Els 3 millors llibres d'Ignacio del Valle

De la mateixa manera que la virtut està en el centre, la gràcia resideix en la barreja, en l'encert amb els ingredients o elements que componen el tot. D'això, de trobar el punt en la barreja sap molt un Ignasi de la Vall que sol compondre ficcions històriques que ho són tant com a l'una es converteix en trames de misteri i fins a thrillers.

En la seva sèrie més coneguda, Ignacio es disfressa de Arturo Pérez Reverte (En la seva sèrie Falcó) per endinsar-nos en els foscos dies de mitjans de segle XX a Espanya. L'escenografia tètrica pròpia d'aquells dies corre per compte d'una realitat obstinada en allò ominós. Després arriben els avatars particulars d'un heroi a l'espanyola com és Arturo Andrade per acabar component un conjunt vibrant en tensió i arguments.

Però més enllà d'aquesta sèrie, Ignasi de la Vall es prodiga en noves novel·les d'escenografia actual o remota, enllaçant amb moments de la història més recent o rescatant intrahistorias boníssimes que encara guanyen més en les narracions esteses per aquest autor. Així que sempre pots trobar una bona novel·la factura de la Vall SA

Top 3 novel·les recomanades d'Ignacio de la Vall

L'art de matar dracs

La primera part d'una saga memorable. L'Espanya grisa de postguerra, amb el seu clientelisme, els seus màfies i els clarobscurs d'un poder sotmès a l'angoixa constant. Un moviment mai prou consistent com per enderrocar el dictador o precisament interessat en la seva permanència.

Perquè dels líders autoritaris sempre es pot aconseguir un gran negoci. El personatge de Serrano Suñer, mitificat amb el temps per uns i més injuriat encara per uns altres, adquireix en aquesta història una rellevància de personatge fosc de novel·la negra.

1939. El jove tinent Arturo Andrade rep un encàrrec de l'Alt Estat Major: trobar una obra d'art pertanyent a el Museu de El Prado que ha estat extraviada misteriosament durant la República. Es tracta d' L'art de matar dracs, Una enigmàtica taula anònima de segle XIV la recuperació és exigida pel mateix Serrano Suñer.

Què s'amaga després d'aquesta desaparició? Arturo no sap que la recerca de el quadre el portarà a destapar el tràfic d'obres d'art i d'armes durant els anys més durs de la recent història d'Espanya, però també, en el camí, a descobrir-se a si mateix.

Un passat tèrbol i políticament secret fa d'Andrade una presa fàcil de les passions humanes i de l'amor irrefrenable cap a l'ideal. L'obsessió pel quadre creixerà en el tinent costat de el dolor per la dona estimada i per l'antic codi d'honor perdut, tots dos somnis inabastables.

L'art de matar dracs

Coronat

Els anys en què l'imperi espanyol es va conformar gràcies a l'atzar d'un descobriment imprevist van donar per a molt. Perquè més enllà de les conquestes, els nous mapes dels nous mons i el «topada» entre civilitzacions americanes i europees, trobem sempre aquestes intrahistorias obertes a glorioses aventures i inquietants successos ...

La mítica ciutat de Cíbola i la recerca d'un nou El Dorado van conduir a Francisco Vázquez de Coronat a sud dels Estats Units. Per primera vegada, ulls europeus veien aquelles terres: immensos deserts, canons colorits, grans planes plenes de bisons, perilloses tribus indígenes, entre elles els apatxes ...

Van ser anys de conquesta i evangelització d'una part encara desconeguda de el Nou Món, anys plens d'enfrontaments i malalties, però també de glòries i objectius aconseguits.

Uns temps que van veure massacres en tots dos bàndols, sofertes i comeses, o fets tan fonamentals en la Història com la caiguda de la civilització mexica; però al seu torn, van ser, com tots, temps d'éssers humans que van viure, van patir, van estimar i van morir; homes i dones (aquesta amb un paper oblidat), que van conformar un món que encara avui ens enlluerna.

I és la mirada oberta, inconformista, sorpresa i admirada d'un franciscà, fra Tomàs d'Urquiza, que ens explica la seva història. Anys després, el 1564, rememora l'expedició en què, vint anys abans, acompanyés Coronado… i, des d'aleshores, mai res no va ser igual.

Com si fos un antic cronista d'Índies, Ignacio del Valle ens regala una narració vibrant i alhora meticulosa, on els fets arriben al lector com els primers plans d'una pel·lícula. I juntament amb fra Tomàs, gràcies a la seva encertada visió, plena de pros i contres, ens submergim al Nou Món de mitjans del segle XVI.

Coronat

Sols negres

Arturo Andrade ha donat molt de si fins ara. I el que probablement vindrà. En aquest quart lliurament de la saga, amb un personatge al costat de què ja hem viscut mil i una aventures, patim i suem en primera persona una tensió entre allò sinistre, el desesperant i una ànsia inabastable per conèixer la veritat.

El capità Arturo Andrade, membre de l'SIAEM (Secció d'Informació de l'Alt Estat Major), és destinat a Poble Endins, un llogaret a pocs quilòmetres de la seva Badajoz natal i centre de la resistència anarquista extremenya. Incapaç de fer les paus amb els dimonis de l'passat, haurà d'investigar el misteriós assassinat d'una nena.

Però el cadàver de la petita no és més que la punta de l'iceberg que porta a les més altes esferes de el règim, en el qual treballen homes disposats a tot per complir els peculiars desitjos d'alguns poderosos.

Andrade i el seu amic Manolete, antic company d'armes a la Divisió Blava, creuaran els seus camins amb l'honor de l'anarquista Ventura Rodríguez i de la seva família, en una cursa contrarellotge per salvar la vida d'una nena desapareguda i descobrir la veritat.

Sols negres
5 / 5 - (8 vots)

Deixa un comentari

Aquest lloc té validesa Akismet per reduir el correu brossa. Aprèn com es processen les dades dels teus comentaris.