A la literatura de Julian Barnes trobem una barreja encomiable de brillants gotes d'una filosofia pragmà tica estoica, per moments nihilista, sempre lúcida. I, tanmateix, el més intel·ligent de l'autor acaba sent la decisió que aquest acostament a allò filosòfic es pincel·li des dels escenaris més diversos, entre les propostes argumentals més diverses de la seva narrativa de ficció.
Aixà a qualsevol novel·la de Barnes acabem gaudint d'escenaris reals, de trames aferrades a la realitat, però amb un punt al·legòric, Simbòlic; com estenent l'acció cap a una reflexió que aporta pòsit des del aparentment quotidià , des d'aquestes vivències que enllacen als seus personatges amb qualsevol lector.
El resultat depèn de cada novel·la. Podem trobar narracions amb tints surrealistes, altres completament realistes, ficcions històriques al George Orwell o autèntiques cròniques existencialistes. Sempre gaudint d'un punt innovador, experimental fins i tot pel que fa a formes i fons ... Un ampli ventall en el atrevit canvi es descobreix a l'escriptor capacitat i entestat a oferir en la seva literatura tot el que de descobriment és simplement el fet de sobreviure.
Precisament per aquesta concepció de la literatura cap a l'explicació del que vital, altres incursions narratives més allunyades d'aquesta intenció són publicades sota pseudònims com el de donen Kavanagh per les seves novel·les policÃaques. Aixà que podem gaudir de l'versà til Barnes en multitud d'opcions.
3 llibres recomanats de Julian Barnes
El sentit d'un final
El temps tot ho transforma. La concepció dels nostres dies en l'esbós de l'obra que mai representarem passa a oferir una lectura estranya quan es tracta d'enllaçar-tot a aquesta edat en la qual el futur es va escurçant.
La perspectiva de la vida de Tony Webster aporta la visió de tota la narració sobre el propi Tony, els seus amics de joventut i aquesta vida precipitada que va sorgint després, quan els anys ja comencen a prendre velocitat.
En un moment donat, en el recés de l'edat adulta, quan la comesa vital ja sembla saldada, Tony es veu enfrontat a repassar moltes escenes del guió de la seva vida grà cies a la carta d'un advocat que li anuncia que la mare de qui fos la seva xicota de joventut, Verónica, li ha llegat una petita suma de diners i un manuscrit.
Només que Veronica no sembla estar disposada que Tony disposi d'aquesta documentació, els diaris d'un amic comú, Adrián, que treuen el cap com una interessantÃssima visió d'aquells anys intensos de joventut, una perspectiva nova que Tony voldrà recuperar tant sà com no per contrastar aquests records idealitzats dels dies feliços.
De el present a el record de la indestructible amistat promesa, una història en la qual tots podem reconèixer aquest esdevenir de la nostra existència a què gustosament, o potser no tant, podrÃem apuntar-nos de nou per comprovar si els nostres records encaixen amb el que realment viscut per altres que ens van acompanyar ...
L'única història
Abundant en el tema de l'passat, de la nostra perspectiva sobre el viscut, en l'enquadrament final de les nostres vides amb les èpoques històriques viscudes. Una novel·la que parteix des d'un mà gic moment de canvi.
A Paul la vida ho enfronta a un d'aquests escenaris que paradoxalment ofereixen felicitat, compliment de el desig i fins l'amor més intens i alliberat. Perquè el de el jove Paul amb la madura Susan va suposar aquest punt d'inflexió vital que podia alçar a Paul fins al cel o precipitar a l'infern.
I de fet això va ser el que va passar. Tot el intens s'acaba tancant com una unió de pols oposats que conformen un cercle. I el record d'un cercle acaba comportant-se com una infinitat en la nostra consciència.
Aquests dies d'immensa felicitat, de plaer i luxúria sense matins trobar finalment el seu matÃ, i no precisament com un avenir anhelat. Només que els anys s'encarreguen de tamizarlo tot.
El temps, de què Paul encara disposava en aquests dies de la trobada amb Susan, va acabar per tancar ferides descarnades. Només que, potser vençut el termini de l'oblit, Paul voldria que allò no ho hagués marcat tant. Ja no sap com classificar aquells records que van sumar plaer i dolor.
Uns records que, sens dubte, van marcar tot el que va construir després en la seva vida. Els moments amb els que estem en deute construeixen la nostra història per bé o al nostre pesar. Una meravellosa reflexió amb el ganxo d'una trama suggerent.
Nivells de vida
Si Julian Barnes està considerat com un narrador postmodernista, una mena de experimentador de la literatura, sens dubte aquesta novel·la és l'emblema d'aquest etiquetatge (afegint «El lloro de Flaubert», per les seves anades i vingudes entre realitat i ficció).
Comencem amb una novel·la que enllaça amb una altra novel·la que finalment ens presenta una semblança biogrà fica. Un tot que apunta a aquesta voluntat de la literatura com salt constant entre realitat i ficció.
Una demostració que tot el que Barnes compon té sempre aquest reflex tret del seu imaginari personal, de les seves vivències, de la seva filosofia i la seva concepció sobre la història que entretejemos en els nostres dies.
Que la novel·la acabi amb la mort de la seva dona, després d'haver-nos guiat per un trepidant segle XIX amb tints d'aventura entre globus aerostà tics i viatges a llocs remots, sorprèn però, grà cies a la seva capacitat de mimetització, ens aporta una desconcertant sensació de la vida feta literatura i de la literatura com a via que únicament condueix a la vida.
Altres llibres interessants de Julian Barnes ...
A l'altra banda del canal
Com tota relació moguda entre l'amor i l'odi, això dels francesos amb els anglesos, i viceversa té el seu aquell. Després d'una guerra dels Cent Anys (calcula tu el ritme d'atacs que portarien per no palmar tots el primer mes…), s'acaba descobrint una relació materialitzada al canal de la Manxa com a connexió total. Des d'aquà s'erigeixen tantes històries com Barnes ens vulgui presentar en aquest volum…
Julian Barnes ha estat sempre un escriptor imprevisible i per això ens ofereix ara una calidoscòpica col·lecció de contes que, com tot a Barnes, és molt més del que sembla. Una sèrie d'històries aparentment inconnexes que adquireixen per art de birlibirloque literari una perfecta i il·luminadora unitat. El fil conductor? L'oposició Anglaterra-França, la fascinació de l'illa pel continent, França com l'Altre absolut d'Anglaterra, tan proper i llunyà .
Deu contes que esdevenen a l'espai de tres segles i d'un vast oceà de malentesos i fascinacions, i on el pas del temps, la felicitat i la mort són la substà ncia d'una obra subtil i perfecta com una filigrana.
L'home de la bata vermella
Hi ha personatges que en un segon pla històric van ser, però, personalitats d'inabarcable transcendència pel magnetisme i la capacitat, en última instà ncia, per intervenir sobre l'esdevenir social de cada època.
Al juny de 1885, tres francesos procedents de ParÃs van arribar a Londres per «fer adquisicions intel·lectuals i decoratives». Eren un prÃncep, un comte i un plebeu. Aquest últim, d'origen provincià i cognom italià , es deia Samuel Jean Pozzi. Era un dandi, un seductor que va tenir innombrables amants, un home culte i liberal que va traduir a l'francès a Darwin, un pioner de la ginecologia i també un cirurgià . La seva elegant figura va ser immortalitzada pel gran pintor nord-americà establert a Europa John Singer Sargent en un cèlebre retrat en el qual posa abillat amb una bata vermella.
Barnes porta a terme una indagació sobre aquest fascinant personatge, que acaba convertint-se en un suggestiu retrat cultural, social i polÃtic de la Belle Époque. Per les pà gines d'aquest llibre desfilen figures com Oscar Wilde i Sarah Bernhardt, Whistler, Henry James ...
