Tots pensàvem que aquell xaval de Thelma i Louise havia arribat al cinema per a papers secundaris on lluir margalló i picar els ulls (un darrere l'altre). Però el noi de vint anys va persistir en la seva vocació interpretativa (que ja venia desenvolupant molt abans de Thelma i Louise) i, malgrat que el seu encant de vegades devora els seus personatges, Pitt es va anar llaurant aquest destí de gran actor que l'ubica avui al més gran alt de Hollywood.
En una ocasió vaig llegir una anècdota d'una noia que, avorrida a casa, va sortir a prendre alguna cosa durant la SEMINCI de Valladolid per acabar brunzint un Brad Pitt a punt d'eclosió interpretativa. Corria l'any 1991 i per a ella es queda el gustirriní quan el vegi a la seva infinitat de papers amb les més costoses produccions i sota les millors direccions del món.
Curiositats a banda, sens dubte, ens trobem amb aquest hereu dels Paul Newman primer i Robert Redford després. Galans d'un cinema ja en color amb un indiscutible i inigualable atractiu que va trobar ratificació en els seus personatges. Anem allà amb la meva selecció de millors pel·lis de Blas Pit, com ho diu el meu pare…
Top 3 pel·lícules recomanades de Brad Pitt
El curiós cas de Benjamin Button
DISPONIBLE EN QUALSEVOL D'AQUESTES PLATAFORMES:Certament aquest paper estava fet per a Brad Pitt. Perquè la trama té una mica d'al·legoria de l'anhelada i inabastable joventut infinita, alhora que la insuperable bellesa de la seva naturalesa efímera (i és clar, Jordi Hurtado té el seu aquell pel que fa a longevitat però no donava la talla a la segona premissa…).
En aquesta idea de la vida com un plantejament equívoc, al qual ja apuntava Quino quan deia que hauríem de començar vells i acabar en un desbocat orgasme, Brad Pitt aconsegueix materialitzar-lo amb el seu esdevenir impertorbable, amb l'assumpció que ell va contracorrent i que el martiri encara és més gran.
Perquè els instants cims, en vides entrecreuades per mers instants de plenitud, sempre es poden idealitzar tot esperant segones oportunitats. Però en el cas de Benjamin i Daisy tot va passar per oblidar-se, per assumir derrotes encara més dures que les que concedeix el natural transitar en aquest món.
En aquesta fantàstica escenificació que acaba per assolir nocions transcendentals, Benjamin Button aconsegueix fer-nos creure que els seus dons apol·linis són una maledicció de la qual treure una altra visió de la vida on us tems a la mort que ens marquen, de manera directa o subliminalment entre cada fotograma dels nostres dies, no són més que un anticipar-se a la mateixa res que és néixer i instants abans no existir.
La vida és aquesta benedicció que passa des d'una espurna que ho encén tot i aquesta bufa que s'emporta la llum per sempre. Benjamin Button ens acompanya un temps i després ens deixa anar amb aquest somriure de rictus inoblidable, com transmetent la confiança que la mort no és per tant. O fins i tot que després de les nostres darreres batecs pot esperar una cosa que l'enyorarà per sempre perquè ja el va conèixer abans d'arribar al món.
Maleïts bastards
DISPONIBLE EN QUALSEVOL D'AQUESTES PLATAFORMES:Fer de la violència i la sang morbositat adrenalínica és una cosa que Tarantino aconsegueix amb la facilitat del cirurgià expert afanyant-se en un trasplantament de ronyó. La qüestió és oferir després una trama consistent, una ambientació històrica típica que ell esmicola per presentar-nos-la estranya, trasbalsada i hilarant per moments. I després aquesta Brad Pitt amb aquesta mirada enfosquida, aquesta bellesa que deixa de ser amable, com de gendre complaent, per sumir-se a la mirada dels mil metres que es quedava als soldats traumatitzats en els conflictes.
Un innegable ànim de revenja s'estenc sobre la història com de poble encarregat de la justícia davant del genocida (una cosa així com Mussolini a la plaça de Milà versió cinema). La qüestió és que no ens sembla ni tan malament la caça de nazis per on ens condueixen Brad Pitt i companyia. Ens sentim fins i tot lleugerament complaguts amb la massacre del cinema i entretanquem els ulls mentre Pitt assenyala el front dels perversos nazis amb la llengua entresacada, com el nen que pinta amb aquarel·les.
Sí, és una pel·lícula sinistra però també és una gran cinta d'aventures i una bona intrahistòria d'època a l'Alemanya de Hitler. Més enllà de Brad Pitt cal assenyalar el paper d'un altre actoràs com és Christoph Waltz, que tots voldríem matar amb les nostres pròpies mans…
El tren bala
DISPONIBLE EN QUALSEVOL D'AQUESTES PLATAFORMES:Una pel·lícula de presentació erràtica i delirant. Un viatge lisèrgic a bord d'un tren on es conciten els sicaris més esbojarrats. Assassins a sou que amaguen les cartes de la seva missió per a desconcert de l'espectador. O més aviat personatges moguts per les cordes d'algun obscur interès que sembla haver planificat una matança entre els uns i els altres.
Anades i tornades a missions prèvies de cada mercenari o mercenària per anar entenent els comptes pendents que poden justificar els banys de sang i altres humors més negres encara. Entre tots ells Brad Pitt, marieta de sobrenom per a l'ocasió, destaca amb una recerca del seu lloc al món entre sang i sinistres sorpreses.
Llimona i mandarina seran els seus enemics sobtadament aliats per dilucidar que pugui estar passant entre tants desastres, assassinats catastròfics i un tren que avança a tota velocitat amb les seves parades d'1 minut a cada estació. Després hi ha Llop o Princesa, engatusats també per emprendre un viatge d'allò més violent com a hilarant. Sobre tots ells els comptes pendents de Mort Blanca i de Yazuza, que fet i fet apunten a l'èpica natural de la venjança típica d'aquestes pel·lícules.
Marieta no voldria participar del festí sagnant, ell ja és en una altra ona i tan sols passava per recollir un maletí com a última missió. En la seva desubicació total el disbarat treu el cap genial en els seus enfrontaments, gestos, diàlegs i soliloquis.
Altres pel·lícules recomanades de Brad Pitt…
Set
No fa tant de temps que es van concatenar grans pel·lícules de suspens de veritat, de les de criminals avisos capaços de tot per aconseguir donar a conèixer al món el seu pla. Seven no va a la defensa a El silenci dels anyells. Els set pecats capitals executats un per un. Brad Pitt i Morgan Freeman buscant caçar un imaginatiu assassí encarnat per Kevin Spacey.
Un sempre sospita en aquest tipus de pel·lis que alguna cosa se'ns escapa. Que en aquesta recerca de la sorpresa, de l'efecte final, el redoblament acabarà deixant-nos bocabadats. I també podem intuir que l?investigador representat per Pitt té totes les paperetes per emportar-se una d?aquestes funestes sorpreses. Però la excel·lent execució final, la tensió entre Kevin Spacey i Brad Pitt aconsegueix tints èpics, de drama absolut…
Per si et ve de gust recordar-la… (no recomanable per a queixes de spoiler)
-------------------------------------------
Hi ha moltes altres pel·lis genials on el nostre amic Brad se'n surt. Casos com: Sleepeers, El club de la lluita, Guerra mundial Z, 12 micos (espectacular en el seu rol de trastocat)… Però calia triar i m'he intentat decantar per les pel·lis on té més pes en escena més enllà d'aquesta qualitat puntual a les seves aparicions.
21 comentaris a «Les 3 millors pel·lícules del ja mític Brad Pitt»