Parlar de Foenkinos és apropar-nos a un dels autors fonamentals de la narrativa actual, amb aquest relleu generacional que apunta a la literatura clàssica d'aquí a un segle, de l'narrador que va reflectir la intrahistòria d'un segle XXI submergit entre l'individualisme i l'alienació com principial conflicte de l' món occidental.
Per això, una nova publicació d'aquest autor ha de ser rebuda amb aquest interès gairebé divulgatiu dels camins que va prenent l'avantguarda de la literatura.
La novel·la «Cap a la bellesa» ens envolta en aquest enigma existencialista pres com a fonament narratiu. Perquè la figura de l'protagonista, el fosc Antoine Duris, té aquest doble gust per saber què l'ha mogut a prendre les seves decisions i, al seu torn, revelar què és el que busca en aquest brusc gir vital.
De professor de Belles Arts a Lió a vigilant a París del Museu d'Orsay. Així, tot d'una, com una mena de càstig autoimposat o com una intenció per fondre amb aquestes obres fins a desaparèixer, com Dorian Gray, mimetitzat en les obres que amb fervent devoció contempla.
Res és casual. El retrat de Jeanne Hébuterne suposa el principal objecte d'observació d'Antoine; la seva mirada decimonònica de la pintora feta model per a l'ocasió. Una mirada gairebé cubista però plena d'expressivitat i bellesa latent. Uns ulls que arrabassen a Antoine per algun motiu ignot que fascina Mathilde, l'encarregada de museu.
La decisió d'Antoine d'abandonar la seva vida el transforma Foenkinos en un enigma digne d'una gran novel·la de suspens. I al seu torn, el pòsit de l'enigmàtic procedir és abordat amb aquest punt existencialista que enllaça amb la bellesa d'un llenç, d'una mirada, de la interminable lluita entre el fugaç i l'etern.
Embrancats en aquesta veritat al voltant de Antoine, transitem per un bell relat en ocasions líric i en altres moments descarnadament prosaic, l'etern equilibri entre realitat i fantasia, entre d'suposicions sobre els que ens envolten i els motius més sense encant que finalment treuen el cap a tota veritat extreta des del pou de l'ésser i de l'viure amb les penes, les culpes o les traïcions.
Per moments observem a Antoine com un personatge d'un llenç que al seu torn contempla la bellesa de la mirada de Jeanne Hébuterne. L'art pot explicar-ho tot quan, en un cop sobtat de fortuna, acabes per desxifrar el que cada pinzellada traça per sota del que figuratiu.
Ja pots comprar la novel·la Cap a la bellesa, el nou llibre de David Foenkinos, aquí: