Els 3 millors llibres de Selva Almada

Res en la literatura té unes pautes de desenvolupament estàndard, com en qualsevol altra activitat creativa. Però sí que és cert que algunes potències es vaticinen resultats interessants. O sigui, que començar escrivint relats o poemes és bastant garantia de modelar a l'escriptor o escriptora definitius, Carregats d'ofici i de recursos.

selva Almada és un altre exemple afortunat de la literatura de bressol, Com pugui ser el seu compatriota Samanta Schweblin, Ambdues d'una mateixa generació d'elevadíssima narrativa actual que van començar des de la intensitat prosística però lírica del que breu, incloent versos.

Actualment Selva Almada és ja una novel·lista de soca-rel que compatibilitza les seves trames més prolongades amb aquest gust pel relat i el conte que mai s'abandona de el tot. En un o altre format trobem vides fetes detall, pinzellades oportunes que ofereixen despullats de l'ànima a l'atent observador. Un observador o lector que acaba per descobrir fascinat els millors detalls d'un llenç estès amb la cadència màgica de la brillant narrativa de l'autora.

Top 3 llibres recomanats de Selva Almada

Maons

En molts joves escriptors actuals es descobreix un plausible gust per una literatura de més pòsit que els dictats comercials. Es tracta d'escriptors com Selva que es busquen en el seu Macondo particular per acabar creant nous universos rics en humanisme, una perspectiva molt necessària en la bona literatura d'essència conscienciadora i transformadora. Aquesta novel·la n'és una bona mostra.

Es fa de dia en un terreny erm, ocupat per una gran sínia. Dos cossos jeuen a terra, envoltats de fang i herbes pansides, sense que sapiguem ben bé què fan aquí ni d'on vénen, però la memòria parla.

Maons és el relat d'una enemistat gairebé llegendària entre dos caps de família, Oscar Tamai i Elvio Miranda, dues rajolers que treballen de dia per guanyar-se el pa i es perden de nit en el joc i el sexe, les úniques diversions que estan a l'abast de gairebé tots en un poble argentí on la calor apreta i les paraules falten. Els que pagaran el preu de tant odi seran els fills d'aquests homes tan homes, i la història de tots va desfilant a l'ombra d'una sínia que dóna voltes en el buit.

Amb un llenguatge que governa la desesperació i un estil heretat dels mestres de la gran literatura, Selva Almada ens porta sense més tràmits a territori de l'mascle, un home aspre que se sap feble i per això estima de males maneres i mata amb acarnissament, mentre les dones fan el que cal fer perquè la vida segueixi endavant.

Maons

noies mortes

Que la realitat supera la ficció és un tòpic infumable per repetit. I només autores com Selva o la colombiana Laura Restrepo en la seva obra «els divins«, Eleven de nou la idea d'aquesta realitat que el sobrepassa tot (per mal habitualment) a la recerca d'una conscienciació sobre uns fets necessàriament recuperables per abordar culpes i exorcismes.

La prosa nítida de Selva Almada plasma en negre l'invisible, i les formes quotidianes de la violència contra nenes i dones passen a integrar una mateixa trama intensa i vívida. amb noies mortes l'autora obre nous rumbs a la no ficció llatinoamericana.

«Tres adolescents de província assassinades en els anys vuitanta, tres morts impunes ocorregudes quan encara, al nostre país, desconeixíem el terme femicidi.»

Tres assassinats entre els centenars que no arriben per a titulars de tapa ni convoquen a les càmeres dels canals de Buenos Aires. Tres casos que arriben desordenats: els s'anuncia la ràdio, els commemora un diari de poble, algú els recorda en una conversa. Tres crims ocorreguts a l'interior de país, mentre Argentina celebrava el retorn de la democràcia. Tres morts sense culpables. Aquests casos, convertits en obsessió amb el pas dels anys, donen lloc a una investigació atípica i infructuosa.

noies mortes

El vent que arrasa

Una d'aquestes primeres novel·les que ja convencia el naixement d'una nova veu de la literatura en espanyol. Una d'aquestes històries que aturen el temps, que atreuen el cosmos com un imant situat entre els personatges de la trama.

La calor aclapara a la muntanya chaqueño. Plourà? Encallats per una falla mecànica, el reverend Pearson i la seva filla Leni esperen pacients que el Gringo Bauer i Tapioca, el noi que fa anys han deixat al seu càrrec, pugui reparar-la per seguir camí.

En aquest cementiri de cotxes desmantellats i ferralla agrícola, els adolescents passen l'estona i els adults conversen sobre les seves pròpies vides. La trobada inesperada canviarà a tots. Pares dels seus fills, fills al seu torn, els adults es veuran confrontats a les seves creences i passats, una manera de preparar-se per al que vindrà.

El vent que arrasa
5 / 5 - (11 vots)

Deixa un comentari

Aquest lloc té validesa Akismet per reduir el correu brossa. Aprèn com es processen les dades dels teus comentaris.