Els 3 millors llibres de la genial Alice Munro

El conte i el relat van aconseguir per fi la seva merescuda cimera literària en 2013. Quan el Premi Nobel de Literatura d'aquell any es va lliurar a Alice Munro, Totes aquestes narracions breus, a cavall entre realitat i ficció segons la seva tendència sigui major a el relat pròpiament dit o a l'conte, acabaven de guanyar-se aquesta consideració tan necessària per a totes aquestes històries sintetitzades que, en aquesta capacitat d'abreujament adquireixen la màgia d'un univers assolit fins als seus últims confins, gràcies al mestratge de l'autor o autora.

Escriure relat o conte és suggerir i disposar a l'lector cap a una meditació després de l'última pàgina o paràgraf ..., bé ho sabien des Txèkhov fins Poe o Cortàzar.

Però tornant a aquesta escriptora canadenca, a més d'aquesta màgia de la síntesi que es perllonga com un transcendental ressò a la fi de la lectura, ella aporta una valuosíssima temàtica humana fragmentada en tantes i tantes composicions breus. Qualsevol antologia d'aquesta autora acaba transformant-se en un assaig filosòfic amb la lleugeresa de l'relat, dels personatges fugaços, dels diàlegs saborosos ...

Top 3 millors novel·les d'Alice Munro

Dansa de les ombres

A les distàncies curtes descobrim la voluntat última de cada autor. En la brevetat paradoxalment s'estén tot el repertori, el mostrari d'interessos i fins i tot pulsions que mouen l'escriptora Alice Munro en aquest cas. Els motius per posar-se a escriure es ramifiquen fins a l'infinit.

Des de l'edat més jove en què tot proromp des de la fantasia fins al més existencial dels relats que s'obre pas com una nàusea, que diria Sartre, quan un ja porta un bon tros de vida recorregut. La cosa és que en aquest volum, com passa en tantes altres ocasions, es recullen diferents moments encarnats en personatges trets de la vida entre els seus llums i ombres…

La màgia d'Alice Munro, que han invocat tants escriptors i crítics literaris, amb què ha omplert de llum les vides, els sentiments i els diàlegs més quotidians, i que n'ha fet la millor contista de la literatura contemporània, guanyadora del Nobel i del Booker, ja estava totalment refermada en el primer dels seus catorze llibres de relats: Dansa de las ombras.

Quinze històries -algunes de marcat caràcter autobiogràfic- que revelen els múltiples matisos de la naturalesa humana: una jove descobreix quant ignora sobre el seu pare quan l'acompanya a fer la seva ruta de repartiment com a venedor de la Walker Brothers; una dona casada torna a casa després de la mort de la seva mare i intenta compensar la seva germana pel temps que ha passat tenint cura d'aquella; el públic d'un recital de piano infantil rep una lliçó sorprenent quan una estudiant «singular» transmet una emoció inesperada en interpretar una peça.

Un llibre clau a l'obra de Munro, inèdit fins avui en castellà, que va obtenir el Governor General's Award i la va consagrar com a la gran narradora que estava destinada a ser.

La vista des Castle Rock

Potser no sigui aquest el relat més valorat per la crítica. Un aspecte més personal inunda aquest conjunt de relats. Però sempre val la pena conèixer a l'autor que surt a fer una passejada per les seves pròpies ficcions per encarar amb ple coneixement de causa qualsevol altra obra posterior.

Sens dubte Alice és un nen que passa a viure en l'imponent castell d'Edimburg. Entre les fantasies de el noi i les il·lusions dels seus pares es descobreix aquest espai compartit del que sempre som, nens que es van carregant de més i més temps.

En un desenvolupament posterior que arriba al nivell de l'oníric s'obren nous relats paral·lels que ens parlen de molts altres somnis compartits a banda i banda de l'oceà, somnis que s'albiren des Castle Rock els dies que el cel està clar.

El progrés de l'amor

L'amor, el nostre sentiment més necessari i no obstant això la més inestable de totes les nostres emocions possibles. Personatges que trasbalsen entre l'amor amb tota la seva potència, el desamor com a conseqüència d'aquesta fragilitat d'allò més bonic.

Les formes de l'amor no són només tradicions romàntiques d'amants sense espai compartit. L'amor que més es condensa és el que sorgeix com a única solució a l'conflicte.

Tots els personatges d'aquesta novel·la comparteixen aquesta sensació de l'amor com la confusa sensació que el temps acabarà per emportar-se'l. La immortalitat seria l'única solució per poder obrir-nos d'el tot a l'amor sense condicionants, mentrestant tan sols podem gaudir dels instants d'amor, abstraient que res d'ell quedarà més tard o més d'hora.

Altres llibres recomanats d'Alice Munro…

Les lluna de júpiter

O l'estranyesa de no pertànyer de el tot a aquest món. Alice Munro aporta en els seus relats aquesta estranya sensació despersonalitzadora que passa en ocasions quan mirem una foto del que vam ser.

Els nostres records són aquestes fotografies en sèpia, on un nen somreia francament mentre que ara sembla mostrar un deix malenconiós. En aquest llibre ens traiem el cap a les ànimes de personatges que s'enfronten al seu passat. Reflexionar sobre el que vam ser pot acabar per oferir una ullada del que ha passat entre idealitzat i distorsionat.

Hi ha desencís en el pensar d'aquests personatges, però també hi ha molt de necessària empatia universal. El passat és igual per a tothom a la fin, una suma de records subjectius que es van acumulant en una biblioteca sense espai per a tants llibres i àlbums de fotos velles.

5 / 5 - (11 vots)

Deixa un comentari

Aquest lloc té validesa Akismet per reduir el correu brossa. Aprèn com es processen les dades dels teus comentaris.