3 millors llibres de VĂ­ctor Amela

La Història i les seves possibilitats per a presentar la crònica bussejant en els fets, o per novel·lar intrahistorias. Víctor Amela compon una d'aquestes bibliografies que compatibilitzen ficció i no ficció al voltant d'un argumentari essencial del que és humà com és el històric.

De la mateixa manera que altres autors com José Luis Corral o Joan Eslava Galán, De vegades els pot el divulgatiu i en altres ocasions es lliuren a aquest fascinant ressuscitar del pretèrit que només la seva capacitat permet novel·lar.

Víctor Amela sovint construeix les seves històries des l'anecdòtic per acabar assaltant els moments de la història de la manera més sorprenent, tota una terea d'orfebreria literària que ens ofereix un cop d'ull captivador de cada època escenificada.

Top 3 llibres recomanats de VĂ­ctor Amela

Jo vaig poder salvar Lorca

Amb un títol que evoca a una desitjable ucronia que pogués haver-ho canviat tot pel que fa a l'ominós final del gran poeta, Víctor Amela ens condueix entre el testimoni i el novel·lesc per a una composició final emotiva i sorprenent.

Quan ens endinsem en l'àmbit familiar de cadascú, abans, durant i després de la guerra civil, s'acaben component històries fascinants de supervivència. Cada dia queden menys testimonis d'aquells temps foscos i no obstant això plens de intrahistorias brillants, desconcertants, inquietants fins i tot ... Víctor Amela ha sabut plasmar en un llibre, a cavall entre realitat i ficció, una d'aquestes grans composicions de la destinació entre vides sobre la corda fluixa de les circumstàncies més adverses.

«Jo vaig poder salvar Lorca reconstrueix la vida de Manuel Bonilla, el meu avi, llaurador i pastor de l'Alpujarra convertit en passador clandestí de persones d'un costat a l'altre de l'front de guerra de Granada. La revolta militar el va arrossegar a el pou d'un dels successos més tràgics i universals de la guerra d'Espanya: l'assassinat de l'poeta Federico García Lorca. Un horror que li pesarà per sempre en una vida que s'empelta amb la d'altres personatges, cèlebres alguns com Luis Rosales, Ramón Ruiz Alonso, Gerald Brenan, Agustín Penón, Emilia Plans, i anònims altres, com Josep Amela, soldat republicà que serà presoner seu: el temps i l'atzar els convertiran en membres d'una mateixa família. »

La novel·la rescata la vida anònima d'un vencedor de la guerra i vençut de la història. Pujat a el tren d'un ideal (com tots els altres), la vida de Manuel Bonilla creua l'Alpujarra miserable, la Granada de Lorca i l'Espanya de postguerra fins dipositar a al lector, mitjançant la recerca del seu nét, a la Barcelona actual. Un viatge els girs i rebots ressonaran en la sensibilitat i en l'entranya, familiar i col·lectiva, de qualsevol lector de l'Espanya actual.

Jo vaig poder salvar Lorca

El cĂ tar imperfecte

La mítica dels càtars, el fascinant sobrenom per als fidels d'un puixant moviment religiós entre la frança meridional i la corona d'Aragó, fins que el catolicisme va acabar per endur-se'ls per davant sota la fàcil sentència d'heretgia.

Any 1306: amb el seu punyal de corba fulla, Belibasta mata. Fuig a sud dels Pirineus. De Occitània a Morella. ¡De assassí a santó! Un Jesucrist al costat del seu Magdalena. Uns creients, darrers càtars ocults en viles catalanes, aragoneses i valencianes. Un fidel i transhumant pastor d'ovelles. Un inquisidor que ambiciona ser Papa. Un cobdiciós i astut espia. Una vídua emancipada i metzinera. ¡De l'amistat a la traïció! D'un concubinat a un matrimoni forçat. Any 1321: d'un viatge sacrificial a un part. I d'un punyal a una pedra tallada ...

Aquesta absorbent novel·la, basada en fets i personatges rigorosament històrics, reconstrueix vida quotidiana, somnis i creences d'un grapat d'heretges als albors de segle XIV. Tresors i ramats, moriscs i endevins, rituals i inquisidors, jueus i templers, picapedrers i bordells s'entrecreuen enlos paisatges d'una història real. L'espiritual i el carnal conflueixen en una trama de fa set-cents anys en la qual l'amor dirà l'última paraula ... De Occitània a Morella: la història real dels últims heretges de l'catarisme. Un impressionant homenatge a aquells homes i dones el dogma es va enfrontar amb l'església catòlica fins a extingir al segle XIV.

El cĂ tar imperfecte

La filla de l'capitĂ  Groc

El segle XIX a Espanya es va reproduir, vist sota una interpretació lliure, com una successió de guerres carlines que, amb el pas dels anys, i per allò de la fascinació de l'perdedor que no escriu la història, hi ha qui s'ha ocupat de transfigurarlo tot.

Perquè els carlins perdedors defensaven el tradicional, el monàrquic, el continuïsme. I no obstant això, com van perdre, són presos com a representants de la lluita contra l'establert, fascinant la capacitat de selecció humana ... Però centrant-nos en la trama d'aquesta novel·la, ens disposem a conèixer a un especial llinatge català d'aquells anys, els Groc, coneguts així pel cabell particularment entre ros i vermell de l'emblemàtic Tomàs Peñarrocha ...

Manuela Peñarrocha té tretze anys. Asseguda en una cadireta baixa de boga al portal de casa seva, cus les espardenyes com ningú. La nena d'ulls grisos i cabells d'or recorda al seu pare. Ell, com la resta de carlins, home d'espardenya, garrot, trabuc i faca en els plecs de la faixa, ha portat unes com aquestes per fer la guerra.Quiere abraçar-lo, sentir la calor del seu petó al front. Enyora la seva mirada dura i alhora plena de tendresa, el seu riure profunda. Només espera que torni per veure-ho lluitar de nou pels seus ideals, per tornar a la seva família i al poble la dignitat perduda, a vida o mort. Pel color dels seus cabells, el seu pare, Tomàs Peñarrocha Peñarrocha, és per a tots a Forcall conegut com el Groc.

La filla de l'capitĂ  Groc
5 / 5 - (8 vots)

Deixa un comentari

Aquest lloc té validesa Akismet per reduir el correu brossa. Aprèn com es processen les dades dels teus comentaris.