Si ens cenyim als orígens grecs de la interpretació més purista amb les seves tragèdies, comèdies i sàtires, Jim Carrey podria ser l'últim hereu d'aquesta nissaga. O sigui que menys criticar el bo de Jim i més considerar-hi un Sòfocles dels nostres dies 😉
Sobreactuació, histrionisme, gesticulació hiperbòlica… De tot això fa gala Jim Carrey per interpretar personatges carregats d'excessos de dramatisme que, tot i això, ens arriben amb tints al·legòrics quan no es tracta de meres comèdies d'entreteniment. Si vols conèixer més sobre la visió de la interpretació actual a Hollywood del mateix Jim Carrey, pots fer-li un ull, aquí.
La qüestió és polaritzar actuacions per fer de cada protagonista esperpent deformant. Però també per dilucidar, en allò exagerat, aspectes que de vegades se'ns escapen. Perquè als personatges de Carrey trobem un punt de mascarada general que no poques vegades descobrim actualment entre postureus, falsedats i altres sobreactuacions on les xarxes socials són el colofó final de cadascú.
Top 3 pel·lícules recomanades de Jim Carrey
El xou de Truman
DISPONIBLE EN QUALSEVOL D'AQUESTES PLATAFORMES:Ja vaig parlar d'aquesta pel·li quan em vaig posar amb el millor director, Peter Weir. Ara toca cenyir-nos al personatge en si, a aquest Truman Burbank encarnat per un Carrey que encaixa perfectament amb la noció tragicòmica a un extrem i l'altre del ventall interpretatiu. Extrems, pols carregats al màxim pel context de ficció fins que aconsegueixen sentir-se reals.
Perquè la vida de vegades sembla aquest escenari ple de càmeres amagades que ens observen una vegada que les circumstàncies esdevenen irreals, com fora de context, encaixades en un deixa vù. Truman davant del mirall del bany abans milions d'espectadors regala un gest per a la posteritat televisiva del Reality que és la seva vida des del mateix moment del seu naixement. El riure llavors torna a inquietant ganyota. Perquè s?endevina un despertar del personatge sobre el qual tot l?escenari pivota.
Carrey s'ocupa, entre l'humor i el desconcert, de fer-nos viure al seu món irreal, carregat d'al·legories i metàfores sobre el que passa aquí fora, a l'altra banda de tota ficció. Les pors del nen aferrats a l'home incapacitat per abandonar la que sempre va ser casa seva i les grinyolants circumstàncies que fan que el seu món vagi descarrilant.
Perquè a poc a poc tots van caient a la falsedat. Des de la seva dona fins a la mare. Fins i tot aquest millor amic que mai el trairia i aconseguint una delirant catarsi amb la reaparició per error del seu pare mort a la meitat de l'escenari de la seva vida…
Trumen per una banda. Però de part nostra el gust per l'observació dels altres per escopir tota mena de judicis sumaris. L'estupidització de la televisió, els continguts ràpids, la irrellevància del que passa i se'ns narra a la televisió com a tragèdies dels nostres dies…
La veu del seu amo. El director del Reality bufant als personatges el que li han de dir a Truman a cada moment. I la publicitat subliminal, com quan la dona de Truman mira a càmera i ens pretén vendre uns ganivets de cuina superafilats. Una pel·lícula divertidíssim però també fascinant per molts altres angles.
Home a la lluna
DISPONIBLE EN QUALSEVOL D'AQUESTES PLATAFORMES:Les biografies em solen repel·lir força. Excepte quan es tracta de desvetllar precisament el contrari del que aquest tipus d'obres tracten habitualment. Les glòries del protagonista de torn sonen sempre a vanagloriosa ficció. Fins que algú t'explica una història tràgica que precisament es disfressa de comèdia a la seva aparença més externa. No podia ser cap altre que Jim Carrey qui sabés fer seus aquests dos pols de l'humorista inundat per la tragèdia.
La pel·lícula se centra en la carrera del còmic nord-americà Andy Kaufman, que va morir tristament l'any 1984 a causa d'un càncer de pulmó. Nascut a Nova York el 1949, va debutar en nombrosos cabarets en què va anar polint les seves tècniques i el seu estil per arribar a convertir-se en un extraordinari artista en tots els sentits. Així va anar guanyant-se el respecte de tots i cadascun dels individus amb què s'hauria de relacionar per millorar la seva posició socioeconòmica, cosa fonamental de cara a obtenir l'èxit que tant anhelava des que era una criatura.
El seu salt a l'estrellat ia la fama al món televisiu es va produir gràcies al cèlebre programa “Saturday Night Live”, un xou que va impulsar la seva trajectòria professional per formar-se com una de les cares més divertides del panorama internacional. És una de les estrelles de la sèrie “Taxi” i provoca nombroses reaccions a causa de les seves originals i peculiars representacions, especialment aquelles que tenen lloc al Carnegie Hall de Nova York davant de milers i milers d'espectadors. Jim Carrey encarna a la perfecció el protagonista d'aquesta història apassionant dirigida per Milos Forman.
Com Déu
DISPONIBLE EN QUALSEVOL D'AQUESTES PLATAFORMES:Molts vam retreure a Déu com li va quedar tot això. Potser devia ser cosa de pretendre acabar-ho en set dies… Jim Carrey es va encarregar en aquesta pel·li, al súmmum de l'exageració, de disfressar-se de Déu per uns dies per «gaudir» de la capacitat per fer el millor món per a tots… Morgan Freeman, el veritable Hacedor, només s'ha d'armar de paciència per arreglar el que Jim pugui deixar al final del repte…
Bruce Nolan, reporter d?una famosa cadena de televisió de Búfalo, està sempre de mal humor. No obstant, no té cap raó per a aquesta actitud rondinaire: és molt respectat en el seu treball i té com a parella una jove molt maca, la Grace, que el vol i comparteix pis amb ell. No obstant, Bruce és incapaç de veure el costat positiu de les coses.
Després d'un dia particularment dolent, Bruce es deixa endur per la ràbia i la impotència i crida i desafia Déu. Aleshores l'orella divina l'escolta i decideix prendre forma humana i baixar a la Terra per parlar amb ell i discutir sobre la seva actitud. Bruce es mostra desafiant davant seu, acusant-lo de tenir una feina molt fàcil, i Déu li proposa un tracte peculiar al reporter: ell li presta la totalitat dels seus poders divins durant una setmana i llavors tots dos veuran si Bruce és capaç de fer-ho millor que ell. , ja que és tan fàcil. Bruce no dubta un segon i accepta el tracte, sense adonar-se que, de no aconseguir ser com Déu de veritat, es podria desencadenar l'Apocalipsi…
5 comentaris a «Les 3 millors pel·lícules del sobreactuat Jim Carrey»