Les 5 millors novel·les eròtiques del món

Erotisme i literatura no sempre han avançat tan estretament units, ja sigui com a base de l'gènere eròtic o com a part argumental assumida avui amb normalitat. Perquè el sexe, els seus prolegòmens, diverses presentacions i extensos plaers, avança per entre les lletres com un riu Guadiana tan sinuós per moments com soterrat per la moral en uns altres.

Perquè en civilitzacions d'aquí i d'allà, prèvies al cristianisme o qualsevol altra derivada occidental, naturalment hi havia les seves bones dosis de sexe. Però tot va quedar tancat després de set claus, a mesura que les creences monoteistes avançaven dibuixant l'espiritualitat com tot al contrari del cos i els seus gaudiments.

Una cosa era, per exemple, que els romàntics de segle XIX parlessin de l'amor (o més aviat de l'desamor amb enceses pulsions elevades fins més enllà del que carnal i el sensorial), i una altra era que la més sibil·lina metàfora de connotació sensual o sexual tingués cabuda en la Literatura amb majúscules durant segles i segles.

Però clar, la humanitat sempre va ser un ramat amb les seves ovelles negres. En el cas de l' Marquès de Sade dut a l'extrem de la reivindicació sexual, de fílies més amables, fosques fòbies i gustos en els quals plaer, humiliació i mort disputaven descarnadament aquesta moral imperant. Ja que es posava, el Marquès de Sade es saltava els tabús amb transgressió olímpica, fins el hiperbòlic o el malaltís.

Actualment, la literatura eròtica sembla un nou vaixell capitanejat per obres imperecederes de dones com Almudena Grandes fa alguns anys abans de la seva marxa i moltes altres plomes actuals nascudes del recent boom comercial del gènere que va esclatar amb les ombres de EL James...

Així que, tot i la profusió d'obres per llegir amb aquesta tensió sensual, equiparable a voltatge a qualssevol altres gèneres, i considerant que l'eròtic també pot ser sinònim de qualitat narrativa en forma i fons, molt a el fons 😉, som-hi amb la meva rànquing de les millors novel·les eròtiques de tots els temps.

Top 5 novel·les eròtiques recomanades

L'amant de Lady Chatterley

Tot s'ha de veure amb els ulls que es mereix. El fet que DH Lawrence es lliurés a l'gènere eròtic en aquesta trama era una altra forma més de denúncia de la hipocresia sobre la qual sempre va pugnar amb la seva ploma.

Amb aquesta obra, més enllà de la denúncia, també va acabar presentant un dels clàssics més grans de l'erotisme. Perquè tot amor soterrat, tota sensualitat sota la taula, d'amagat, tot amor fugaç per les imposicions acaba sent frenètic i febril com la gana de la misèria.

És l'obra mestra de l'erotisme de l'Edat Moderna, que va ser publicada en 1928; després coneixeria diverses censures d'una societat que no entenia que la sensualitat era una alternativa per vèncer la solitud humana. Constance Chatterley s'havia casat amb l'adinerat sir Clifford el 1917.

Però el seu marit va ser ferit fatalment a la Primera Guerra Mundial i es va veure confinat en una cadira de rodes per a la resta dels seus dies, paralític i impossibilitat per satisfer la seva dona. Retirats en la seva mansió campestre, Constance veu com la seva vida i la seva joventut s'escapen.

Estima el seu marit, però ha de respondre a la pulsió de la natura. I allà, a prop de el bosc, els seus sentits li exigeixen una reparació: Oliver Mellors, el callat guardaboscos de les terres dels Chatterley, un home fort, desinhibit, salvatge i apassionat, s'encarregarà de proporcionar als Constance el que el seu marit ja no pot donar-li.

Les edats de Lulú

Amb la coneguda capacitat de Almudena Grandes per pinzellar aquests personatges arrabassadors que es mouen en la seva extensa bibliografia, sempre resulta interessant recuperar aquesta història d'un destí marcat, com finalment ens passa a tots, per aquestes pulsions sexuals que defineixen els moments més brillants, els desitjos capaços d'alliberar-te o destruir-te, de marcar-te fet i fet per sempre.

Aquest llibre és el relat d'un aprenentatge eròtic, explícit i desafiador, i també una història d'amor pertorbadora que, amb una desvergonyida consciència del desig, no dubta a traspassar la línia d'alguns tabús o passions fosques. Sumida encara en els temors d'una infància sense afecte, la Lulú, una nena de quinze anys, és seduïda per Pau, l'amic del seu germà gran pel qual des de petita sentia una secreta fascinació.

Després d'aquesta primera experiència, Lulú, nena eterna, acaba acceptant el desafiament de prolongar indefinidament, en la seva peculiar relació sexual, el joc amorós de la iniciació i el sotmetiment, en un univers privat on el temps perd valor.

Però el sortilegi arriscat de viure en un món fora de la realitat es trenca bruscament un dia, quan Lulú, ja amb trenta anys, es precipita, indefensa però febrilment, a l'infern dels desitjos perillosos.

Ada o l'ardor

Nabokov va aconseguir amb aquesta obra alçar l'erotisme fins als altars de la literatura més distingida. El gènere convertit habitualment en bagul de les passions sexuals, on les morals acechantes pretenen sempre guardar infructuosament el que els incomoda o inquieta, acabava de posar-se a el mateix nivell que la més transcendent i elegant de les trames novel·lesques del seu temps.

Ada arriba a compendiar l'ardor sexual amb una calor espiritual i això va incomodar i molt al seu moment, com ja va passar amb altres novel·les de Nabokov, és clar. Ada és un tractat filosòfic sobre la naturalesa del temps, una paròdica història del gènere novel·lesc, una novel·la eròtica, un cant al plaer i una reivindicació del Paradís entès com una cosa que no cal buscar al més enllà sinó a la Terra.

En aquesta obra, bellíssima i complexa, destaca per sobre de tota la història de les trobades i desacords entre els principals protagonistes, Van Veen i Ada, els dos germans que, creient-se només cosins, es van enamorar passionalment amb motiu de la seva trobada adolescent a la finca familiar d´Ardis (el Jardí de l´Edèn).

I que ara, amb motiu de l'noranta-set aniversari de Van, immersos en la més plaent nostàlgia, contemplen els diferents avatars del seu amor convençuts que la felicitat i l'èxtasi més ardorós estan a l'abast de la mà de tot aquell que conservi el art de la memòria.

l'amant

Un altre amant, en aquest cas el de Marguerite Dures. Hi ha novel·les que transcendeixen més per la seva significació social que per la seva consideració literària més estricta. No vull dir que aquesta novel·la no sigui una interessant història per a lectors de les trames intenses sobre el sensual, o que no tingui valor literari. Al que vaig és que finalment l'abast transformador que aconsegueixen sobrepassa a qualsevol altre aspecte.

I sent aquesta una estupenda novel·la que conté intensitat i un fil narratiu suggerent, dir que el seu valor social és més gran, el seu significat últim consagra l'autora a l'olimp el feminisme alliberador, al costat de Simone de Beauvoir, Virginia Woolf o Jane Austen, a més de moltes altres… Tots hem sentit a dir que la joveneta protagonista d'aquesta història és un alter ego de Marguerite Duras.

El seu acostament a l'amor carnal costat d'un home adult i adinerat va fregar, i encara frega la consideració de sexe instrumentalitzat en què la dona surt malparada (em refereixo a les ments incapaços de considerar la dona en pla d'igualtat a l'home).

El descobriment d'aquest amor físic, però, és alliberador, experimentador, obert a el món ia la figura de la dona com un ésser lliure que no necessita romandre sota la tutoria de la moral social.

Tròpic de càncer

La primera novel·la d'un tipus com Henry Miller, Ple d'inquietuds però ja en una edat madura on el desengany sol governar sobre les fantasies, va acabar sent un èxit precisament per això, per la seva obertura a el món com un tipus obstinat en el despertar de la consciència no cap a la revolució sinó cap al esperpent i el tràgic acudit que és pensar que alguna cosa pugui tenir sentit.

L'única sortida per a la lucidesa absoluta és la rendició al físic, a l'espurna de la felicitat orgàsmica, a la negació de l'esperança com a única forma d'aconseguir la calma en un esdevenir vital planificat cap a la derrota.

Per aquest motiu la novel·la transcorri com una recerca extenuant de el sexe i de les seves possibilitats redemptores. Paris passa a ser, sota el prisma d'Henry Miller, una meravellosa sense city, un purgatori fet ciutat de llum i passió on Miller es deté en ocasions a escodrinyar les ànimes que es creuen per la història.