Com escriure un assaig

La gastada frase de «tinc per escriure un llibre» apunta a una visió del que s'ha viscut com a experiència única. Una cosa sobre el que el simple testimoni posat negre sobre blanc faria tremolar als mateixos déus de l'Olimp. Després hi ha aquella altra frase de «Qualsevol dia em poso a escriure una novel·la» i llavors el que tremola és Stephen King davant la esgarrifós idea d'haver de competir amb uns improvisats encara gloriosos escriptors com nosaltres ...

Però ningú pensa tan a la lleugera a escriure un assaig. Perquè la cosa té el seu força. Més que res perquè les parts d'un assaig van molt més enllà d'un socorregut inici, un nus més o menys encertat i un desenllaç apanyadet amb el qual guanyar-nos a el lector de torn.

En primer lloc cal tenir una idea ben madurada sobre un tema, en un àmbit o negociat del nostre interès o coneixement. Perquè divagar tots sabem fer-ho fins que la divagació voreja el deliri. Res a veure amb les grans dosis d'investigació, plantejament i dissertació que un assaig precisa per aportar a l'assumpte en qüestió.

La més gran de les clarividències pot fer aigües en un assaig erudit i pretensiós. Perquè ningú incideix que el assagístic hagi de ser divulgatiu, només que si no ho és, l'obra queda reduïda a el coneixement de qui ja sap sobre el tema i en aquest cas tot el poder il·luminador de el bon assaig es queda en un foc follet.

Les essències de la bona assaig

Entrant en matèria sobre aquest «com» ​​escriure un assaig, cal tenir clar que tot pot ser subjecte d'assaig. Sota l'aparença del trivial qualsevol acompliment nostre, afició, tirada o fins filia o fòbia ens permet aprofundir en la naturalesa de l'aspecte sobre el qual «assajar».

El fonamental és no deixar-se portar po la rauxa de transmetre tot el que sabem. En primer lloc cal documentar-se bé, teoritzar, contrastar amb altres, buscar síntesi i així alimentar aquest llibre que plasmi la realitat més transcendent d'alguna cosa per a la interpretació posterior.

La part més interessant de l'assaig és aquest equilibri entre l'objectivitat i els seus difusos perfils des de la percepció del que és humà. Perquè en el llindar entre les dues visions se'ns permet el més plaent desenvolupament de les nostres idees. La nostra argumentació, un cop aportada la informació prèvia, adquireix el valor de el millor al·legat, la millor defensa, l'argument que conquista perquè les nostres idees calin.

En última instància el pòsit de l'assaig que siguem capaç d'escriure no va a donar lliçons sobre un tema. El compendi de realitat i pensament al voltant d'aquesta realitat, activitat, tasca, ciència ..., confereix al assagístic un caràcter de nou fust amb el de sumar arquitectura de la pensada. Gràcies a l'assaig nous autors complementaran per acabar estructurant l'imaginari més sofisticat sobre el qual compondre ciència, costum o fins religió.

Valorar post

Deixa un comentari

Aquest lloc té validesa Akismet per reduir el correu brossa. Aprèn com es processen les dades dels teus comentaris.