L'escriptora aragonesa Irene Vallejo professa una literatura de gran pòsit amb les seves inspiracions portades de el món antic. I així es descobreix que el de la seva doctorat en filologia clàssica és fruit d'una indubtable vocació, derivada en una obra literària que va guanyant substància a cada nova publicació.
Què millor manera d'apropar i convèncer sobre el fascinant món grec que llançar-se a la novel·la o al l'assaig més aclaridor com aparadors? Fa poc ressenyem una gran novel·la sobre una protagonista singular de la mitologia grega: Circe, de Madeline Miller. En el cas d'Irene Vallejo, a cada nova història ens trobem amb molts altres personatges d'aquest món en transició entre realitat i ficció, entre llegenda i història.
Així, amb aquest pas decidit entre llibres d'investigació i divulgació, alguns llibres juvenils o novel·les històriques ple de saber (ajustades degudament a les necessitats de trames amb ganxo), descobrir Irene Vallejo és una d'aquelles recomanacions imperatives.
Top 3 llibres recomanats d'Irene Vallejo
El xiulet de l'arquer
Res millor que arrencar amb una d'aquestes ficcions d'una narradora tan documentada com captivada per l'Antiguitat clàssica. Aquesta Història embastada amb fils d'or que rescata el mitològic i compon èpiques de dies remots en què els humans convivien entre reclams i capritxos de déus mentre traçaven les destinacions escrits per la Divina Providència.
Però també trobàvem als humans més díscols que s'enfrontaven a ells, desafiant per erigir-se com herois de la voluntat i la perseverança sense por a la mort possible en mides reptes. En aquesta ocasió coneixem el periple cap a la salvació d'un Enees des de qui naixeria el poble Romà i el seu gloriós Imperi. I com Virgili es va lliurar a la causa temps després d'engrandir la seva llegenda.
Amb aquest deix de saviesa estesa fins als nostres dies en l'aspecte social i polític que fascina des de la vetusta impressió que no hi ha res de nou sota el sol, aquesta aventura aprofundeix també en la mítica relació entre Enees i Dido, la reina Elisa, l'altra gran protagonista de la gran epopeia idelitzada per un Virgili encarregat de donar llustre als orígens de l'imperi romà.
Irene Vallejo s'encarrega a encaixar tots els temps i tots els llibres de l'epopeia d'Enees, estenent-se amb enginy cap a aspectes que engrandeixen encara més si és possible aquest món remot que il·luminaria tot Occident.
L'infinit en un jonc
Hi ha imatges sempiternes, instants que sobreviuen a el pas el temps, com els llibres s'encarreguen de recollir temps després que s'encarreguin de fer la crònica més completa del viscut.
Potser vagi per aquí la imatge d'aquest infinit en un jonc bressolat per un corrent aixecat a la vora del riu de la vida. Però més enllà del possible intenció del títol d'aquest llibre, ens trobem amb una epopeia sobre els llibres tractada des del documental però exposada, com jonc, a canviants vents històrics que desplacen els fulls per escenaris allunyats per segles de la nostra civilització.
La voluntat de donar a conèixer cada moment va moure esforços per preservar els llibres, en els pitjors moments van ser prohibits o cremats… i molt més enrere, perquè els vells pergamins també eren els primers llibres.
Una cosa que avui fins i tot es pot observar com una funció més recreativa, va apuntar des dels inicis de l'escriptura a necessitat de subsistència de la saviesa, de transmissió de testimonis, de llegats essencials per a qualsevol hereu disposat a perdre's per allò narrat.
Principalment els lectors van possibilitar la difusió i la supervivència dels llibres, des dels més oficials i els seus traductors fins als menys acords als temps que corrien i els seus preservadors. Sòcrates no va escriure res.
Però res seria d'ell sense ningú que escrivís el que va pensar. En aquesta batalla necessària que avança des de les primeres tauletes encerades fins edicions segrestades o cremes públiques. Tot forma part d'una seqüència fascinant que l'autora rescata en aquest assaig sobre la història essencial, la dels llibres fins quan encara no existien com a tals.
La llum soterrada
La vocació d'escriptora sembla que sempre ha anat en paral·lel amb aquest infatigable gust investigador per les cultures clàssiques. I l'autora, que posteriorment compendiaria els dos àmbits en ficcions de gran importància, va arrencar amb una novel·la sobre els avatars de la Saragossa abocada a la Guerra Civil. Al gresol d'intrahistòries que es van fonent en la història ocupem l'existència de la família típica sumida en la inèrcia fatal dels esdeveniments.
L'afany de la vida per continuar obrint-se pas malgrat tot, davant una realitat descomposta des de la por, la violència que esquitxa massa a prop, els canvis dràstics i el deteriorament gradual de tota noció d'humanitat. Precisament en aquest gust per allò atomitzat dins d'un esdevenir històric tan intens i dramàtic, es revesteix la trama d'aquesta brillantor necessària, dels brots d'amor entre la barbàrie, de l'afany de sobreviure a les ombres, quan precisament la foscor s'entesta a consumir-ho tot.
9 comentaris a «Els 3 millors llibres de la fascinant Irene Vallejo»