Els 3 millors llibres de Lionel Shriver

Ocorre en ocasions que el periodista arriba a la narrativa des d'una espècie de estrapolación del seu ofici. En el cas de Lionel Shriver també es va donar aquesta transició insospitada que en primera instància apunta a un bolcat de creativitat literària cronística fins que els corses es deslliguen i acaba naixent l'escriptora sense altres condicionants.

En l'evolució de Shriver tot són bones obres. Perquè a la fi l'assumpte de la seva transició descriu varieda argumental i formal, vessants diferents cap a una bibliografia en suggerents meandres. Com a rerefons comú un interès sociològic afrontat ja com a novel·lista total o via relats.

Mai he estat molt d'aquest tipus de novel·les intimistes en què el fil conductor sigui un univers tancat de les seves protagonistes. La màgia en el cas d'aquesta autora és precisament l'interès per les confluències vitals, per les sinergies des dels encreuaments més casuals de la destinació.

Però en una bibliografia ja extensa trobem moltes altres inquietuds narratives entorn del familiar com a centre on es conformen societats, societats en què els individus busquen el seu encaix precisament des que s'ha viscut en els seus entorns més íntims, un fascinant xoc que sempre propicia grans històries de recerques d'un mateix, desarrelaments i culpes.

Top 3 millors llibres de Lionel Shriver

Els Mandible. Una família: 2029-2047

No podia ser d'una altra manera. Tot el que apunta ciència ficció distòpica em guanya d'arrencada enfront de qualsevol altra novel·la. I encara que aquesta no és la millor de les novel·les prospectives de futur que conec és plenament satisfactòria com per recomanar-la en primer lloc d'aquesta autora.

El de les distopies acaba sempre per servir d'excusa a cada escriptor per presentar els seus dubtes i pors sobre el futur, en aquest equilibri impossible entre l'ambició de l'ésser humà, el descontrol de l'lliure mercat i el nostre món de recursos finits.

Però una distopia també pot sevir per enfocar-nos en les conseqüències a tot els nivells, fins i tot vistos des de dins d'una estructura familiar, una d'aquestes famoses cèl·lules a punt de ser assaltades per el pitjor dels virus actuals, les crisis econòmiques.

Estats Units, 2029. Un segle després, ha tornat a passar. El dòlar es desploma, la inflació es dispara, el país es dirigeix ​​cap a la fallida.

I la família Mandible, protagonista d'aquesta sagaç i ferotge novel·la distòpica que, portant-nos a el futur, ens parla de realitats molt reconeixibles, va patir les conseqüències.

Pròspers i sofisticats, encara que també disfuncionals, els Mandible esperen l'herència de l'nonagenari patriarca. Però com mor en plena crisi, la pluja de milions amb què comptaven fills i néts es dissipa en l'aire. I els membres d'aquesta família de classe alta es veuen embolicats en situacions per a ells inaudites: Carter, incapaç d'afrontar el pagament de la residència del seu senil madrastra, es veu obligat a acollir-la a casa; Avery s'indigna perquè ja no es pot permetre comprar oli d'oliva; seva germana Florence ha d'allotjar a familiars que s'han quedat sense llar en el seu petit apartament; a Nollie, escriptora que ha viscut feliçment expatriada a París, no li queda més remei que tornar a un país que li resulta irreconeixible ... Només la generació més jove, representada per l'adolescent Willing, cosa rara i economista autodidacta, és capaç de buscar sortides imaginatives a la crisi.

Lionel Shriver, amb el seu ullal retorçat i la seva mala bava marca de la casa, mou amb habilitat a uns personatges desbordats per la situació, als quals retrata amb mirada penetrant i humor salvatge. I ens presenta uns Estats Units en els que el somni americà mostra el seu costat més fosc: les tanques frontereres ja no serveixen per evitar que entrin immigrants, sinó perquè els ciutadans no s'escapin; algun estat declara la seva independència; el president de nom llatí decideix crear una nova moneda per substituir el ensorrat dòlar ...

Els Mandible. Una família: 2029-2047

Hem de parlar de Kevin

La vida té una inèrcia estranya quan els fills ja es van tenint a una edat avançada. Perquè la natura mana, l'instint de la joventut serveix més a la causa de la formació entre individus que els tutorials i els ensenyaments terapèutiques. Per aquest motiu de vegades passi el que passi o al menys no passi com es pretengués, sense danys col·laterals ni mínimes extorsions.

Eva és una dona satisfeta amb ella mateixa. És autora i editora de guies de viatge per gent tan urbana i feliç com ella. Casada des de fa anys amb Franklin, decideix, ja prop dels quaranta, tenir un fill. I el producte de tan indecisa decisió serà Kevin. Però, gairebé des del començament, res s'assembla als inefables mites familiars de la classe mitjana urbana i feliç.

I quan neix, Kevin és el típic bebè difícil que tortura als pares. I, amb el temps, es convertirà en el terror de les mainaderes, en un adolescent terrible, en l'antiheroi a qui res li interessa sinó la bellesa de la pura maldat. I en aquest trajecte que va des dels primers desencants d'Eva fins a la sagnant epifania de el jove Kevin, dos dies abans de complir els setze anys, el nen és un enigma per a la seva mare, que mai li ha pogut estimar.

Hem de parlar de Kevin

propietat privada

El privat, aquest fosc objecte de desig. Finestres amb llum vistes a la llunyania, per on es veuen moure figures en aquesta intimitat anhelada per veïns o per absoluts desconeguts. Perquè contemplar a cadascú en el seu habitat més particular, és accedir als racons de la seva ànima.

Res millor que el relat per albirar retallades d'aquestes altres vides enfocades i empreses per cadascú des de les més excèntriques de les motivacions, les que parteixen des d'un fur intern on conviuen murs, somnis i ferides.

Un regal de noces molt personal esdevé una font de disputes; un arbre enfronta dos veïns, que es veuran arrossegats per una hostilitat creixent; un noi de trentena es resisteix a abandonar la llar familiar; XNUMX carter espia les cartes que reparteix; una cooperant a Kenya viu una aventura inesperada; un pare i un fill es veuen embolicats en una situació complicada en un aeroport; una parella s'enreda en una batussa per la compra d'una casa; un fugat de la justícia es farta de l'paradís en què s'ha amagat; dues dones estrangeres es creuen a Belfast en ple conflicte ...

Els variats personatges que poblen els contes de Lionel Shriver viuen situacions tenses provocades per la fixació per la propietat. Per l'obstinació de posseir béns immobiliaris, objectes o persones. Com és habitual en l'autora, les situacions quotidianes poden desbordar en qualsevol moment, i les persones en aparença més seny són perfectament capaços de perdre els papers fins a límits insospitats.

Un ventall de parelles, pares i fills, veïns i famílies es veuen sotmesos a una muntanya russa d'enganys, obsessions, pors, desitjos i desencontres. Amb la seva sagacitat -i afilat estilete- de costum, Shriver escruta i radiografia la societat contemporània en aquests contes que poden ser a el mateix temps desoladors i descacharrantes, feridores i poètics, virulents i profunds. A la brevetat de el relat l'autora no perd ni una mica del seu mordent: la condensa en un elixir irresistible.

propietat privada

Altres llibres recomanats de Lionel Shriver…

El moviment del cos mitjançant l'espai

Estar quiet és el més semblant a estar mort. Només una respiració tènue i el batec en suspens del cor diferencien un estat d'un altre. El moviment és la manifestació, la intenció de vida com a carrera impossible cap a la immortalitat. Com a primera aparença de tal missió impossible… aconseguir el físic ideal, els cànons que esculpin una figura de gest hieràtic que, al final, acaba sent una foto fixa, una simple aparença del que a l'instant següent ja no és.

Al·lèrgica a tota mena d'activitats grupals, Serenata Terpsichore, la protagonista d'aquesta novel·la, és una artista de veu en off que ha dedicat la seva vida a fer exercici físic, córrer, nedar, anar amb bicicleta. Ara, en fer seixanta anys, tanta activitat li passa una dolorosa factura en forma d'artrosi. Per part seva, Remington Alabaster, el seu sempre sedentari marit, acaba de ser prejubilat a la força del Departament de Transports d'Albany després d'un confús enfrontament amb la seva nova cap, i decideix escollir precisament aquest moment per descobrir les bondats de la gimnàstica i córrer-ne una marató.

Després d'apuntar-se a la febre del fitness, cada vegada més present en el món modern, un cop moderat Remington es converteix en un narcisista insofrible, i contracta una estricta (i seductora) entrenadora personal, juntament amb la que participarà en competicions cada vegada més exigents: després de la marató, mig Mettleman, el triatló complet… Tan furiosa com preocupada, Serenata descobrirà que no convé subestimar la tenacitat d'un prejubilat amb molt de temps lliure que s'entesta a desafiar l'edat.

Astuta i penetrant, a El moviment del cos a través de l'espai l'acidesa de Lionel Shriver té un nou objectiu: el culte a la forma física, el lliurament desmesurat a l'exercici, que serveix de mirador des d'on observar tendències, errors i manies de la societat nord-americana dels nostres dies, amb les tensions culturals i racials. Una novel·la ferotge i explosiva, plena de temes candents (els desgustos de l'envelliment, la masculinitat en crisi, les tensions en la parella, la correcció política), la mirada de la qual extremadament aguda no eludeix ni una polèmica, ni deixa un mite sense desmuntar.

El moviment del cos mitjançant l'espai
Valorar post

Deixa un comentari

Aquest lloc té validesa Akismet per reduir el correu brossa. Aprèn com es processen les dades dels teus comentaris.