La tirania sense tirans, de David Trueba

Després de la seva anterior novel·la Terra de Campos, David Trueba es pren un respir pel que fa a ficció fa per presentar-nos un llibre amb aspiracions i inspiracions d'assaig sociològic.

Es tracta de pensar una mica en el transcendental, en els matisos de l'ajust entre el antropològic i el social. I també es tracta de fer punta i de fer crítica i oposició reflexiva sobre la nostra deriva com a civilització.

De la lectura d'aquest llibre es tria la contradictòria necessitat de l'individualisme. Perquè és natural reivindicar-se com persona amb les circumstàncies pròpies de cadascú. Però l'individualisme és una arma de doble tall a el servei de diversos interessos que, fet i fet, ens condueixen a l'alienació ...

Si ens cenyim al que conceptual, es podria dir que estem ja immersos en la societat somiada. Drets de tota mena per a qualsevol ciutadà, esperança de vida, espais per reconèixer totes les singularitats, democràcia ...

Així, d'entrada, la idea ve influït per aquest altre món en què cap bondat anterior existeix. I tristament sobreentendemos que es tracta d'un contrapès necessari. Fins al punt d'assumir relats catastrofistes d'aquest altre món abocats pel telenotícies amb naturalitat ..., mentre no esquitxin a occident, on vivim els que sí que tenim drets i llibertats.

Però més enllà d'aquest equilibri, d'aquest engranatge entre els d'aquí i els d'allà, la contradicció se segueix estenent entre nuetras files, els habitants de l'món privilegiat. Perquè les grans ments pensants han sabut donar-li el millor tractament a aquest individualisme guanyat històricament com a llibertat i drets. Separats som menys forts, som realment vulnerables, vam acabar convertint-nos en els nostres propis esclavitzadors.

Aquells que manegen grans interessos polítics, de poder i econòmics en última instància saben treure'ns suc un a un.

El resultat és que acabem creient que som únics, lliures, capaços d'afrontar el nostre destí. Però després de l'aparent societat guanyada en pro de la igualtat acabem sent elements processats i cribratges. La informació ens converteix en parts de l'estadística cap al consum. Noves formes de negoci en què cada un de nosaltres vam sumar per formar una corba, una tendència en un sinistre gràfic.

Sí. És cert que les nostres societats avançades poden oferir millors condicions de vida, sanitàries, emocionals. I no obstant això hauràs observat que fet i fet tot avanç acaba orientant-se a on aquesta i diners. Felicitat de consum, sanitat de consum, amor de consum?

A vista de la nostra deriva sembla com si només quedés un últim reducte, un espai de conquesta de la nostra ànima a què no poden acabar d'arribar els robots de la xarxa. I per seguir defensant aquest espai i reprendre noves reconquestes cap a una igualtat més efectiva no quedaria altra que tornar a unir-nos, cadascú amb el seu espai particular però component una xarxa amb la qual poder enfrontar-se a aquesta altra xarxa embullada dels interessos més perversos.

David Trueba ve a estendre sobre molts d'aquests aspectes amb una perspectiva realista, de vegades fatalista, però sempre confiante en el canvi substancial.

Ja pots comprar La tirania sense tirans, el nou llibre de David Trueba, aquí: