Paradoxalment, la literatura més lliure i enlluernadora solem trobar-la als escriptors consagrats però no dedicats completament a l'escriptura. I Martin Kohan és un d'aquests narradors dels nostres dies. Perquè un pot tenir la virtut o el do per convertir en supervendes tot el travessa aquest impuls elèctric entre ment i dits en el teclat, però la qüestió és la més certa llibertat de la voluntat que l'impulsa tot ...
Dit d'una altra manera ¿Hauria escrit teva última novel·la Stephen King de llevat que sabés que es convertiria en un nou best-seller immediatament? Encara que ho sembli no és una crítica i benvingudes siguin totes i cadascuna de les noves novel·les de Stephen King. No obstant això, sospito que ens perdem una mica millor pel simple fet de sucumbir a inèrcies de publicació preconcebudes per marcar temps i forma de cada nova obra.
Circumloquis a part, Kohan aprofita a el màxim aquesta voluntat sotmesa només a allò més puixant de l'fur intern, a la necessitat atàvica, espiritual i instintiva d'abordar una nova creació. Per després dedicar-se a altres menesters en el seu dia a dia. I així arriben obres sense cadència temporal però amb aquesta força de l'escrit per projectar una gran idea, una intensa inquietud, personatges que ens mostren la seva veritat latent entre les mans ...
Top 3 novel·les recomanades de Martin Kohan
confessió
Mai és bon moment per afrontar la confessió que justifica tots els nostres actes, menys encara en temps tan foscos d'ideologies famolenques de voluntats. Ni tan sols és bon moment per fer-ho davant nosaltres mateixos ni per suposat enfront dels altres. Però la confessió sempre arriba, esperant el vòmit de la nostra veritat.
Tres històries que formen part d'una mateixa història. El 1941, en una ciutat de províncies argentina, una nena amb fi aquesta a un sacerdot els primers i difusos impulsos sexuals que nota en el seu cos, relacionats amb l'atracció que sent per un jove de cognom Videla que passa cada dia sota la seva finestra. El 1977 un grup de joves revolucionaris prepara un atemptat en un aeròdrom per liquidar a un Videla que ja no és jove i és conegut per tots.
I, finalment, una dona gran (la nena de la primera història) juga una partida de cartes amb el seu nét, que ha anat a visitar-la a la residència on passa els seus dies, i entre jugada i jugada li explica el que li va succeir al seu fill, el pare de el noi, en el que resulta una nova confessió. Tres històries i tres temps que s'entreteixeixen per forjar una única història. Tres històries que parlen de dolor, culpa i confessions.
Una novel·la colpidora i enlluernadora, construïda amb una brillantíssima arquitectura que li permet a l'autor penetrar fins a la medul·la de les històries (de la història) que ens relata.
Fora de lloc
Ningú més fora de lloc que el apàtrida o l'exiliat de l'únic paradís de la infància. Res més impropi (es reitera aquell fora de lloc), que el migrant forçat per mil avatars que ens mouen de el lloc, entre nostàlgies augmentades per la idea del que mai va poder ser per culpa de la destinació més pervers.
Fora de lloc transcorre en geografies diverses: la precordillera, el litoral, el conurbano, els remots països de l'Est, una frontera. I també a Internet, l'espai de tots els espais. És clar que els personatges que es mouen d'un lloc a un altre, els que parteixen i s'aventuren, no quedaran per això més prop de la veritat que aquells que es queden sempre fixos en un mateix punt.
I això perquè la lògica que s'imposa en Fora de lloc no és altra que la de la desviació. El desviament: ja sigui en les perversions de les fotos amb nens que es narren al començament, ja sigui en el viatge en pèrdua que es narra en el final. Què és el fora de lloc en Fora de lloc? En part ho és l'aberració: això que no hauria de succeir i, però, succeeix. En part ho és la descol·locació: la manera fatal en què es desorienten i es perden aquells que més segurs se senten d'estar seguint les pistes correctes.
I en part ho és la forma en què Martín Kohan disposa la trama policial d'aquesta novel·la: hi ha actes i hi ha petjades, hi ha fets i hi ha conseqüències; però les empremtes i les conseqüències apareixen sempre en un lloc diferent de el lloc on es suposaria, on s'esperaria, on se les va a buscar.
badia Blanca
Hi ha una atracció evident en les moltes ciutats de les que es diuen coses bones. Però no pot ni llunyanament comparar-se amb l'atracció d'una ciutat de la qual sempre o gairebé sempre es diuen coses adverses. Per això Badia Blanca, la porta d'accés a la Patagònia al sud de la província de Buenos Aires, és l'heroïna d'aquesta novel·la. Perquè una ciutat així carregada de negativitat es torna un lloc ideal algú que necessita oblidar, anul·lar, suprimir, negar.
I és això el que li passa a Mario Novoa, l'heroi o antiheroi d'aquesta història. Perquè la seva història d'amor ha arribat a aquest punt terrible en què el desesperat i el impassible s'uneixen i funcionen alhora. I quan això passa, no hi ha altra opció més que l'oblit. El resultat és la millor novel·la d'un imprescindible autor argentí.
