3 millors llibres de Paolo Cognetti

L'escriptor Paolo Cognetti és un d'aquests autors entestat a lliscar en la seva literatura de ficció un punt de transcendència, de pòsit gairebé filosòfic, de gust a història amb implicacions humanistes.

I no obstant això no es tracta d'escriure històries amb moralitat ni tampoc disfressar la trama de complexos ramificacions. Cognetti només sembla buscar una mena d'impressionisme, Un llenç existencial al voltant de personatges presentats en la nuesa de les seves emocions, gairebé sempre amb una noció positivista dins de l'innegable toc realista que acaba lliscant la malenconiosa sensació de el pas de el temps.

Protagonistes que parteixen a el retrobament amb el que van ser, confessions després del viscut quan això, el viscut, situa ja a aquests personatges en una meitat de la vida de la qual Dante ja va parlar en La Divina Comèdia.

És clar que tot el que sigui replantejar sucosos dilemes introspectius en l'actualitat sempre aporta aquesta escenografia mimètica, aquest natural coneixement de tant per la qual cosa el protagonista pot estar passant. I si a més les accions proposades aporten aquest interès de l'aventura personal, millor encara.

Top 3 llibres recomanats de Paolo Cognetti

Les vuit muntanyes

L'amistat sense trivialitats, sense subterfugis. Pocs som els que podem comptar amics amb els dits d'una mà, en el concepte més profund d'amistat, en el seu significat lliure de tot interès i enfortit amb el tracte. En suma l'afecte més enllà de qualsevol altre vincle d'on es desprengui algun tipus de reciprocitat.

El que se'ns narra en aquest llibre entre Pietro i Bruno ens torna a l'essència del que vam ser, a aquella amistat que alguna ocasió establim, a aquells llaços que nuem fins i tot amb sangre.Crecer no té perquè ser sempre abandonar paradisos. Mentre siguis capaç de mantenir aquell o aquells amics amb els que trabaste aquest afecte irrompible, podràs créixer reconciliat amb el teu infància que et va veure marxar. Una lectura emotiva i transcendental, una comprensió per a res profunda sinó lleugera sobre la màgia de la destinació que va i ve, que et reclama com a part d'una altra persona i que només amb ella tornes a trobar sentit al teu pas errant pel món.

Pietro s'obre pas entre ciutats, es forja un d'aquests futurs guanyats a pols amb esforç i tenacitat. Bruno es queda entre les muntanyes de les Dolomites. Però tots dos saben que aquí, entre alts pics, extensos prats i profunds congostos té un temps detingut que els espera. Un parèntesi per compartir amb Déu o amb qui sigui les seves apreciacions sobre el passat i el futur, sobre els pares, sobre l'amor, sobre la culpa i sobre els somnis. Una novel·la que s'obre pas per tot el món com un eco inextingible nascut entre les vuit muntanyes.

Les vuit muntanyes, de Cognetti

El noi silvestre

L'al·legoria de l'abandonament com a filosofia. La benedicció de l'asceta com a únic placebo cap a l'alliberament. El nen que ara és un home troba difícil acomodament en les convencions socials, en les fórmules ja plantejades, en les puntes ideològics.

El narrador emprèn camí. Els primers passos són plens d'incertesa. Però conforme camina, el tipus va descobrint que l'assumpte tracta de sobreviure per sentir que ets viu, que no hi ha pitjor afany que deixar-se portar per la inèrcia. Que el que ho podia esperar el arribar a vell era aquest ranci remordiment pel que ja no tornaria. Entre muntanyes (com no), interaccions fugaços amb altres humans, (així vists en essència per l'autor), animals i aquestes forces de la natura que l'reconnecten amb l'essència més enllà d'altres bastos succedanis de connexió de el segle XXI, el narrador acaba gaudint de el viatge, de la sensació de pertànyer, fonamentalment, a el cicle de la vida.

El noi silvestre, de Cognetti

Sense arribar mai a la cimera

El cim de el món ja no és el que era. Ja no ofereix aquesta visió mística des que centenars de domingueros van ser immortalitzats en una fila com de supermercat per accedir a el bec. Així que no està de més recuperar aquest esperit gairebé diví de la muntanya per mitjà d'històries com aquesta transmeses en aquesta ocasió en un meravellós quadern de viatge.

Per sort el Nepal ofereix molts més escenaris connectats amb aquest punt d'immortalitat, d'espiritualitat des de la zona més alta de l'món des de la qual fer una ofrena o invocar les estrelles. Cognetti ens convida a emprendre un llarg viatge per etapes a l'entorn d'aquesta terra replegada com cap altra cap al més alt. Més enllà de l'Everest hi ha llocs que romanen pràcticament verges per a fotògrafs desaprensius. I per aquí ens mou un Cognetti que fa del que atàvic una connexió fascinant amb el tel·lúric d'aquest lloc que pretén fregar el cel.

Cognetti a la recerca de la fi de l'món per trobar-se en el camí. La vida feta aventura i presentada a glops intensos entre el fred gelador i l'estrany recer ascètic de lectures naturalistes que ofereixen respostes només des de la vivència plena de la despulla d'allò material en la llunyania de la civilització.

Sense arribar mai al cim, de Cognetti
5 / 5 - (13 vots)

1 comentari a «3 millors llibres de Paolo Cognetti»

Deixa un comentari

Aquest lloc té validesa Akismet per reduir el correu brossa. Aprèn com es processen les dades dels teus comentaris.