Val que Russell Crowe tira molt de nas arrufat com a recurs per a multitud de les seves escenes. I val que sembla que s'hagi abandonat fĂsicament en els darrers anys (o almenys això es diu davant del que pot ser qualsevol altre problema o fins i tot exigències de guiĂł). Però no es pot negar que Crowe tĂ© aquesta cosa que transmet. Perquè sense ser un galant de cĂ nons apol·linis, sempre ha estat aquest actor que captivava espectadors d'ampli espectre.
Una cosa aixà com un terme mitjà entre el carisma de Sean Penn i l'atractiu de Richard Gere. Per aquà va Crowe en la seva extensa filmografia. Papers encertats, de manera voluntà ria o no, per no cenyir-se a un estereotip i acostar-se a aquesta idea d'actor total capaç de arrufar les celles davant de qualsevol trama. Potser aquest és el truc per convèncer-nos dels seus dots actorals, ia fe que ho aconsegueix.
MĂ©s de 30 anys contemplen una carrera amb escassos alts i baixos. Interpretacions de tota mena que l'enfilen cap al mĂ©s alt de Hollywood. No es pot demanar mĂ©s a aquest intèrpret neozelandès al qual mai no se li pot donar per acabat. Perquè si bĂ© ja no Ă©s el jove, o el tipus interessant de mitjana edat, a hores d'ara pot representar tota mena de rols perquè qualsevol pel·lĂcula agafi mĂ©s vols.
Top 3 pel·lĂcules recomanades de Russell Crowe
Una ment meravellosa
DISPONIBLE EN QUALSEVOL D'AQUESTES PLATAFORMES:Mira que no em solen agradar les obres biogrà fiques on es glossen batalles personals o es magnifiquen fins a l'èpic les circumstà ncies i decisions de cadascú. Però en aquest cas això del matemà tic John Forbes Nash és un altre cantar. Perquè la pel·li ens ofereix dues visions ben dispars. D'una banda hi ha el visionat de qui no coneixia el Nash i per tant no pot ni imaginar el que se li ve a sobre. D'altra banda tenim els que ja coneixien la vida i l'obra de Nash i que, per tant, ja estaven avisats…
Jo era dels que no tenia ni idea sobre el prestigi matemà tic. Aixà que vaig descobrir una trama fascinant en què Russell ens anava endinsant en un pla governamental d'espionatge i contraespionatge, de moviments soterrats per evitar guerres fredes i altres secrets sota diplomà cies oficials.
Fins que tot t'esclata a la cara… En certa manera aquesta pel·li té un punt a Shutter Island només que no tan fosca. És clar que també té a veure que la semblança vital de Nash s'ha de lluir finalment en aquest costat positivista de la vida.
Tot i que també interfereix un punt d'humanitat made in Crowe. Una interpretació desassossegant en molts moments però finalment reconciliadora amb el món que toca viure quan els fantasmes visiten cadascú…
Gladiador
DISPONIBLE EN QUALSEVOL D'AQUESTES PLATAFORMES:D'acord, sĂ, que es tracta d'una superproducciĂł. Però Ă©s que tambĂ© en va el cinema. Si tens una bona història per explicar, entre la crònica històrica i la ficciĂł, millor estirar recursos per omplir les escenes de romans i de grans circs que no quedar-te en un exercici va...
L'èpica li va quedar perfecta a Russell, tancat en aquest odi rumiat, en aquesta set de venjança fonamentada, carregada de noblesa i necessitat davant del mal. Tots hem vist aquesta pel·li i tot i aixà seguim veient-la quan la «tiren» a qualsevol televisió generalista. El duel entre Crowe i Phoenix és antològic. Agafem més que inquina el Cèsar i adorem aquest esperit de Crowe que torna a cases com suspès entre el blat esplendorós de camà a la seva Emèrita Augusta…
Cinderella man
DISPONIBLE EN QUALSEVOL D'AQUESTES PLATAFORMES:Les pelis de boxejadors sempre ens apropen a aquesta dicotomia entre glòria i inferns, estereotipada amb absoluta versemblança al mĂłn pugilĂstic. Per acostar-se al pes de James J. Braddok, Russell va haver de fer-se amb aquest fĂsic dels boxejadors d'abans. L'assumpte queda arrodonit amb aquest gest malenconiĂłs de qui es parteix la cara al ring, enfrontant-se sobretot a totes aquestes derrotes prèvies que els van portar fins a les dotze cordes.
Crowe, i les seves celles arrufades, fan de la vida del boxejador aquest acostament perfecte a una època molt especial de la boxa entre els anys vint i trenta, amb un Estats Units sumit a la misèria…
James J. Braddock pateix els efectes de la crisi del 29 anomenada gran DepressiĂł, desprĂ©s d'haver estat un boxejador professional i perdre tota la seva fortuna en males inversions. Treballa com a estibador al port i la seva famĂlia viu amuntegada a la misèria. El seu mĂ nager creu en ell i l'impulsa a reintentar sort a la boxa tot i no ser ja jove. Braddock venç molts rivals demostrant tenacitat, valentia encara que no gaire tècnica als seus inicis.
La seva dona s'oposa a la boxa i discuteix amb el mĂ nager; però al final esperonada per la misèria accepta exposar el seu marit. DesprĂ©s d'això, li arriba una segona oportunitat en què s'haurĂ d'enfrontar pel tĂtol contra Max Baer, un brutal boxejador que ha matat dos contrincants amb una potent dreta al quadrilĂ ter. La baralla Ă©s pactada a 15 assalts i la gent aposta 9 a 5 per Max Baer, ​​Braddock increĂŻblement aguanta la pesada artilleria pugilĂstica de Baer i sent al cap la potent i demolidora dreta del seu contrincant.
Les pitjors pel·lĂcules de Russell Crowe
salvatge
DISPONIBLE EN QUALSEVOL D'AQUESTES PLATAFORMES:No voldria ser cruel… Però Ă©s que desprĂ©s de veure aquesta pel·lĂcula em sembla que el deteriorament fĂsic de Russel Crowe va en paral·lel amb el menyscapte dels seus dots interpretatius.
Val que el psicòpata al volant del tot terreny podria de partida ajustar-se a aquesta mirada entre felina i insondable que sempre ha gastat Russell. Però la cosa perd gas a mesura que el veiem estirar accelerador pels carrers de Nova Orleans.
Tot és massa capritxós. Que val que l'oncle està cap allà i la prota li toca una mica la moral. Però sense l'arrelament d'una causa més gran semblant trivialitat no es justifica ni encara que t'ho venguin com un exponent de la violència gratuïta que ens envolta.
I després hi ha l'actuació en si. Pel costat encara que te'n va. Però això de Russell és una cosa infumable. Rictus insondable fins al punt que no veus rerefons a la seva psicopatia. Perquè val que els dolents han de ser dolents des de la foscor de les pupil·les. Però sempre hi deu haver alguna cosa més que ens enganxi.
Enduent-se tot davant, els Ăşnics moments que enganxen poden ser els que Russell ocupa dialogant amb un amic de la seva vĂctima en una cafeteria. Perquè aquĂ sĂ que es mastega la tragèdia. En aquests moments sĂ que la tensiĂł desborda com si fos cosa de Tarantino, però poca cosa mĂ©s…
2 comentaris a «El millor (i també el pitjor) de Russell Crowe»