El gènere de terror sol ser un abeurador per a escriptors de tot tipus de gèneres satèl·lits que de tant en tant es submergeixen en aquesta narrativa d'inferns i foscors materialitzades entre nosaltres. Aixà que casos com els de la brità nica CJ Tudor o el nord-americà JD Barker (Abreviatures com a meres coincidències) resulten lloables exemples tot i que també busquen aquesta significació de la por fet literatura marcat a foc amb les seves inicials.
I sÃ, amb un Stephen King en franca retirada dels horrors que va governar amb mà ferma des de finals de segle XX per endinsar-se en fantasies, distòpies i tot el que li surt dels mateixos amb èxit assegurat, una escriptora com a CJ Tudor patrimonialitza de manera eficient els horrors de psicopaties i monstres dels nostres dies.
El que és paranormal sempre ens enfronta a dimensions desconegudes. Quartes dimensions que bé pot suposar tot un repte a ciència i coneixement com que poden ser prolÃfic espai inabastable on aguaiten les ombres d'un mal que se'ns manifesta assÃduament al nostre món. Si Déu no existeix tot és permès, com diria Dostoievski. Llibres com els que ens ofereix Tudor ni confirmen ni desmenteixen l'existència de Déu, només desperten el calfred del dubte, que tot aquest mal contingut pugui alguna vegada trobar el seu particular forat de cuc des del qual assaltar el nostre món per fi.
Top 3 novel·les recomanades de CJ Tudor
Les noies de Chapel Croft
L'imaginari popular és cada cop més ampli pel que fa a referents per al terror. Tot va començar amb la foscor i el descobriment del foc com a únic remei per poder treure el cap al món durant les hores nocturnes. Antany va ser més fà cil… Ara tot pot tendir a enfosquir-se per poc que es forci la mà quina, des d´un simpà tic pallasso fins a una enternecedora parella de nenes…, passant per aquest amable capellà que ens mira sent nens en espera dels nostres pitjors pecats…
Una fosca història s'agita a Chapel Croft. A una llarga llista de desaparicions i morts s'uneix la del sacerdot de la parròquia local, que es va penjar a la seva pròpia església fa només unes setmanes.
Per substituir-ho, arriba al poble Jack Brooks. Porta una filla de catorze anys i una consciència turmentada, encara que confia a començar aquà una nova vida. Però el que troba és un lloc ple de conspiracions i secrets on espera un estrany regal de benvinguda: un kit d'exorcisme i un sinistre missatge.
Com més aprofundeix a la ciutat i arriba a conèixer els seus peculiars habitants, més semblen sorgir antigues disputes, misteris i sospites. I quan la seva filla Flo comença a veure espectres de noies cremant, és clar que els fantasmes de Chapel Croft es neguen a descansar en pau.
Però descobrir la veritat pot ser letal en un poble amb un passat sagnant, on tothom té alguna cosa a amagar i ningú no confia en els estranys.
L'Altra Gent
De manera recurrent ens trobem amb el ressorgir de la literatura o el cinema sobre esperits, aquests ens que vaguen pels intersticis del nostre món a la recerca d'una resolució final a la seva causa. Perquè sense arreglar alguns assumptes pendents les à nimes no poden escapar per fi d'aquest estrany deambulatori que és el purgatori, un fred lloc on ni els mateixos esperits estan encara lliures de caure als inferns si fracassen ...
Mentre condueix cap a casa una nit, Gabe veu aparèixer la cara d'una nena a la finestreta posterior de l'vell cotxe rovellat que té davant. Només pronuncia una paraula: «Papa». És la seva filla de cinc anys, Izzy. Mai la torna a veure.
Tres anys després, Gabe passa els seus dies i les seves nits recorrent l'autopista a la recerca de l'automòbil que es va dur a la seva filla, negant-se a perdre l'esperança encara que la majoria de la gent cregui que Izzy està morta. Fran i la seva filla, Alice, també han fet molts quilòmetres per l'autopista. No busquen. Fugen. Tractant de mantenir un pas per davant dels que volen fer-los mal. Perquè Fran coneix la veritat. Sap el que realment li va passar a la filla de Gabe. Sap qui és el responsable. I sap el que els faran si mai les arriben ...
L'home de guix
Ja sabem que la infà ncia per definició és un temps de felicitat. Però en certs gèneres els contrastos són d'allò més fructuós per assentar una bona trama. Quan llegim un thriller o una novel·la de terror esperem un punt de desconcert que ens faci sacsejar inquiets, trastocant aquests espais en què només podem intuir seguretat, felicitat i bondats diverses.
La paradoxa és una sensació summament realista que, tanmateix, ens treu dels nostres esquemes. Tot comença amb una plà cida lectura sobre uns nens entremaliats, inquiets, però de seguida la història es trastoca. Als dotze anys, Eddie participa del seu natural món imaginatiu, desbordant de bones i males idees amb què passar l'estona al costat dels seus amics de quadrilla (El paradigmà tic cas d'It del propio Stephen King)
El problema rau quan una d'aquestes males idees els aproxima a un espai en què la imaginació s'acaba sintonitzant el canal de l'malament, aquest que ronda idees sobre la bogeria, els somnis més perversos i una desassossegant deriva real finalment.
L'Home de Guix és el personatge a l'altre costat de l'espill de la infà ncia, aquest ésser fosc que anhela que uns nens imaginin massa i s'acabin lliurant a les seves fantasies provinents des del costat fosc. I Eddie va ser el seu canal de difusió grà cies a un particular incident ...
Eddie accedeix llavors a un particular pla de comunicació, introduint als seus amics a un fascinant joc en el que aconsegueixen esbossar aquest desitjat món a part dels nens. Però el canal de comunicació acaba sent ocupat per complet per l'Home de Guix, qui grà cies a ells traçarà un malèvol pla per llançar-se a l'ocupació de més i més à nimes.
El cos d'una primera vÃctima, una pobra nena, descobrirà l'atroç món a què han accedit Eddie i els seus amics. I potser ja sigui massa tard. Les seves vides poden estar rastrejades per aquest mal capaç de refer-se amb el pas dels anys ...
Altres llibres recomanats de CJ Tudor…
La desaparició d'Annie Thorne
Una veu aparentment assossegada, la de Joe Thorne, ens transmet des d'una distà ncia de seguretat inicial, el relat de la desaparició de la seva germana Annie. L'ahir i l'avui tornen a fer la goma sobre un temps que sembla enllaçat per la sinistra sensació que el mal ho governa tot, passat, present i futur, si no és que la corda es trenqui finalment.
La clau, el lloc on podria tallar-se el asfixiant nus de la por està en Arnhill. Només que Arnhill passa per ser un lloc cobert per la pols de l'ahir, com els pitjors records de les nostres vides, com els pitjors moments d'angoixa.
Joe dubta. No sap si fa bé de tornar i aixà ens ho deixa clar. Alguna cosa dins seu l'impeleix a sortir corrent una vegada més, com quan tenia quinze anys i la seva petita germana va tornar dels abismes en què la seva à nima va quedar atrapada en tot just dos dies que va romandre desapareguda.
Però qui sigui que governa les ombres, la por i la bogeria sap que tan sols cal tirar una mica de la corda perquè Joe hagi de tornar a enfrontar-se amb ell en la més injusta de les lluites. Perquè en el bloqueig que neix de la por no pot haver contrincant, tan sols possessió de l'à nima com consecució final de la demencial obra.
Però res millor per assegurar que Joe tornarà a Arnhill de recórrer a el record de la culpa. Perquè ell sempre va saber que de no haver visitat la vella mina, res hagués passat. Annie no hagués quedat en aquest estat d'inquietant xoc i ell no hauria hipotecat els seus dies entre la foscor sota el seu llit.
La història, com és natural va de més a menys en intensitat. Però també és cert que l'aparició de l'correu que cita indirectament a Joe amb el seu passat és una idea tan potent que ja suposa prou ganxo per seguir devorant pà gines mentre ens endinsem per les galeries d'aquesta mina, la metà fora perfecta de el camà cap a la introspecció de l' terror atà vic que acull Joe.
El sobrenatural s'acaba lliscant a poc a poc, sense les estridències de preteses obres de terror fà cil. Les descripcions al voltant de Arnhill es basten per tocar aquesta fibra de el suspens més desesperant, el que t'impedeix abandonar la lectura.
I està passant de nou ... Aquesta segona part de l'correu és la que aporta una tensió que ho va cobrint tot. Joe torna a ser el nen preocupat per la seva germana, encara desconeixedor del que els espera a ell, a la seva germana, a tots els seus amics d'abans ia qualsevol altra persona d'aquest poble ja maleït grà cies a l'à nim d'aventura d'uns pobres nens.
