De les ones radiofòniques més esportives al paper, com una d'aquelles sorprenents incursions narratives que trenquen cap a allò novel·lesc o documental, segons s'escaigui. Per mi va ser una sorpresa descobrir una primera novel·la com Vol 19 d'aquella veu amiga que ens sol aportar la seva visió esportiva ja sigui versió USA, tot motor, o manera aventures més cap a l'èpic que cap a allò merament esportiu.
Perquè a tot periodista s'endevina l'escriptor. Casos recents com els de Julia Navarro, ja veterana escriptora o Carme Chaparro amb el seu recent aterratge al noir. Però costa més veure, segurament per qüestió de prejudicis, un periodista esportiu explicant-te una història del tipus més enllà d'algun llibre d'investigació sobre esports.
Però a Ponseti el seu exercici periodÃstic va anar despertant un mateix gust per la narrativa més en profund del periodista en essència. Escriure és compondre una crònica, de successos o espais reals o de ficcions on el periodista apareix per deixar fer els seus personatges, entrevistant-los mitjançant dià legs o presentant-los amb els traços més lliures que la literatura permet. I sÃ, Ponseti aquest efecte final del periodista convençut de voler explicar alguna cosa més que la realitat ajustada a la cotilla de les 5 W del llenguatge al servei dels mitjans.
Top 3 llibres recomanats de José Antonio Ponseti
Vol 19
En lÃnia recta des de Puerto Rico fins a Miami i arribant a un tercer vèrtex que arriba a les illes Bermudes a la gola de l'Atlà ntic Nord. La bravura de la mar, la climatologia imprevisible i algun probable fenomen de magnetisme terrrestre han acabat per fonamentar el mite sobre les incidències de navegació marÃtima i aèries.
En aquest llibre de José Antonio Ponseti ens enfrontem, amb la natural tensió que genera aquesta zona mÃtica, a una expedició de simple entrenament per a pilots novells. La Segona Guerra Mundial ja ha acabat. 5 avions Grumman Avenger parteixen amb 14 homes en totalitat. Parteixen ben dotats de carburant i amb tots els avions en perfecte estat.
És el 5 de desembre de 1945. Els joves no van tornar a trepitjar la terra que havien deixat a les 14: 10h d'aquell dia.
Res més desagradable i inquietant que haver de oficialitzar la defunció dels desapareguts. Ponseti s'ha encarregat de narrar una història sobre el que va poder passar i com va poder ocórrer. Potser l'obertura reicente d'arxius classificats per part de l'adminitración americana hagin facilitat la tasca. Una cosa aixà va passar ja amb l'enigmà tica Àrea 51, sobre la qual cosa Annie Jacobsen va escriure una obra documental que també posa els pèls de punta.
En el cas de Ponseti, aquesta història resulta més esfereïdora fins i tot a l'ésser presentada com un relat vÃvid, intens, enigmà tic amb l'aparició d'un telegrama en el qual un desaparegut posa a l'corrent a la seva famÃlia que segueix viu. És llavors cunado el mite de el Vol 19 s'acreix i intensifica. I és des d'aquest punt d'inflexió entre dramà tic i fascinant on Ponseti va desplegant tot el seu coneixement sobre el tema, pinzellat com el millor escenari per a una novel·la de misteri que es perd entre les bromes d'una història real recent.
La lectura de la trama ens va conduint entre interrogants que salten des del pla de la ficció fins a la realitat, que transiten des de la inquietud dels personatges que habiten la història però que també pertorben la nostra pròpia concepció de l'món.
Sens dubte una d'aquelles novel·les basades en fets reals que s'equilibren entre la gran transcendència de la veritat i l'oportunitat narrativa sobre tants fils pendents. Amb aquesta història Ponseti troba lloc a la taula al costat de l'mismÃsmo JJ Benitez, Al menys en aquesta ocasió.
La caixa blava
Posats a explicar una bona història, de vegades no cal anar a plantejaments gaire remots o completament aliens. Aportar el prisma del narrador omniscient convenç més quan s'aporta aquest costat intrahistòric que abasta l'existència d'un mateix. Després ja està aquell tamisat conformat amb un bany de temps, tocs d'idealització i la sencera voluntat de novel·lar per donar més vida a personatges tan propers al mateix autor. El resultat és entranyable i èpic. Aquest no sé què d'heroic que té la supervivència en temps forts, enfrontant-se a mesquineses i ocultant secrets si cal conjurar-se per un futur millor per a qui recull el llegat.
No sé com començar a explicar-vos aquesta història, la de la caixa blava. La meva mare tenia una vida secreta que només la coneixien la meva à via i la tia Teresa, ningú més a la famÃlia. Durant anys van buscar el meu avi Antonio, pare, marit i germà , soldat de l'exèrcit Republicà desaparegut en combat a la Batalla de l'Ebre. Tan secreta va ser aquesta recerca que només un parell de dies abans de morir la meva mare es va atrevir a compartir-lo amb mi, parlar del meu avi i de la caixa blava.
Allà hi havia jo, als peus del seu llit, rebent una caixa de cartró blau. Li vaig prometre que no l'obriria fins unes setmanes després, després de la seva mort. Dos dies després em va deixar orfe. Va passar molt de temps fins que em vaig armar de valor per treure la tapa. Al seu interior, cartes, retallades de diaris, documents de camps de presoners, fotografies, notes de la Creu Roja… El treball de tres dones soles durant la postguerra buscant l'home que volien… Aquà va néixer aquesta novel·la.
100 històries 100 iardes
Els números són pura mà gia. Tot pot ser recollit a una distà ncia, en un cà lcul. Per estrany que sembli del 0 a l'infinit hi cap tot com en la mÃtica progressió dels escacs dels escacs. En aquesta ocasió tot passa en aquestes 100 iardes que suposen horitzó de la glòria al rugbi. La mesura que, com a analogia, qualsevol ciutadà nord-americà ha de traçar per aconseguir algun dia arribar a l'altra banda i assolir el seu somni americà . Només que pel camà un ha de bregar davant de forces per moments insuperables.
100 iardes és la mida oficial d'un camp de futbol americà . Un rectangle de gespa dividit en seccions que assenyalen el camà a la glòria. A 100 iardes hi caben passió i emoció, victòria i derrota, èpica i tragèdia… i 100 històries imprescindibles com les que reuneix aquest llibre.
La patxanga que va descobrir als Patriots qui era Tom Brady; el genoll a terra de Kaepernick, icona polÃtica ja universal; el millor catch de la història; l'eclosió de Patrick Mahomes o personalitats com Whitney Houston, Mohammad Ali i John F. Kennedy s'entremesclen en aquestes pà gines amb els rocambolescos viatges dels Quatre Genets a cada Super Bowl. Sense oblidar històries de bandes de carrer, missions de navy seals, descensos als inferns… Un magnÃfic retrat dels Estats Units a través del seu esport estrella.
