Essencialment grec, tot i el circumstancial domini turc sobre Creta quan Nikos Kazantzakis va arribar a el món. Perquè sens dubte Kazantzakis és un dels referents culturals de segle XX de el vell imperi Heleno, redescobert per al gran públic per la pel·lÃcula d'Anthony Queen fent del seu protagonista literari Alexis Zorbas, Però reconegut prèviament pels bons lectors que ja al voltant de tot el món podien trobar a comptagotes les seves primeres obres.
I com a bon grec, Kazantzakis imprimeix a les seves obres aquesta extrema llum mediterrà nia d'unes illes grà cies a l'vital espurna va néixer el món modern amb els seus dilemes i els seus odissees vitals, amb el seu teatre i la seva literatura de ficció nascuda fa mil·lennis d'entre déus, herois i cronistes capaços de despertar l'imaginari comú de tot un planeta.
Hereu de l'Nobel de Literatura però finalment desheretat de la glòria com l'heroi Aquil·les, en l'últim instant. Malgrat tot, sempre quedaran les seves novel·les perquè cadascú recollia de la seva llum, el reflex que més profund li arribi.
Top 3 novel·les recomanades de Nikos Kazantzakis
Zorba el grec
Erigir un personatge com aquest tòtem cultural que transcendeix als temps només està a l'altura d'escriptors com Cervantes o Shakespeare. No és qüestió de comparar la transcendència dels personatges o el seu valor.
L'assumpte va de l'calat, d'aquestes forma d'arribar des d'un món no tan comú com la literatura, a tot el món. I no, que s'hagi fet una pel·lÃcula no és l'excusa. Perquè certament també s'ha portat a la pantalla la vida i obra d'incomptables personatges de la literatura universal ... És clar que si els grans genis de la literatura equilibren i compensen la resta de components d'una trama per fer aquest tot de l'obra mestra, en Zorba només existeix Zorba, per bé i per mal, perquè destaqui sobre totes les coses amb les seves arestes i els seus dicotomies tan humanes i amb les seves misèries. Tot és més profund i més transcendent en Zorba perquè tota la trama pivota entorn d'ell, al seu descobriment i anà lisi des de la proximitat de qui tracta d'escodrinyar com un cirurgià de l'à nima.
Zorba no cedeix al que és polÃticament correcte ni assumeix patrons d'heroi. Ell viu la seva tragicomèdia amb la intensitat de l'boig i per moments amb la brillantor de el savi. En els llibres es busca en ocasions saviesa, formes de veure el món d'una manera transformadora per bé. Zorba sembla de tornada de tot i s'enfronta a l'artifici de la seva existència a tomba oberta com un Dorian Gray atrapat en una illa i descobert com un nou Robinson Crusoe.
El pobre d'AssÃs
Resulta atrevit a abordar una biografia ficcionada. Més encara sobre personatges la documentació a demanar no hi ni un testimoni oral. De Sant Francesc es coneixen els seus miracles, les seves cròniques, l'abast mundial de la seva fi evangelitzador.
Però traçar des d'aquà una biografia completada amb aquesta brillantor que explota l'anecdòtic és per moments atrevit sinó arriscat. Més encara quan es tracta d'un personatge sagrat. La qüestió és començar desmitificant a el sant, donant-li un nom que ja ens condueixi fins al principi, cap a l'ésser humà que encara no és res excepte la seva pobresa. Per a un autor com Kazantzakis que va poder passar per l'ateisme des de la seva conviccions socialistes inicials, aquesta obra devia ser aquesta caiguda de l'cavall de Sant Pau. O potser tan sols un exercici d'alliberament, d'humanització d'un personatge que el va impactar i de què va rescatar el més transcendent, la capacitat humana per a la resiliència, l'esforç, el lliurament.
Potser es tracti de comunisme de el bo, de què no arriba a el poder sinó que es lliura a l'convecimiento de la fe i l'esperança, sobretot entre els desheretats de la Terra pels seus propis germans.
Crist de nou crucificat
Des que el missatge de Crist va quedar imprès a la BÃblia, va quedar obertament manifest les contradiccions d'una Església encarregada de patrimonialitzar el llegat de Déu.
La primera pedra sobre la qual es va edificar el cristianisme ja semblava condemnada a suportar tot tipus de maletendidos interessats en favor de el poder, de la voluntat de poder sobre les consciències amb la por de la religió com a eina perfecta. Ens trobem a inicis de segle XX al poble de Likóvrisi es preparen per a la Setmana Santa. En l'interval dels pobres veïns d'un poble atacat van a Likóvrisi tot esperant fraternal socors.
A la paradoxa de la representació de la Setmana Santa i la desatenció als germans a punt de ser massacrats es desperta la trama d'una història que situa als personatges enfront de nous Pilat i nous Sanedrines. I potser el final sigui un mateix sacrifici novament carregat de culpa. A no ser que algú decideixi actuar com de veritat actuaria una Església sota les premisses de l'estimat Jesucrist.
