Ja sé que és molt atrevit triar entre les millors pelis de ciència ficció a un gènere tan extens i que tantes grans obres ens ofereixen. Però cadascú té els seus gustos i en això d'elucubrar i plantejar hipòtesis, distòpies, ucronies o fantasies amb fonaments científics diversos, sempre gaudeix quan s'ofereix un plantejament transcendent final. Sí, el que és meu és satisfacció lectora de ciència ficció quan se'ns planteja un abast fins a metafísic. Perquè en tot allò fantàstic hi pot haver tant de mer entreteniment com de filosofia.
Per mi la millor ciència ficció és la que ens trasllada des de la realitat cap a nous mons o plans. Res millor que imaginar aquests llindars des d'on assolir escenaris insospitats, però sempre amb la mira posada en la nostra realitat. Així és com podem escapar del focus habitual per treure el cap a allò al·legòric, a les metàfores i comparacions que ens poden ajudar a veure el món sota noves dissertacions.
Per descomptat que el component fantàstic allunya de vegades segons qui. Però qui sigui capaç d'imaginar i fer el viatge des del planeta Terra fins al planeta més llunyà o fins a la dimensió més propera, gaudirà de valent i serà capaç de plantejar-se noves síntesis capaces de despertar inquietuds enriquidores.
Això sí, ja em perdonaran els clàssics, però no seleccionaré Blade Runner ni 2001. Una odissea espacial». Perquè és clar, són grans pel·lis que, no obstant, han perdut molt de ganxo pel que fa al nivell d'efectes especials. Perquè sí, busco cintes que apuntin a allò transcendent, però també entreteniment i fascinació més visual…
Top 5 pel·lícules recomanades de Ciència Ficció
Interestel
DISPONIBLE EN QUALSEVOL D'AQUESTES PLATAFORMES:Ja vaig citar aquesta pel·lícula com una de les millors de Christopher Nolan. La cosa és que sempre he dubtat entre la rellevància d'aquesta cinta en comparació del 2001. Una odissea a l'espai» de Kubrick com les millors pel·lis sobre l'espai exterior. Però és clar, els temps avancen i la tecnologia ofereix més qualitat. Així que, actualment, destaco aquesta pel·li pel seu gran impacte visual, a més de tota la càrrega metafísica que comporta.
Escenes màgiques com les del planeta de Miller amb el seu temps estès en proporció a la Terra i la naturalesa aquàtica. El pas pel forat negre, aquest singular Gargantua que ho devora tot i que una vegada travessat ubica el bo de Matthew McConaughey (Joseph Cooper) a una galleda tetradimensional des d'on surar per advertir que el temps ha quedat tancat en escenes vetllades, com un repositori estel·lar on poder accedir a tot el passat. Així és com Matthew aconsegueix transmetre les claus per salvar una humanitat que s'aproxima al final de la seva habitat la Terra.
Les llacunes sobre el retorn impossible de Joseph Cooper, una vegada destruïda la seva nau, se solucionen amb una intervenció imputable al creador de l'Univers. Perquè l'ejecció turbulenta que permet a Joseph aparèixer a l'Estació Espacial, una cosa així com l'arca de Noè, des de la qual ja es poden plantejar noves colonitzacions de planetes habitables a banda i banda de Gargantua.
Origen
DISPONIBLE EN QUALSEVOL D'AQUESTES PLATAFORMES:De nou Christopher Nolan per aquí. Amb evocacions a Matrix (perdó per no seleccionar-la Keanu Reeves), aquesta pel·lícula aconsegueix aquest arrissar el ris pel que fa a mons paral·lels. Carregada d'efectes al·lucinants, a més, la trama ens endinsa en els mons possibles des del subconscient com a entorns de plena rellevància en la configuració del nostre món.
Multinacionals que s'endinsen al nou mercat dels somnis amb les seves inabastables possibilitats. La vida com un programari que els somnis estructuren a necessitat. Els millors programadors com a arquitectes capaços d'una transformació onírica molt més enllà de l'esbombada transformació digital.
Escenaris que es repleguen sobre si mateixos (la imatge de la ciutat recreada com una galleda és una de les grans fites de la imatgeria FX recent i el govern de les voluntats dels individus en la dura pugna pels grans secrets empresarials del nou negoci.
Hackers capaços de tot. Enginyeria Cobol versus Proclus Global. Agents infiltrats capaços de procurar dolor més enllà dels somnis. Tot en mans d'una arquitecta, Ariadne, capaç de la trampantoja més gran per vèncer per fi l'imperi de Saito, el dolent dolentíssim de Proclus.
La sedació com l'inici del viatge al nivell 1 de subconsciència, amb riscos inquietants per baixar de nivell fins a arribar al punt de no tornada des dels somnis. Però com les drogues psicoactives més potents, els viatges també amaguen una confusió latent, ecos que queden tancats a un costat ia l'altre de la realitat. Una apassionant història on tot pot arribar a passar.
Minority Report
DISPONIBLE EN QUALSEVOL D'AQUESTES PLATAFORMES:Els precogs, víctimes de l'experimentació genètica, viuen gairebé completament submergits en un sèrum essencial que els ubica en un pla de consciència general, com tocats, o més aviat esquitxats, en aquest cas, pel do del profètic.
Carregant amb la seva peculiar síndrome de Casandra, els tres germans ofereixen des de la seva piscina visions d'esdevenidores venidors al seu vessant més sinistre. El que és el mateix, són capaços de predir un crim abans que es produeixi.
I és clar, mel sobre fulles per a una policia del futur que, unitat precrim mitjançant, és capaç d'aturar els malfactors. Si l'assumpte conté dosis de traïdoria doncs més fàcil els posen als detectius de la unitat, encapçalats per un Tom Cruise sempre eficient (anomenem-ho John Anderton). Si es tracta d'un crim passional, tot es precipita de manera més imminent perquè com que no hi ha pla no hi ha temps previ per pensar a emportar-se algú per davant.
Fins que els germanets apunten el mateix Anderton com a criminal a les planes i la conseqüent investigació es llança a aturar-lo sigui com sigui. Però l'assumpte té la seva molla, és clar. Les visions dels precogs tenen els seus ressons, una mena de desviació dels esdeveniments a desenvolupar-se. John Anderton troba en ells la seva última esperança perquè ell no té motius per matar. O almenys això creu…
l'illa
DISPONIBLE EN QUALSEVOL D'AQUESTES PLATAFORMES:Això de l'enginyeria genètica per si mateixa i els clons com a derivada sempre m'ha fascinat des d'aquest punt profà d'un antic estudiant de lletres. De fet en el seu moment em vaig animar amb una novel·la de clons que vaig anomenar Alter. Per si t'interessa la tens aquí.
Per rebaixar allò tècnic de l'assumpte, aquesta novel·la aborda els aspectes més interessants, el vessant moral de la recreació d'éssers humans. Més encara perquè el que es fa a la suposada paradisíaca illa és recrear éssers humans a imatge i semblança dels seus interessats patrons, com a assegurances per quan els falla un ronyó o els entra una leucèmia. En defensa seva, això sí, cal dir que ells no saben que té els seus clons. Només creuen que la seva informació genètica recrea òrgans a necessitat en una massa informe.
La pel·li se segueix perfectament fins i tot per a profans a CiFi. I per moments sembla més una obra d'aventures on els protagonistes encarnats per Ewan McGregor i Scarlett Johanson arriben al nivell de consciència necessari per descobrir la fal·làcia i mirar de fugir.
Perquè és clar, l'illa no és tal i les promeses a tots els seus habitants d'una destinació millor mitjançant sorteig (desapareixen d'aquí quan el promotor necessita algun òrgan) queda en evidència gràcies al fet que McGregor és un tipus evolucionat capaç dels dubtes més transcendentals.
En aquesta pel·li hi ha un petit diàleg genial que sempre recordaré. I és que quan Ewan pregunta a un treballador extern per Déu, ja que ja està al corrent de la seva pròpia naturalesa real, el tipus li deixa anar una cosa així:
_ Saps quan desitges alguna cosa amb totes les teves forces? _ Sí -respon Ewan- _ Doncs Déu és qui no et fa ni cas.
La pel·li té molta acció, tocs d'humor quan els estranyats habitants de l'illa (que acaba sent una construcció sota terra en un desert perdut) van interaccionant amb persones del món real. Una bona pel·lícula de ciència ficció recomanada per a tots els públics.
el forat
DISPONIBLE EN QUALSEVOL D'AQUESTES PLATAFORMES:De vegades no cal tant pel que fa a recursos d'efectes especials si sobra l'enginy. Aquesta pel·lícula espanyola és una gran trama de ciència ficció amb diversitat de lectures. La societat actual estratificada en una piràmide tancada en suposats estats de benestar. Més la noció de la sobreexplotació de recursos. La metàfora dels nivells com a primers i segons, tercers… mons. L'esperança en forma de la nena que finalment pot escapar des del més profund del forat.
Un inquietant punt sinistre ens mou per cada despertar del protagonista, un Goreng encarnat per Ivan Massagué magistral que troba a Trimagasi la seva cicerone particular que li ensenyarà el veritable funcionament d'aquest món escalonat per nivells.
El menjar que va baixant a la seva plataforma, pantagruèlica al nivell u, arrasat i malbaratat quan arriba als últims nivells. Violència desfermada quan falta el suport. Foscor que es va tancant conforme descendis de nivell. Menyspreu dels que ocupen nivells superiors i la desesperant sensació que tot pot anar a pitjor a cada nou despertar…
Tot això degudament acceptat i signat quan un entra a formar part dels habitants del forat. Perquè, en aquesta mena de «contracte social» només se sap que tindrà on habitar i buscarà pujar sigui com sigui sense pensar més que en l'avui com una bèstia tancada…
1 comentari a «Les 5 millors pel·lícules de Ciència Ficció»