Els 3 millors llibres de Joseph Heller

La literatura de Joseph Heller va néixer amb aquest segell de maduresa de l'escriptor ja de tornada de tot. Així es descobreix a la narrativa d'aquest autor nord-americà un gust per la reducció a l'absurd, per l'humor, per la crítica sense filtres. Res a veure amb altres il·lustres pilots passats a la literatura com Sant Exupery o James Salter fet i fet més transcendents per la seva pròpia visió de la literatura com un àmbit de més força i no un escopidora on deixar anar l'amargor abans que es precipiti de nou per la gola.

De tot n'hi ha d'haver. Sempre hi ha temps per a una classe de literatura o una altra, la que sublima o la que ho ridiculitza tot. En la visió més que estranyada, deformada, de Heller hi ha un realisme brutal passat per aquesta noció de qui ja no espera solució ni millora i només es lliura a la missió de despullar misèries. Perquè una cosa és no combregar amb rodes de molí i una altra és tenir l'oportunitat o les ganes de posar-te a escriure sobre això amb el convenciment d'oferir la lucidesa més necessària per a consciències apagades.

És com aquesta vella dita «algú ho havia de fer». A la literatura del segle XX nord-americà, Heller es va autoassignar la tasca de començar a presentar les zones grises del somni americà, confiat en això que Amèrica necessitava tots i cadascun dels seus ciutadans per preservar justament equilibris insospitats…

Top 3 novel·les recomanades de Joseph Heller

trampa 22

I va arribar Heller i va escriure un clàssic ... Segurament ell només pensava en escriure una tragicomèdia dels seus dies entre els esclats dels míssils terra aire, les bombes i els sants ous dels grans militars de despatx ...

Durant la Segona Guerra Mundial, a l'hospital de la base nord-americana d'una minúscula illa italiana, un pilot de bombarder anomenat Yossarian fingeix estar boig. Vol evitar tant sí com no perdre la vida en la seva propera missió aèria i tornar a casa. Per què dimonis intenten tots matar-lo des de baix?, es pregunta cada vegada que llança una bomba. Yossarian intenta demostrar que està boig però cau a la «trampa 22»: una absurda i perversa regla militar que afirma que aquells que al·leguen bogeria per no anar a la guerra són els més assenyats. I si estàs assenyat, estàs sa, així que… No te'n queda cap altra!

Publicada originalment en 1961, Trampa 22 és sense cap dubte una de les obres mestres més divertides i celebrades de tots els temps i una pedra angular de la tradició literària nord-americana, que li ha valgut estar en les llistes dels millors llibres de segle XX . El lector se submergirà en una ràfega de situacions absurdes i diàlegs delirants que subratllen l'estupidesa de la guerra i de l'ésser humà. I és que «l'infern som, i hem estat sempre, nosaltres», apunta Laura Fernández en el pròleg. «Si anava a descriure un infern, seria un rabiosament divertit. Perquè així de ridícul és el món. [...] perquè aquesta humanitat tracti d'aprendre alguna cosa de si mateixa. »

Alguna cosa ha passat

Darrere de tot crítica àcida, en tota voluntat per ridiculitzar o fer sàtira sempre trobem el desencant de l'narrador de torn en el seu afany per desentranyar què és el que ens mou per ensopegar una i altra vegada en els nostres mitjans, complexos i culpes ... L'èxit social és el pitjor dels objectius de la societat moderna plena de vicis. Aquest és el relat d'un enfonsament.

Bob Slocum és un home envejable. Executiu i triomfador, té una dona atractiva i tres fills, una «amiga» i, per la seva posició, un harem errant. No obstant això, alguna cosa ha passat. La possibilitat de ser degradat en la seva jerarquia, la por a no arribar al cim on es prenen les decisions i l'odi als seus superiors, barrejat amb l'enfonsament de la seva vida familiar, constitueixen per Slocum una aflicció constant.

Retrat de l'artista adolescent, vell

No es tractava d'alguna cosa personal, James Joyce. Heller podia prendre com a referència a Dorian Gray. La cosa era rescatar aquest punt de transcendència de l'obra que obri sobre art i el seu significat o les seves fonts. Retrat de l'artista adolescent, vell és una incursió commovedora i fascinant a l'interior de la ment d'un artista que reflexiona sobre la seva vida a la recerca d'una font d'inspiració. Una excepcional, emotiva i captivadora mirada sobre la creativitat, amb tots els seus moments d'il·lusió esperançada i de angoixant decepció.

Eugene Pota, novel·lista que com el mateix Heller s'ha convertit en una llegenda, en una icona cultural gràcies a la seva primera novel·la, busca un argument per a la seva obra definitiva quan percep proper l'ocàs dels seus dies. Aquella primera novel·la va marcar la seva carrera literària. A partir d'aquell moment tota la seva obra va ser disseccionada minuciosament per la crítica, i, a excepció d'algun èxit efímer, va ser considerada deficient.

A la recerca d'argument recorre a la seva dona, al seu agent, al seu editor, a les antigues amants, fins i tot al metge. Tots li aporten idees, però cap de convincent, fins al punt de veure's arrossegat per la desil·lusió. En la seva lluita desassossegada amb la inspiració, Pota, «alter ego» de Heller, Aprofundeix en el «tràgic component» de les vides d'alguns escriptors com Scott Fitzgerald, Henry James, Jack London i Joseph Conrad; els estralls que va causar en ells un èxit d'hora que després no van trobar a la resta de la seva obra. De passada, entre les seves peripècies vitals i els seus començaments fallits de novel·la, ret homenatge als seus autors favorits; entre d'altres, Mark Twain, Franz Kafka i James Joyce amb la picada d'ullet de l'títol. Retrat de l'artista adolescent, vell va ser l'última narració de Joseph Heller.