Sun Tzu va escriure el seu llibre «L'art de la guerra» allà pel segle V abans de Crist. Moltes batalles després, i des del segle XIX fins avui, les noves conteses on aplicar bones o males arts es disputen entre multinacionals o corporacions Estat. Aleshores vam passar a l'art de la guerra entre empreses amb recursos tan destructius per als somnis més humits del mateix Gengis Kan.
Derrotar la competència té una mica d'estratègia i força del mateix gust per l'aniquilació que les hordes guerreres posaven en pràctica perquè no quedés ni el més mínim vestigi de l'enemic. Les empreses com les actuals corporacions van anar creixent a la calor dels diferents contextos amb els seus canviants nínxols de mercat. El capitalisme modern es va enlairar després de la revolució industrial i la qüestió era i és menjar-se tot el pastís amb pueril afany capaç de tot.
Però també és cert que és lícit pretendre sotmetre la competència. L'ambició ve de sèrie en la condició humana i satanitzar-la és així flac favor per a un instint a mig camí entre emocions i raó. Els béns, la propietat privada, els beneficis… tot parteix d'aquesta mateixa idea de l'ambicionat com a elements disponibles davant de les nostres mans.
La qüestió en aquest llibre és descobrir estratègies que deixen bocabadat, partides de poker a cara de gos entre marques molt conegudes que van arribar al capdamunt o es van enfonsar precisament a l'escalada de les altres… En l'amor, en la guerra i en els negocis tot s'hi val. Des de l'enfonsament de Nokia als mòbils fins a l'estranyament dubtosa convivència de Coca Cola i Pepsi, qui diria que no poden ser la mateixa marca ficcionant una competència… Tot és qüestió d'informació privilegiada.
I en té molt l'autor d'aquest llibre. Perquè al final no hi ha fita sense llegenda. Els grans grimpadors de l'escalafó en els grans negocis fan com Dominguín quan va tenir el seu fort amb Ava Gadner. Sí, també ells surten corrents a explicar-ho, a desvetllar que ells són els responsables que el seu contrincant s'hagi estampat contra el terra deixant els preus de les seves accions com pures escombraries. Res personal, només negocis…
Així de cru se'ns presenta el panorama pel que fa a l'aprenentatge dels secrets del món empresarial. Aprendre a temptejar els abismes més enllà de l'ètica, disfressar-lo d'operació borsària o d'estratègia de producció i endur-se tot el que es pugui… És cert que la tasca de vegades desborda enginy, estratègia pura i dura amb un punt visionari. Tot és qüestió de quedar-se amb allò positiu.
Ja pots comprar el llibre L'art de la guerra entre empreses, de David Brown, aquí:
