Si hi ha una part de la ficció històrica com a gènere que necessita de grans dosis de projecció i deducció des vestigis arqueològics, Sens dubte aquesta és la prehistòria. I Jean Marie Auel és una de les més grans escriptores d'aquest temps remot tan suggerent que per si mateix sona més a literatura que a ciència. Perquè bé és cert que d'ossos, de les cavernes, de les inicials mostres entre el protoartÃstic i el comunicatiu queden indubtables aspectes dels quals aprendre. Però des d'aquà la imaginació es dispara cap a possibles inabastables.
Per Auel sembla senzill demanar la informació i escenificar les seves remotes trames d'una saga memorable, amb les pinzellades precises d'ubicació temporal i espacial sobre un llenç molt més complex enriquit des de captivadors desenvolupaments que aborden allò particular, allò intrahistòric (o més aviat allò intra-prehistòric, pren paraula)
Després ia aconseguir que aquestes històries arribin és qüestió de la capacitat per ambientar el lector. I a la llum dels milions de llibres venuts per Auel, sens dubte ho aconsegueix amb coneixedors de l'escenari i amb profans que s'acosten per viure aquest món llunyà .
Top 3 millors novel·les de Jean Marie Auel
El clan de l'ós de les cavernes, fills de la terra 1
Hi ha grans històries de la literatura o del cinema que triomfen sense el recurs fonamental del dià leg. Record Apocaliptus de Mel Gibson o Nà ufrag de Tom Hanks. I resulta que quan tot just es parla, t'acabes amarant més de l'escenari, dels matisos d'una situació que per particularÃssima, brilla més quan ningú no genera aquest soroll que al cap ia la fi és la veu.
Fa no gaire vam comentar la novel·la «L'última neandertal»De Clara Cameron. Sens dubte aquesta trama beu de l'exemple d'aquest inici de saga. Perquè la cosa va de Neandertals, de salt evolutiu, d'adaptació a l'cataclisme.La guspira que produeix el canvi és sempre una progressió, més encara en un planeta Terra massa gran per als seus habitants de llavors. Els Neandertals i els cromanyons anticipaven ja a l'ésser humà actual. Però entre ells la convivència també podia tenir les arestes.
I la llei del més fort d'abans també apuntava a la selecció d'espècies. Ayla és una cromanyó a l'auspici d'uns neandertals. Una estranya en un clan tancat ...
La vall dels cavalls
Descobert el protagonisme d'Ayla, ja endevinem que el seu periple és una epopeia de tota una heroïna que va poder habitar el nostre món quan encara no era el nostre. Ayla no acaba d'encaixar en el seu nou clan.
Els riscos s'incrementen i les amenaces es mouen sigil·loses entre les fosques nits. Però les primeres nocions de xenofòbia parteixen de la resta de l'clan cap a ella. I és el grup qui acaba per abandonar a Ayla a la seva sort.
Però el destà dels herois i les heroïnes clà ssiques sempre tenen troben en les dures disjuntives en solitari un tornar a començar cap a l'aventura, la tragèdia i l'amor, tot en una mateixa empresa escomesa des del simple instint de supervivència. En aquest lliurament apareix Jondalar, company en moltes noves aventures.
Les planes de l'trà nsit
Tot allò que sigui emprendre nou viatge es transforma en qualsevol de les novel·les de la saga en aquest gust per l'aventura satisfeta per una ambientació descriptiva que a alguns lectors els sembla massa exhaustiu. I, tanmateix, és grà cies a aquesta minuciositat d'orfebre de les lletres que el conjunt s'albira en conjunt com la joia.
Perquè tot enllaça cap a aquesta gran obra d'excelsa magnitud. Poques sèries com aquesta aprofundeixen i fan viure aquells dies de el món en potència. Durant nits i dies la parella formada per Ayla i Jondalar recorreran molts terrenys de la pretèrita Europa cap algun sud més amable.
Centenars de quilòmetres amb els seus animals fidels, els cavalls i el llop a què han sabut domar per al seu servei i defensa. Perquè els perills són molts i el tercer viatger, el llop, haurà de allunyar-los de moltes amenaces.
COM NOVEL·LES NOMÉS SÓN BONS LA VALL DELS CAVALLS I ELS CAÇADORS I MAMUT.