligència no era el més rellevant per sobreviure a la glaciació. No a el menys com a eina directa. I no obstant això els Sapiens es van enfrontar als Neandertals per aconseguir fer-se amb els recursos mínims cap a la supervivència.

Una fita que va marcar la resta dels mil·lennis fins avui. Novel·lar aquest moment és tot un repte superat amb escreix en aquesta trama que acaba desbordant en els detalls d'un món abocat a l'abisme de l'canvi forçat.

En aquest escenari trobem als protohombres exposats a totes les seves emocions i possibles actituds instintives oposades, des de la protecció a la violència, amb una rigorosa presentació d'organització tribal, sistemes de comunicació cap a aquesta conquesta gradual de la Terra sobre feres i circumstàncies canviants.

La cançó de l'bisó

El rei petit

La gran fusió entre Castella i Aragó que van deixar els reis catòlics, es va fonamentar en monarques bé anteriors com Alfonso VIII. La història d'aquest rei sobresurt com la vivència de l'infant forçat a ser home per finalment fer-se valer.

Descendent del Cid, a l'arribar a la seva majoria d'edat, Alfonso VIII ja semblava tenir ben clara la seva missió després d'haver passat per amenaces que el van forçar a prendre els comandaments des d'abans fins i tot d'haver arribat la seva coronació.

Casat curiosament en Tarazona, Com un gest de complicitat a l'altre gran regne peninsular: Aragó. De fet, en la Batalla de les Navas de Tolosa, aquests detalls sumarien perquè tots els regnes cristians pròxims acabessin sumant-se contra els almohades.

No obstant, la trama se centra en com va arribar aquest monarca fins aquí. La seva previsible condició de pròxim monarca de Castella, quan encara era un nen, ho va posicionar entre tirants interessos que l'amenaçaven per totes bandes.

Reclòs a Atienza per la seva protecció, aquells dies costat d'un altre nen, Pere, acabaran forjant una amistat convertida en fidelitat durant tota l'existència de tots dos.

El rei petit

Ennuvolessis

Acabem com a tercer i últim lloc de la meva rànquing, paradoxalment, amb la que va ser primera novel·la de la saga prehistòrica. Perquè si «La cançó de l'bisó» és una potentíssima història sobre un món encara per fer, aquesta arrencada de la saga ja anticipa el gran interès en una àrdua tasca de novel·lar des dels vestigis del que pot ser la Prehistòria considerada com a argument novel·lístic.

Per a l'ocasió, l'autor se centra en el personatge d'Ull Llarg. Des d'aquest jove certament impulsiu es construeix una història en la qual habitarem entre clans primitius coneixent els rols i normes i assumint com les inquietuds i pulsions d'aquells projectes d'éssers humans, també servien com a motor per a conflictes i lluites obertes en què la justícia patia de processos.

La força com a pauta bàsica i la natura com a llit amenaçant per a un jove Ull Llarg disposat a tot per una passió naixent incontrolable: l'amor.

Altres llibres recomanats d'Antonio Pérez Henares…

Terra vella

Això de l'Espanya buidada ja ve d'antic, de molt antic. El més curiós és que a poc a poc l'assumpte va sonant a privilegi en un món superpoblat i tenallat per virus encantats amb la multitud. Mentre els polítics de torn acaben de capgirar l'assumpte, parlem d'aquesta Espanya buidada des de temps immemorials a l'estil d'un historiògraf de primera com Pérez Henares.

S'han explicat els relats dels reis, dels nobles, de les batalles i dels grans guerrers, però els qui van repoblar la terra erma van ser homes i dones que, amb una mà a l'estiba de l'arada i amb l'altra en una llança, arriscaren les seves vides per repoblar les terres perdudes. Aleshores, quan una perillosa tropa assetjava -i amb ella la mort- ells van dibuixar les fronteres que avui heretem.

En aquesta novel·la, Antonio Pérez Henares ens trasllada, gràcies a una prosa evocadora ia un exhaustiu rigor històric a galop entre el segle XII i el XIII, a les fronteres de l'extremadura castellana per les serres, les alcarries, el Tajo i el Guadiana.

A través dels seus personatges -cristians i musulmans, camperols i pastors, senyors i cavallers-, ens mostra la història dels qui sembraven i segaven, dels qui van aixecar les ermites i van fer brotar passions, amistats, rancúnies, pobles i vivències. Aquells que van donar humanitat a la terra i es van convertir en la llavor de la nostra nació.

4.5 / 5 - (12 vots)

1 comentari a «3 millors llibres d'Antonio Pérez Henares»

Deixa un comentari

Aquest lloc té validesa Akismet per reduir el correu brossa. Aprèn com es processen les dades dels teus comentaris.