Amb temà tiques habitualment entroncades amb la ficció històrica, a l'estil de Maria Dueñas o Llum Gabà s, Però al seu torn complementada amb desenvolupaments cap a una vessant de major misteri, Nerea Risc compon en la seva bibliografia una literatura molt suggerent.
I és que aquesta periodista que ha explotat la seva vocació per les lletres en un à mbit de la novel·la en què es mou com peix a l'aigua, ens transporta en cadascuna de les seves trames fins a llocs de temps remots grà cies als seus personatges absolutament empà tics.
I des d'aquests protagonistes amb els quals connectem immediatament, assaltem intensos amors i altres tants no menys transcendentals misteris.
La ficció històrica, Com a gènere ampli en el qual té cabuda des de la simple escenografia fins a la novel·la amb tints de crònica real, dóna molt de si. I sota el paraigua d'aquest gènere, són precisament aquests hÃbrids com els que ens presenta Nerea, els que aconsegueixen més lectors en la seva composició de intrahistorias trepidants en ubicacions molt concretes plantejades amb exaustiva documentació.
Aixà que si t'agrada conèixer la història des d'aquest punt de vista més proper a la realitat mundana, esquitxat amb el misteri de rigor des del qual compondre històries emocionants, Nerea Riesco pot resultar-summament interessant.
Top 3 novel·les recomanades de Nerea Riesco
Els dilluns al Ritz
Espanya es treia el cap a 1929 a les tibantors ideològiques i als conflictes més aferrissats. El oripell de l'hotel Ritz és per Martina un primer acostament a l'alta societat que tracta de defensar els seus furs davant d'aquest incipiende desig de modernitat de les classes menys afavorides.
Martina perd el cap per Bosco des que es trobés amb ell en un dels balls de categoria de l'hotel, però cada vegada més el seu amor es desdibuixa més conforme creix el seu idealització. Però Martina no es deixa portar per aquest amor impossible i orienta les seves inquietuds cap a la beneficència social. Fins que els primers ardors de la República amenacen tota la seva bona obra, perquè en tot bà ndol sempre hi ha qui decideix fer justÃcia pel seu compte sense ajustar-se a l'ideari igualitari i respectuós amb el qual es ven qualsevol assalt a el poder.
Entre Martina i el pare Eugenio es lliuren a salvar el que tant de temps els va costar aixecar en favor dels més pobres. Però la història s'entesta a posar-se'l molt cru.
Ars MÃ gica
En el seu moment vaig escriure el relat llarg que adjunt al link següent sobre les Bruixes de Zugarramurdi. M'apassionava aquest episodi trà gic que va marcar un abans i un després en la desaparició de semblants actuacions de fe de la Inqusición. Aixà que aquest llibre em entrava ja pel ullet dret. El protagonista d'aquesta història és el mateix que el de la meva relat, 1610 Alonso de Salazar i FrÃas que no les tenia totes que fa a la cruel encomana d'aquest fatÃdic dia de XNUMX a Logronyo.
De la mateixa manera que en el meu relat, els dubtes d'aquest protagonista serveixen per introduir en la trama a personatges d'aquest altre costat fosc. Perquè resulta que Mayo, una noia que bé podria passar per bruixa, es creua en el camà de l'inquisidor per engrandir totes aquestes disquisicions sobre la procedència dels assassinats disfressats de purificació.
En el viatge i l'aventura entre tots dos vam descobrir un apassionant escenari de l'Espanya sumida en supersticions i mà gia que tan sols apunta desitjos des del metge fins l'emocional, però que, en aquell moment transformava l'imaginari popular a encanteris, temors i entorns fantà stics .
Les portes de l'paradÃs
Probablement la més emotiva de les històries de Nerea. Des de la ceguesa de Yago es construeix una trama en un 1482 en què semblant deficiència sumi a l'protagonista en foscors molt més intenses que les de la seva pròpia ceguesa.
Tan sols l'exercici del seu pare sota la cort dels Reis Catòlics el salven d'acabar repudiat com qualsevol altra persona amb alguna deficiència. En aquesta cort Yago no és feliç, el món es tanca sobre un sentit de què ell no pot disposar. Aixà que, quan arriba a Granada després de la derrota de Boabdil i coneix a Nur, la seva germana, tota la seva existència s'omple paradoxalment de color en el bà ndol, fins llavors, enemic.
Perquè Nur ensenya a Yago a descobrir el món des d'una altra sensualitat més enllà del merament sensorial. Entre tots dos neix una passió plena de llums en la foscor d'un antic regne musulmà derrotat i un nou regne cristià carregat sota els oscures patrons de el catolicisme com a cà stig, pena i moral estricta. Una història curiosa carregada d'aventura.
