Els 3 millors llibres d'Elvira Roca Barea

El punt d'inflexió cap a l'èxit de Elvira Roca com a autora va tenir lloc el 2016 amb la seva obra «Imperiofobia i llegenda negra: Roma, Rússia, Estats Units i l'Imperi espanyol». Però per arribar fins aquí, amb aquesta clarividència desenvolupada des de la seva prosa tan incisiva com senzilla, hi havia molt treball previ d'investigació.

Molts altres llibres i la formació necessària per estar convençuda per la veritat. Una veritat tan picada constantment en l'actualitat com, per tant, necessàriament un bé a rescatar.

La filologia té molt de saviesa essencial. Desvetllar l'evolució de la llengua és conèixer aquestes veritats inaccessibles, fàcilment soterrables pels que confien en imposar escenaris ben diferents al que va passar.

Recordo a una altra il·lustre filòloga actual que també enlluerna en l'àmbit literari, una Irene Vallejo que, enfocada a altres àmbits de coneixement també ens serveix en safata aquestes veritats sobre el nostre món, afegint-li un toc líric dels clàssics de l'món antigüo.

Tornant al que estàvem, la qüestió és que amb l'èxit sense precedents de la seva assaig, Elvira va continuar traient nous llibres amb més projecció divulgativa un cop redescoberta per a la causa popular com una gran autora, faedora d'aquest petit miracle que és l'acostament de tothom a la veritat.

Top 3 llibres recomanats de Maria Elvira Roca Barea

Imperiofobia i llegenda negra: Roma, Rússia, Estats Units i l'Imperi espanyol

Les veritats més incòmodes són aquelles que serveixen per enderrocar els constructes interessats. Aquest llibre és aquesta veritat aclaparadora, tan evident d'acord amb la realitat resultant que envermelleix de rubor i vergonya a tants afanys agosarats per fer ombra la veritat.

No és que la conquesta i el conseqüent imperi espanyol fos un transitar naïf de soldats espanyols repartint flors. En cap cas va ser així. Però tampoc és cert que l'arribada espanyola a Amèrica fos un arrasar amb tots. Documentació hi ha vasta per a qui vulgui conèixer la veritat. Evidències com dic el mateix, el mestissatge va ser total a Amèrica i la transmissió cultural i l'interès per preservar quedar sempre manifest fins l'avui.

Expiar pecats és una mica buscar culpes o pesars en els altres. Molts són els que tracten de trobar el boc expiatori a l'Espanya imperial. I no obstant això va passar tot el contrari, els més rudes, bèsties i desconsiderats conqueridors o exploradors van ser altres països adoctrinats més fins i tot pels seus reis en el robatori i la imposició.

Maria Elvira Roca Barea escomet amb rigor en aquest volum la qüestió de delimitar les idees d'imperi, llegenda negra i imperiofobia. D'aquesta manera podem entendre què tenen en comú els imperis i les llegendes negres que irremeiablement van unides a ells, com sorgeixen creades per intel·lectuals lligats a poders locals i com els mateixos imperis l'assumeixen.

L'orgull, la hybris, l'enveja no són aliens a la dinàmica imperial. L'autora s'ocupa de la imperiofobia en els casos de Roma, els Estats Units i Rússia per analitzar amb més profunditat i millor perspectiva l'Imperi espanyol. El lector descobrirà com el relat actual de la història d'Espanya i d'Europa se sustenta en idees basades més en sentiments nascuts de la propaganda que en fets reals.

La primera manifestació d'hispanofòbia a Itàlia va sorgir vinculada a el desenvolupament de l'humanisme, el que va donar a la llegenda negra un llustre intel·lectual de què encara gaudeix. Més tard, la hispanofòbia es va convertir en l'eix central de l'nacionalisme luterà i d'altres tendències centrífugues que es van manifestar als Països Baixos i Anglaterra.

Roca Barea investiga les causes de la perdurabilitat de la hispanofòbia, que, com ha provat el seu ús conscient i deliberat en la crisi de deute, continua resultant rendible a més d'un país. És un lloc comú per tots assumit que el coneixement de la història és la millor manera de comprendre el present i plantejar-se el futur.

Fracasologia

Tampoc crec que calgui fustigarse. La fracasología pot ser l'estudi d'un mal endèmic de qualsevol societat. Només que unes societats es recreïn més que altres, uns individus es vanen més que altres de l'fracàs aliè. El pitjor és quan el fustigador de moral hercúlia de torn, s'entesta fins al masoquisme més inútil.

Una part important de les nostres elits intel·lectuals i polítiques més prestigioses considera que Espanya no només té una història desastrosa de la qual cal avergonyir-se, sinó un nucli profund
(Castís) que és moralment inferior al d'altres països del seu entorn.

Si està a Imperiofobia i llegenda negra Maria Elvira Roca Barea explicava quin tipus de fenomen històric era la llegenda negra i com i per què havia sorgit, l'objectiu principal de Fracasología és exposar les raons per les quals els tòpics de la hispanofòbia es van assumir al nostre país i es van afermar amb el temps .

Des del segle XVIII s'associen a la idea d'Espanya conceptes com decadència, fracàs, anomalia, excepcionalitat ... i comença una relació conflictiva de bona part de les elits espanyoles amb el seu propi país, que culmina amb les guerres napoleòniques i encara perdura. Aquestes idees hispanófobas s'estenen també per Hispanoamèrica i tindran molt a veure amb la debilitat dels estats que sorgeixen de la dissolució de l'Imperi espanyol, i la cadena de ressentiment que va generar i genera.

Res va poder fer el patriotisme liberal de segle XIX per desterrar les idees negatives sobre Espanya, i la generació de l'98 accentuar el sentiment de fracàs i el va portar a l'paroxisme.

Les classes rectores espanyoles tenen, en general, poc sentit de responsabilitat cap a Espanya i una falta de confiança desoladora. Les tendències centrífugues que hi ha al país s'alimenten d'aquesta negativitat, que debilita l'Estat i genera un bucle de sístoles i diàstoles que ressuscita una i altra vegada.

6 relats exemplars juny

Fins i tot la ficció té en Elvira un toc transcendent. Tant en l'elecció dels seus personatges com en els moments entre l'anecdòtic i l'essencial per entendre el néixer d'una ideologia, d'un nou por a infondre o un virus de l'pensamieto a inocular fins i tot des del llenguatge. 6 relats 6, i sense desperdici cap.

Amb la vinguda de l'cisma luterà l'orbe mediterrani-catòlic assumeix de manera inconscient el discurs de supremacia moral que imposa el nord protestant. D'aquesta manera paraules com «llibertat», «tolerància», «ciència» i «Reforma» queden d'un costat i en l'altre, com una imatge especular en negatiu «opressió», «intolerància», «fanatisme» i, vagi per Déu, «Contrareforma». Des d'un principi es va perdre la batalla més important, la de el llenguatge, i entre les seves armes es va comptar amb la propaganda, nou artefacte crucial per entendre la civilització occidental en l'últim mig mil·lenni.

Els sis relats aquí reunits tenen com a rerefons el món protestant en diverses èpoques i llocs d'Europa. L'autora ha escollit sis moments entre centenars possibles que serveixen de contrapunt a aquesta visió monolítica imposada des del cisma i en la qual l'orbe mediterrani va quedar descrit -fins a l'actualitat- com el Dimoni de l'Migdia. En ells veurem desfilar personatges anònims i noms com Luter, Ana de Sajonia, Calvino, Felipe Guillermo d'Orange-Nassau, primogènit de Guillem d'Orange, o el mateix William Shakespeare.

Altres llibres recomanats d'Elvira Roca Barea

Les bruixes i l'inquisidor

En el seu moment vaig escriure un extens relat sobre la Interlocutòria de Fe de Logronyo de 1610.Ànimes de foc«. I un humilment sempre intenta aportar una visió diferent del cronístic. Perquè això és la ficció històrica. En aquest cas també Elvira Roca Barea aborda aquells dies previs a la crema general a la capital de La Rioja. I evidentment amb un mestratge a anys llum del meu relat. La qüestió és que havent-me xop en el seu moment en alguns dels personatges d'aquells dies, aterrar en aquesta història acaba sent un retrobament fascinant.

El 1609 diverses persones són acusades de bruixeria al llogaret navarresa de Zugarramurdi. Allò que semblava un episodi puntual, sense importància, va adquirint una virulència inusitada. En aquestes circumstàncies l'inquisidor general Bernat de Sandoval envia Alonso de Salazar i Fredes a Logronyo, seu del Sant Ofici.

No es tracta només de fetilleries, mal d'ull, vols nocturns o tractes carnals amb Llucifer: n'hi ha que confessen atroços assassinats i la utilització sistemàtica de nens com a acòlits del Gran Cabró. Però per què aquesta epidèmia ara amb epicentre en un llogaret a prop de la frontera francesa? És la bruixeria un mirall que reflecteix conflictes i interessos variats, molts dels quals no tenen res a veure amb el diable?

A Les bruixes i l'inquisidor, Elvira Roca revela la figura històrica d'Alonso de Salazar, tan oblidada com rellevant, i ens condueix a un viatge apassionant pels secrets de la bruixeria al segle XVII, quan les guerres de religió, els conflictes polítics i altres circumstàncies van provocar una massiva caça de bruixes a Europa. En el cas de Zugarramurdi, a més, cal no oblidar la rivalitat entre França i Espanya pel control de Navarra. A tot això s?enfrontarà l?inquisidor Alonso de Salazar amb la més poderosa de les armes humanes: la raó.