Els 3 millors llibres de Primo Levi

Ja fa anys que vaig anar a veure una obra de teatre que aprofundia en el personatge de Primo Levi y seus fatídiques circumstàncies vinculades, com en un macabre destí, amb el naixement de l'nazisme i el feixisme. Tota ideologia d'un lliurepensador com ell acabaria sent copejada i arrossegada pel sofriment amb què va carregar pel fet de néixer, com resa aquell vers visionari de Calderón de la Barca: el delicte major de l'home és haver nascut...

Perquè Primo Levi va tenir la mala sort de néixer en el moment en què mig Europa embogia, amb un dels seus principals focus de bogeria sobre el poble jueu. I Primo Levi, és clar, va haver de néixer també jueu per carregar sobre les espatlles amb tota la fatalitat en ple, no per la seva condició lògicament sinó per l'odi orientat cap a aquesta etiqueta deshumanitzadora de la raça convertida en estigma. Res de bo no es pot treure de les coincidències acumulades cap a la ignomínia. Potser el brillant i lúcid, fins a la ceguesa, testimoni d'un escriptor més que compromès, empenyorat amb la vida, malgrat tot.

Primo Levi va sobreviure als camps d'extermini potser només per comptar-lo amb la profunditat més profunda que la por, com un eccehomo responsable, a les seves lletres, de l'últim sospir d'un home crucificat de nou pels seus semblants. A col·lació d'aquesta idea d'un eccehomo adaptat als temps del nazisme, potser t'interessarà fer una ullada a una novel·la curta que vaig escriure al seu moment… aquí et deixo el link del llibre Els braços de la meva creu, Perquè et puguis fullejar-lo.

Top 3 llibres recomanats de Primo Levi

Si això és un home

Primo Levi va estar a punt de aconseguir-ho. Des de les primeres intimidacions als jueus fins a la seva genocidi descarnat passaria una mica més de la dècada entre 1935 i 1945. Ell va ser capturat el 1943 quant va saltar del seu ofici de miner (exercir com químic li va resultar impossible a Itàlia donada la seva condició jueva), a el front antifeixista.

D'aquí directament a Monowice, una sucursal d'Auschwitz quan el sinistre hotel principal ja comptava amb ple d'hostes en constant reposició des d'altres fronts més a l'oest ...

El testimoni narrat en aquestes pàgines es considera d'allò més transcendent per reflectir i donar aquest testimoni compromès de què parlàvem abans al voltant de la idea de la deshumanització, de la irracionalitat o més aviat de la raó capbussada en la marmita de l'odi intempestiu.

Juntament amb el diari d'Ana Frank, aquest llibre ens introdueix a l'horror sense aspectes de ficció, en el que podem arribar per sobre de qualsevol perversió que, com a humans, tots vam ser aquells dies nefast.

Si això és un home

La clau estrella

Quan un autor d'pòsit es posa a escriure una novel·la que en principi tan sols apunta a l'aventura personal, a el viatge peculiar al voltant d'un personatge qualsevol, finalment la trama acaba abordant aquest punt existencial de l'detall, de les vivències recarregades de meditació transcendent , de pòsit i saviesa.

El personatge de libertini Faussone passa per ser un el d'un gran tècnic reclamat per mig món per dissenyar i posar en marxa grans mecanismes d'un món que avança cap a la tecnificació. Ell viu els seus grans viatges amb intensitat i dedicació a la seva professió, però sense desmerèixer l'atenció a molts altres detalls i revelant-se com un supervivent de l'enginy cap al plaer de la vida.

La mentalitat llatina compenetrada amb l?ideal d?un gran enginyer alemany, un personatge entre dos prototips de l?europeu del segle XX del nord i del sud, i al final també algú compromès amb la vida i les seves arestes…

La clau estrella

històries naturals

El relat sempre és un desafiament per a aquells autors més donats a la gran profusió d'idees desenvolupades cap a una síntesi final. El mateix Primo Levi va assegurar en alguna ocasió que escriure contes o relats li suposava un acte d'alliberament puntual en què sabia que no es podia desenvolupar ni prendre grans notes, tan sols deixar-se portar per una pulsió narrativa que apaivagués un instant d'inspiració descontrolada.

I així neix aquest volum en què Primo Levi escampa els seus dots més imaginatius cap a uns contes la moralitat final dels quals potser no sigui pretesa o directament conscient però que fet i fet sí que suposa en el cas dels quinze relats presents una invitació a la consideració més natural del que som o del que fem en un món per moments surrealista, sempre tràgic i trufat per instants màgics d'humor i esperança.

Històries naturals, Primo Levi
5 / 5 - (6 vots)

3 comentaris a «Els 3 millors llibres de Primo Levi»

Deixa un comentari

Aquest lloc té validesa Akismet per reduir el correu brossa. Aprèn com es processen les dades dels teus comentaris.