Les 3 millors pel·lícules del genial Tim Robbins

Pocs camins capaços de transmetre emocions tan palpables com aquest savi passejar de Tim Robbins. Sens dubte, un dels actors que millor ha fet seu, això del llenguatge no verbal aplicat a les arts escèniques. Un silenci de Tim Robbins acompanyat del moviment oportú pot arribar a dir més que la interpretació més histriònica de molts altres actors.

Si hi ha una assignatura en art dramàtic on s'estudiï la manera de comunicar amb la gesticulació corporal completa, Tim Robbins impartiria el màster més cotitzat de la carrera.

Però és que a més Tim Robbins fa gala de tota la resta. Potser no d'una manera tan evident però sí amb aquesta capacitat indubtable per a l'empatia amb tots i cadascun dels seus personatges. El tipus de mirada amable que es pot enfosquir per presentar-nos insospitats inferns interiors. El personatge que ens fa oblidar immediatament l'actor. Sens dubte, un dels grans actuals.

Top 3 pel·lícules recomanades de Tim Robbins

cadena perpètua

DISPONIBLE EN QUALSEVOL D'AQUESTES PLATAFORMES:

No és fàcil aconseguir que el mateix Morgan Freeman passi a ser absolut personatge comparsa en una trama. És clar que, com a narrador, el relat de Freeman també té un fascinant encant. Però si ens remetem a l'escena més enllà de la veu en off, Robbins puja en aquesta pel·lícula fins a la cúspide de l'actuació.

La trama li juga a favor, és clar, perquè aquesta obra que naixia d'una novel·la curta de Stephen King, dintre del seu volum sobre les quatre estacions, té tots els ingredients per magnetitzar-nos en fons i forma. Una mena de venjança o més aviat justícia poètica s'acosta a mesura que avança la història. Però mai podríem ni tan sols sospitar per on trencarà l'assumpte fins a fer-nos alguna cosa magistral.

El deix malenconiós de l'home abatut per les circumstàncies. Aquest punt d'introspecció que encaixa perfectament amb l'esdevenir del personatge de Robbins, el pres Andy Dufresne, a punt del pitjor dels enfonsaments i finalment aconseguint complerta glòria o almenys, una mena de reposició envers el seu passat i el seu infortuni.

Una pel·lícula carregada d'escenes mítiques al presidi. Una cinta

La Paltrow va passar de caure bé per haver passat alguns anys d'estudiants a Espanya a fer-me molta pitjor impressió en algun programa recent on ensenyava la seva mansió amb spa en lloc de traster. Coses dels prejudicis gratuïts davant de personatges tan exposats com són els actors.

Mystic River

DISPONIBLE EN QUALSEVOL D'AQUESTES PLATAFORMES:

L'ordre entre aquestes dues pel·lícules podria canviar. Però estic segur que el 99% dels crítics de cinema que ens trobem posarà una o altra, a dalt oa baix indistintament. Perquè Cadena Perpetua i Mystic River són dues fotudes obres d'art del cinema. I en gran mesura és gràcies al Tim Robbins més enfosquit per les circumstàncies, les penes, el passat irreconciliable amb l'ànima…

Sempre he pensat que dirigint aquesta pel·lícula brutal, Clint Eastwood no va saber trobar el millor final quan va passar davant dels seus propis nassos. L'instant en què Jimmy Markum (Sean Penn) s'aixeca de la vorera, de bona matinada i amb els últims efluvis de l'alcohol remetent davant la ressaca, fa uns passos i assenyala cap al carrer per on va partir el vell amic de la infància, Dave (Tim Robbins) cap a la perdició… Aquest era el punyeter final més elegant per a la pel·lícula i segurament un dels finals més rodons mai vists!

Una mica més enrere veiem Sean Devine (Kevin Bacon) i junts podien haver quedat durant un silenci que bé podria haver-se prolongat durant minuts. Perquè en aquesta estranya absència del tercer amic, Dave, des del mateix dia que se'l van emportar els llops en aquest cotxe fins a tots els anys que va arrossegar després, hi ha tot el que empasta l'existència dels tres nens d'abans.

Un cercle inevitable perquè la fatalitat es repeteixi en el seu cíclic esdevenir. Perquè tot aquest missatge ens arribi sense explicitar-ho així en cap moment hi té gaire a veure el paperó de Sean Penn. Tots tres ho fan genial, però sobretot Robbins com a home traumatitzat des de la seva infància.

La guerra dels mons

DISPONIBLE EN QUALSEVOL D'AQUESTES PLATAFORMES:

Buscant aquesta pel·lícula que sigui una mica el vers lliure a la filmografia de Tim Robbins, he recordat aquesta cinta capitanejada a l'elenc per Tom Cruise però portada fins a un altre nivell amb l'aparició d'un Tim Robbins que fa seu l'apocalipsi que es vénen des de la seva amagatall al subterrani de casa seva.

De fet, no sé quina part del temps de la pel·li s'emporta Robbins… I, tot i això, la seva actuació confereix a la pel·lícula el toc més proper sobre la fatalitat d'una invasió extraterrestre. Credibilitat fins i tot davant de la fantasia més fosca. Un pòsit i un quall que només ell podria aconseguir partint com a tercer o quart actor…

Ray Ferrier (Tom Cruise) és un treballador portuari divorciat que viu sol i que deixa molt a desitjar com a pare. Un cap de setmana qualsevol, l?exdona de Ray i el seu nou marit deixen al seu càrrec els seus dos fills, l?adolescent Robbie (Justin Chatwin) i la seva germana petita Rachel (Dakota Fanning). Aquell mateix dia, es produeix una estranya i violenta tempesta de llums, que resulta convertir-se en l'atac d'una espècie alienígena robòtica que cerca els humans.

La pel·lícula explica l'extraordinària batalla de la humanitat contra una invasió extraterrestre, vista a través dels ulls de la família americana. Igual que la resta de la humanitat, després de l'inici de la invasió, la família es veu en l'obligació de refugiar-se dels alienígenes, uns éssers imparables que tenen escuts que els fan invencibles davant els mètodes humans de destrucció.

Inspirada en l'obra de HGWells, aquesta pel·lícula és tot un clàssic a nivell mundial i un dels pilars de la ciència ficció tal com la coneixem actualment.

4.9 / 5 - (25 vots)

Deixa un comentari

Aquest lloc té validesa Akismet per reduir el correu brossa. Aprèn com es processen les dades dels teus comentaris.