És curiós el viatge d'anada i tornada que representa el pseudònim Yasmina Kadra en el món de la literatura. Ho dic perquè no fa tant que moltes dones de tot el món adoptaven un pseudònim masculà per assegurar-se un millor rebuda general de la seva obra. I no obstant això, cap 1989, un escriptor algerià com Mohammed Moulessehoul va fer l'operació inversa.
Per poder escriure sortejant les limitacions del seu acompliment militar i qualssevol altres filtres, aquest escriptor va trobar en Yasmina Khadra aquesta icona de dona escriptora, capaç de narrar amb llibertat, com pocs homes de la condició i entorn de Moulessehoul podrien fer.
I és que Moulessehoul, o millor dit l'escriptor alliberat a la figura de Yasmina Khadra, Tenia tant a dir un cop descarregat de pesats llasts i lliurant-se a la llibertat creativa, que la seva bibliografia va acabar guanyant amb aquesta autenticitat que, curiosament, acaben trobant alguns autors amb el parapet d'un altre nom.
Top 3 novel·les recomanades de Yasmina Khadra
Déu no viu a l'Havana
L'Havana era una ciutat on res semblava canviar, llevat de les persones que anaven i venien al natural curs de la vida. Una ciutat com ancorada en les agulles de el temps, com sotmesa a la cadència melosa de la seva música tradicional. I aquà es movia com peix a l'aigua Juan De la Muntanya, amb els seus sempiterns concerts al cafè Bona Vista.
Don Foc, anomenat aixà per capacitat d'encendre a la clientela amb la seva veu dolça i greu, descobreix un dia que la ciutat sembla de sobte entestada a canviar, a deixar de ser sempre la mateixa, en deixar de mantenir a el temps atrapat entre les seves cases colonials, els seus cellers cantines i els seus vehicles de el segle XX. Tot passa pausadament a l'Havana, fins i tot la tristesa i la desesperació. Don Foc es veu desplaçat al carrer, sense noves oportunitats per cantar excepte per als seus nous companys de misèria. Fins que coneix a Mayensi. Don Foc se sap vell, més que mai ara que es troba repudiat al carrer.
Però Mayensi és una noia jove que el desperta de la seva letargia provocat per les circumstà ncies. La noia busca una oportunitat i ell vol ajudar-la. Joan de la Muntanya sent de nou el seu foc renéixer ... Però Mayensi té els seus particulars arestes, els racons on alberga els secrets de la seva personalitat errant. Don Foc i ella ens conduiran pels carrers empedrats de l'Havana, entre la llum de el Carib i les ombres d'una Cuba en transició. Una història de somnis i anhels, de contrastos entre el sentir d'una música vitalista i les ombres d'uns habitants que ofeguen les seves tristeses sota les lÃmpides aigües blaves de l'oceà .
Trilogia d'Alger
Aprofitant el volum final que concentra les més controvertides i valorades obres del primer Khadra, tirem també de recurs per assenyalar aquest compendi com una obra única des de les ombres més fosques de l'Alger dels 90.
Perquè aleshores Khadra signava mentre que el comandant Moulessehoul era l'encarregat d'escriure aquestes novel·les amb inspiració negra però que finalment entroncaven com cap altra trama en el món amb les lúgubres connexions de poder, integrisme i aquesta mena de hampa ultrareligiosa capaç de tot per mantenir la seva primacia ideològica, com tota religió s'ocupa de fer en una societat que encara no és lliure. El comissari Llob ens conduirà per vells carrers i socs a la recerca de criminals. Només el seu instint i el seu humor à cid aconsegueixen que sobrevisqui en els seus enfrontaments més directes contra murs aixecats amb ferms carreus de por i odi.
La deshonra de Sarah Ikker
Sembla que la trilogia d'Alger també es pot estendre a un Marroc actual en què Khadra situa aquesta nova trama de la seva particular revisió de l'gènere negre estès cap a aspectes humans i culturals.
Perquè la parella feliçment casada de Driss Ikker i Sarah (de nom occidentalitzat però filla d'un policia marroquina) apunta aviat a algun tipus de núvol que ho desestabilitzarà tot. No hi ha més que arrencar després de llegir el tÃtol de la novel·la per assumir-ho. Un doble, triple o incomptable ultratge acaba endevinant quant veiem a Sarah lligada al llit. Driss la descobreix al costat de nosaltres lectors en aquesta situació compromesa, però abans de poder posar-se alerta és atacat i colpejat.
Tot acaba malament, molt malament. Quan Driss recupera el coneixement el pitjor ha arribat a passar sobre el cos i à nima de Sarah. I com tot bon amant, marit o fins i tot amic, el desig de venjar Sarah fa que Driss bulli la sang. La seva persecució intempestiva no anuncia res de bo que pugui alleujar, millorar o arreglar el que ha passat.
De fet cap venjança ho aconsegueix mai. Només que aquesta vegada tot pot anar a pitjor, a molt pitjor, fins al lÃmit de considerar que la culpa de tot pot acabar vessant-se sobre el marit afligit i ultratjat. I això ho descobrim amb l'estranya complexitat de les connotacions culturals, consuetudinà ries, religioses i estranyament humanes, al capdavall.
