Els 3 millors llibres de Pedro Simón

És el que té la vocació per explicar què passa i per fer crònica de successos socials de qualsevol índole. Al final tot periodista com Pere Simón és un narrador en potència. Perquè la ficció se separa de la realitat en la profusió de detalls, en la recerca de motius més que mai davant d'una realitat que cada cop passa més a velocitat de vertigen sense cap detall ni possibilitat d'anàlisi.

I curiosament són els que ens fan arribar la informació, els que es veuen forçats a vomitar els esdeveniments a velocitat de vertigen els qui fet i fet troben en la novel·la assossec i repòs, el que caldria per analitzar els fets com abans cap al periodisme, abans de que l'enemic de les xarxes i la fugacitat de l'interès aguaitessin com un mal monstre. Casos com els de Carles de l'Amor, Carme Chaparro, Mònica Carrillo…. Fins arribar a Don Pedro Simón amb el seu flamant premi Primavera de Novel·la 2021. Tots ells així ho testifiquen…

L'oportunitat la pinten calba i si la vocació literària de Simó ja apuntava a certa persistència, el reconeixement segur que l'empeny a indagar més en la ficció i les seves possibilitats per maquillar, transformar i fer de la vida la història que més ve de gust ser explicada. la que analitza amb deteniment voluntats, moviments, misteris, culpes i tot això del que és humà perdut en missatges de màxim 140 caràcters…

Top 3 llibres recomanats de Pedro Simón

Perill De Derrumbe

La vena periodística fa que en moltes de les novel·les escrites per un periodista de vocació s'extregui aquest interès per la composició dels fets des del que és intrahistòric, des dels relats com a peces de trencaclosques que finalment només desvetllen la seva realitat en la distància, una vegada que t'has deixat davant dels ulls a l'encaix de peces…

Una oferta de treball infame, una sala d'espera trasbalsant, un director de Recursos Humans lliurat al sadisme ia l'entomologia i nou persones que busquen desesperadament una feina amb l'obstinació d'un insecte. Aquest és el punt de partida de Perill d'esfondrament, una novel·la polièdrica en què l'autor traça un aiguafort descarnat de la crisi, l'èpica (si és possible) d'unes vides embullades i trencades, com les branques d'un arbre podrit per el corc i que convé talar.

La mare que ven el rellotge i també el temps més íntim. La universitària que no troba feina ni motius per seguir buscant. L'insomne ​​que va cometre una traïció. La treballadora de la neteja que sent vergonya de la seva olor. L'empresari que abans feia por i ara fa esquerda. L'encofrador que amaga les mans… En aquesta sala d'espera, tots viatgen al mateix vaixell. Tots ho fan sense brúixola. I tots es dirigeixen cap al mateix penya-segat

Perill De Derrumbe

Memòries de l'Alzheimer

No es tracta de cap rigorosa anàlisi, però sí que és curiosa la coincidència d'aquesta pèrdua de la memòria en casos de gent de rellevància social que potser van perdre moltes hores de son pel camí. I és que la matèria grisa també tindrà les seves hores de rendiment màxim, la seva obsolescència planejada per Déu o pel fabricant que sigui, si no. També és cert que és una malaltia molt comuna i que tot fill de veí exercita el cervell fins a l'extenuació marcada per l'alliberadora entrada al son. I al final tot sembla apuntar a això, al somni on la raó es deixa bressolar per bé o per mal…

Adolfo Suárez, Jordi Solé Tura, Pasqual Maragall, Eduardo Chillida, Enric Fuentes Quintana, Antonio Mercero, Mary Carrillo, Carme Comte, Elena Borbó Barucci, Antonio Puchades, Tomàs Zori, Leonor Hernández. L'Alzheimer és la bossa de gels que no sabia on desar Pasqual Maragall. L'ou ferrat que feia riure Mary Carrillo. «La Internacional» que no sonava a Jordi Solé Tura. La infermera que Eduardo Chillida confonia amb Dulcinea. El qui és Mariam d'Adolfo Suárez.

L'Istanbul de Tomàs Zori. La motoserra de Leo Hernández. La volta al món per Navalmoral de Béjar de la tia de Carlos Boyero. El fora de joc del futbolista Antonio Puchades. El silenci d?Enrique Fuentes Quintana. El París d'Elena de Borbó Barucci. El xandall blau de Carmen Conde. El Cantant sota la pluja tres vegades al dia d´Antonio Mercero…

Memòries de l´Alzheimer és fruit d´un any de converses amb l´entorn més íntim d´un grapat de malalts il·lustres, cuidadors coneguts i buits que ho van omplir tot. Memòries de l'Alzheimer no es menja, però valguin les seves línies com a farmacopea contra un mal sense cura, una malaltia que té 800.000 espanyols bressolant-se en el líquid amniòtic de l'oblit ia un sense nombre de familiars agafat a un àlbum de fotos.

Memòries de l'Alzheimer

cròniques bàrbares

Ni remotament albiraria Pedro Simón el premi Primavera de novel·la 2021 que treia el cap a l'horitzó per a ell. I aquí hi havia el periodista, a punt de ser encimbellat en la literatura, fent més aviat llibres de suggeridor periodisme, de supervivents entre realitat i ficció. Aquesta mena de reportatges extrets del costat salvatge al que cantava Lou Reed…

Pedro Simón reuneix en aquest llibre reportatges on el fil conductor és la compassió, la ferida oberta, el periodisme humà. Una ionqui de 73 anys, l?home que va morir en directe, la vídua que es va citar amb l?assassí del seu marit i altres històries d?una Espanya on menges o ets menjat. Perquè hi ha dolors que no es poden comptar amb paraules. I que necessiten un llibre sencer.

cròniques bàrbares

Altres llibres recomanats de Pedro Simón

Els incompresos

Javier i Celia són un matrimoni de classe mitjana amb un fill petit i una filla preadolescent. Ell treballa en una editorial i ella en un hospital; ell arregla vides de mentida i ella arregla vides de veritat. Intenten prosperar, es muden a un barri millor, la quotidianitat. Podria ser la història de molts. Fins que té lloc una excursió als Pirineus que ho canvia absolutament tot.

Aquesta és la història d'un viatge a l'abisme que parla de molts altres viatges. El viatge de la infància a la convulsa adolescència. El que va de la garriga infantil al silenci més sepulcral. El dels pares que caminen darrere amb la culpa i arriben tard. El dels avis que van anar davant i als quals ningú no escolta. Qui fa algú per salvar una vida. També és la història d'aquell altre viatge a què tots tenim por: el que parla del nostre passat més fosc i secret.

Els incompresos és una novel·la sobre la solitud familiar, la incomunicació entre els pares i els fills, l'horror de dir, però també, i des de la primera pàgina, sobre l'esperança.

Els incompresos
Valorar post

Deixa un comentari

Aquest lloc té validesa Akismet per reduir el correu brossa. Aprèn com es processen les dades dels teus comentaris.