Els 3 millors llibres de Michel Onfray

La literatura francesa té a les seves Michels a dos grans literats de l'actualitat cobrint tots els flancs de la ficció i la reflexió. D'una banda Michel Houellebecq ens enlluerna amb les seves trames al llindar del que novel·lístic. D'altra banda Michel Onfray fa historiografia humanística per acabar traçant les petjades de la nostra civilització com un relat d'incalculable intensitat.

Només que pretendre cenyir l'obra de Onfray a alguna característica és atrevit si no insultant. Perquè aquest superdotat de les lletres fa de la filosofia un inabastable tapís de publicacions que van des de l'assaig fins al pensament analític més metòdic.

Potser hi hagi un punt pretensiós en la bibliografia d'Onfray, alguna cosa soterrat sota volums nomenats com «Breu enciclopèdia de l'món«. Però és que el seu llegat apunta ja al referencial del nostre segle costat de Chomsky i alguns pocs més. Així que sense atabalar ni lliurar-se a la missió suïcida de conèixer tanta saviesa escampada en desenes de llibres, sí que podem donar-nos una volta pel més essencial i reconegut d'aquest filòsof francès.

Top 3 llibres recomanats de Michel Onfray

Política de el rebel

Són temps estranys per abordar l'assumpte de la llibertat més certa. Més enllà de tendències orwellianes, l'arribada de la pandèmia ho trastoca tot i un no sap moltes vegades a què aferrar-se quant a allò que li queda de llibertat, allò que pugui ser construït com un mal necessari i allò que quedarà en última instància…

En aquest llibre Onfray exposa el seu ideari polític llibertari, construït sobre la base de l'nietzscheanisme d'esquerra, entre les figures principals destaca a Foucault, Derrida i Bourdieu. A partir de les seves vivències d'infància i adolescència a la fàbrica de formatges del seu poble natal, desenvolupa la imatge de la societat capitalista com el gran Leviatan que engoleix insaciablement la humanitat dels éssers humans, i presenta, sobre el model de l'infern dantesc, el del nostre món actual, amb la seva cohort d'explotats, marginats, vagabunds, bojos, prostitutes, malalts, vells, delinqüents, refugiats polítics, immigrants , etc., repartits en els diferents cercles de l'Avern.

Després exposa els principis de la seva utopia social sobre la base de l'hedonisme filosòfic, que defensa llibre rere llibre i la màxima és «Gaudir i fer gaudir». Proposa aquest projecte com la culminació de el moviment de Maig de l'68 i contra tota ideologia d'arrel idealista que invoqui conceptes universals, absoluts o transcendències més enllà de la mort, per reivindicar els drets de el cos que pateix i gaudeix en aquest món. Per això pren distància de totes les polítiques que condueixen a l'totalitarisme i el sofriment amb la mirada posada en la pau i la felicitat d'un futur que mai arriba. Però no per això deixa d'advocar pel paper creatiu de la desobediència, la resistència, la insubmissió i la insurrecció.

Política de el rebel

Cosmos: Una ontologia materialista

Filosofia és sobretot mirar a el cel estrellat i deixar-se assaltar per tants dubtes. Perquè la saviesa inabordable, d'on podrien consistir els aclariments, l'índex de l'existència i fins a la seva fe d'errades prové d'aquest lloc inhabitable per al nostre cos.

I, no obstant, de vegades intuïm que podríem ser capaços de saber. El simple fet d'assolir aquesta premonició sense fonament però amb aspecte de certesa eriça la pell i ens convenç que tot pot tenir un sentit, un guió. Onfray s'ocupa de recuperar idees des d'aquesta sensació, fa de traductor i de confessor, de guaridor amb un placebo portat de l'alquímia de les nostres cèl·lules essencials, les neurones.

Aquest és el punt de partida d'aquest llibre, en el qual Michel Onfray ens proposa entroncar amb una meditació filosòfica en contacte directe amb el cosmos. Contemplar el món, recuperar les intuïcions fundadores de el temps, de la vida, de la natura, comprendre els seus misteris i les lliçons que ens proporciona. Heus aquí l'ambició d'aquesta obra personalíssima, que vincula l'ideal grec i pagà d'una saviesa humana en harmonia amb el món.

Cosmos: Una ontologia materialista

Saviesa: Saber viure a peu d'un volcà

Cert és que a toro passat tots podem manifestar-nos com el Nostradamus que ja sabia que alguna cosa terrible passaria. En la nostra fugida endavant durant el nostre pas per aquest món, com una inapreciable bufa en la immensitat del cosmos, sempre hem sabut que estàvem de pas, que el nostre planeta tenia uns límits entestats a sobrepassar per les nostres ambicions. Sí, era sabut i no per això ho hem de deixar de pensar, de plantejar-nos si tenim alguna altra opció. Un llibre amb tints d'autoajuda davant de la catàstrofe, per aguantar amb dignitat com els músics del Titanic…

Com comportar-se en una civilització que amenaça amb el col·lapse? Llegint als romans la filosofia es basa en exemples a seguir i no en teories confuses. Aquest llibre respon a preguntes molt concretes: com utilitzar el temps? Com ser ferm en el dolor? És possible envellir bé? Com domesticar la mort? ¿Hauríem de tenir fills? Què significa complir la meva paraula? Què vol dir estimar amb amor o amistat? Podem posseir sense ser posseïts? Hauríem de preocupar per la política? Què ens ensenya la natura? Com es veu una moralitat de l'honor?

Per Michel Onfray la saviesa és tornar la nostra mirada a l'Antiga Roma, com si estiguéssim veient una pel·lícula, i assistir a la mort de Plini el Vell ia les lluites de gladiadors, ser testimonis de suïcidis grandiosos i banquets de filòsofs ridículs, d'amistats sublims i assassinats que canvien el rumb. Viure la història i acompanyar a Sèneca i Ciceró, Epictet i Marc Aureli. Mentre s'espera la catàstrofe, sempre es pot viure com un romà: és a dir, dret i recte.

Saviesa: Saber viure a peu d'un volcà

Altres llibres recomanats de Michel Onfray

Ànima: La vida i la mort de l'ànima de Lascaux al transhumanisme

La gran virtut dels assajos plasmats per grans pensadors dels nostres dies, és que són capaços d'abordar la realitat des d'un compendi de tants focus històrics i humanístics que tot acaba fos en un gresol fet mannà, aliment per a la saviesa de la nostra condició i la nostra civilització. De vegades desprenent-nos de la sensació gloriosa de la humà per transformar-nos en allò que som, éssers de pas.

Segons Michel Onfray, filòsof materialista llegit a tot el món, l'ànima és, senzillament, allò que ha fet humana la vida dels homes o, més ben dit, la meditació sobre la nostra finitud que hem pogut expressar en la nostra cultura. Escriure la història de l'ànima i entrellaçar-la amb l'evolució de la nostra espècie és l'aposta (encertada) d'aquest volum admirable i sorprenent.

Movent-se amb enginy despreocupat entre matisos històrics, filosòfics, antropològics i tecnològics, Onfray traça un recorregut des de les albors de l'home fins al demà: fins a un món totalment redissenyat per la intel·ligència artificial amb projectes d'implantar vida més enllà de la Terra.

Com sol passar, s'escriu la història d'allò que ja no existeix o que és a punt de desaparèixer. L'actual transformació de l'ànima immaterial a l'ànima digital a què assistim entre l'èxtasi i la impotència ens enfronta a la possibilitat d'un futur inevitablement deshumanitzat: una civilització ultraplanetària que ho cosificarà (i mercantilitzarà) tot, i substituirà l'única substitució de la val la pena preocupar-se, segons Onfray― l'era de les civilitzacions tradicionals, limitades en el temps i l'espai.

Ànima: La vida i la mort de l'ànima de Lascaux al transhumanisme
Valorar post

Deixa un comentari

Aquest lloc té validesa Akismet per reduir el correu brossa. Aprèn com es processen les dades dels teus comentaris.