La inquietud, en el més ampli i favorable sentit de el terme és l'essència d'un escriptor com Pere Stamm. Un paio adobat a les lletres des d'aquest autodidactisme més autèntic, aquell que no disposa de padrins ni cartes de recomanació. I és clar, això d'anar fent tombs és una cosa connatural a la condició del creador de tot àmbit que descobreix la seva vena creativa sense tenir arrelament familiar previ o contactes de rellevància en el món de torn. Només que al final també hi ha oportunitats per al geni autèntic, malgrat tot.
La seva novel·la Agnes va ser la clau, aquella obra d'innegable qualitat que va acabar per engegar els habituals murs aixecats davant dels desheretats i els profans d'un món com el literari en aquest cas.
Això de Stamm és un intimisme existencialista, estranyat, oníric, alienat i alhora sublimat per la seva forma concisa i brillant cap a aquesta empremta personalíssima. Un segell inconfusible sempre necessari per detectar a narradors diferents de la mitjania i així poder observar el món i els personatges que som tots amb nous prismes.
Top 3 novel·les recomanades de Peter Stamm
Inés
Potser fos cosa de la novetat de la seva proposta. La cosa és que les editorials van tirar de cop de porta en diverses ocasions en els inicis de Stamm. Fins que Agnes es va obrir pas amb els seus particulars gestos, excessos i altres recursos descriptius carregats de bellesa i transcendència.
Quan la ficció s'entesta a configurar la realitat i arriba als seus límits, les conseqüències solen ser imprevisibles. La fantasia literària adquireix rellevància i densitat, de la mateixa manera que ho fa la màgia quan provoca els actes que ha decidit invocar amb els seus conjurs.
Peter Stamm, un nom nou i impactant de la narrativa europea, crea en aquesta primera novel·la un espai en el qual art i vida, literatura i realitat governen una trama densa i indivisible, on la literatura sembla ser la força dominant en la destinació d'una parella d'amants obstinats a conjurar-la. Ardent i dolorosa, Agnes ens descobreix una veu de rara singularitat en el panorama literari d'aquest canvi de segle.
Muntanya a través
Quan les grans decisions s'ajornen sine die en ocasions són aquestes les que acaben prenent el timó de la destinació d'un de la manera més insospitada ...
Thomas i Astrid viuen al costat dels seus dos fills en un poble acollidor de Suïssa. Una nit, mentre prenen una copa de vi al jardí, un dels nens reclama la seva atenció, de manera que Astrid entra a la casa per atendre-ho, convençuda que el seu marit la seguirà en uns moments.
Tot i això, Thomas s'aixeca i, després de vacil·lar un instant, obre el reixat i se'n va. Sense els lligams del dia a dia –la família, les amistats, la feina–, Thomas emprèn una ruta a peu per la muntanya, exposat per primera vegada a l'implacable hivern alpí. A casa, Astrid es pregunta primer on haurà anat, després quan tornarà i, finalment, si encara és viu.
Un cop més, Peter Stamm posa de manifest la seva extraordinària capacitat de convertir l'ordinari en colpidor a l'retratar la fragilitat de l'món contemporani, que sembla convertir la vida dels seus personatges en una successió de doloroses ruptures i la possibilitat de conèixer-se a ells mateixos i als altres, en una quimera.
Marcia de Vermont
Hi ha escenes, mirades, aromes, petons o qualsevol altre detall que es poden quedar suspesos a la memòria d'un. Entre el record memorable i el reclam ansiós d'un vell paradís perdut. La culpa en moltes ocasions llisca des de la suma de descarts que la vida va acumulant després de disjuntives i disjuntives d'un camí que potser mai no vam poder triar si ja vam fallar en les primeres eleccions…
Una estada de dos mesos en una colònia d'artistes a Vermont s'enfronta a Peter, el narrador d'aquest relat, amb els fantasmes del seu passat: de sobte tot sembla recordar-li a Marcia, la dona a qui va conèixer trenta anys enrere, quan era un jove artista intentant forjar-se un nom a Nova York.
El Nadal que van passar junts, descobreix ara, podrien haver canviat la seva vida per sempre, i la inquietant solitud de l'fantasmagòric paisatge nevat que l'envolta no fa sinó convidar-lo a revisitar aquells dies de troballa i abandó, ja imaginar la vida que no va tenir. Peter Stamm plasma amb el mestratge i la precisió que el caracteritzen aquesta dolorosa bretxa entre la realitat viscuda i la fantasia del que hauria pogut ser que sovint acompanya la maduresa.
