Els 3 millors llibres d'Eloy Tizón

Sempre m'han resultat fascinants aquests escriptors retratistes d'avantguarda com Eloy Tizón que fan de la literatura acció i pausa en si mateixa; estranyament i descobriment; observació i dinàmic avançar. Sempre com trames obstinades en la veritat residual que ens queda com precís desenllaç.

En els meus conats d'escriptor, més tendents a l'acció, l'aventura, el misteri o el que sigui que mogui la trama de manera evident, solia en ocasions aturar-me i assaborir uns particulars instants d'il·luminació creativa. Curiosament no era quan el cor avançava sinó quan et recrees gairebé sense adonar-te en els detalls. De tal manera que el gaudi d'aquest més o menys frec amb les muses acaba plasmant-se en un equilibri entre fons i forma, entre imatges i significats.

És clar que ací un menda no passa d'aprenent mentre que altres tipus com Milà kundera o José Luis Sampedro són aquests virtuosos que aconsegueixen compendiar en les seves novel·les moviment i reflexió, passió i ganxo narratiu. Una exquisida forma de prodigiós trobada entre la nostra raó amb la nostra imaginació. Les dues ballant en un elegant i gegantí saló envoltat de grans finestrals, miralls i brillant oripell.

Potser massa rococó però aquesta és la noció del que la lectura d'Tizón desprèn en ocasions. I un cop descoberta aquesta intenció soterrada resulta difícil tornar a entendre la literatura com una cosa lineal.

Top 3 llibres recomanats d'Eloy Tizón

Pregària per a piròmans

El repte en un volum de relats és empastar, si és possible, des d'aquest sentit últim que atorga sentit a l'obra. Això d'aquest llibre va més enllà i confereix de sentit des del gresol d'ànimes que l'habiten, tan aïllades com atretes per la fora concèntrica de l'existència. Per això Eloy Tizón fa que la forma contingui més que el fons, que les paraules transmetin més que les frases, que els jocs de paraula escapin de l'entesa i arriben sense esperar-les fins a l'emoció.

És així com es pot llegir aquest llibre de relats que sona a màgia lírica, a composició coral com de món atrapat en escenaris deambulants que ens assalten des de la sorpresa d'un llenguatge ple d'imatges noves.

Llegir Eloy Tizón és endinsar-se en el millor conte espanyol contemporani per la porta gran. Amb aquesta premissa, Pregària per a piròmans conjuga com cap altre llibre de l'autor la troballa i l'epifania del seu estil únic i inconfusible amb la ruptura del que estableix el gènere i la indagació d'altres principis.

Nou contes entrellaçats per les llampades breus, per les absències perennes, per l'afany quotidià, per la recerca creativa, per l'evidència de la vida mateixa d'uns personatges que esperen, d'una possible memòria i biografia pròpies i reconeixibles en una escriptura que és súplica i incendi, en una literatura que ens crema. La vida entre les mans d'Eloy Tizón.

Velocitat dels jardins

Per trencar una mica el tòpic, es pot dir que hi ha vins que envelleixen bé amb el temps i obres literàries que rejoveneixen de meravella amb el pas dels anys, amb la qual de condemna que pot suposar per a seu autor, un Dorian Gray modern.

Perquè es tracta precisament d'això, d'imatges, de llenços, de símbols que es fan cada vegada més atemporals, com guanyant-li aquesta condició en la perdurabilitat de les seves trames.

Relats que enllacen amb la immortalitat quan tot es redueix a un gest descrit amb la perfecció de l'etern; o un moviment tan ben descrit com compost en cadència musical d'un ritme enganxós i inoblidable.

Personatges que es debaten entre la banalitat i el prodigi constitueixen el pretext per aixecar una escriptura carregada de sabors i olors. Allà on la memòria de cadascú inventa els seus jardins, trafica sensacions, protagonitza ombres, ja que en aquest llibre ràpid i lent, el lector no trobarà una altra velocitat que la que el temps impulsa ni viatge més difícil que el retorn als pupitres.

Labia

Tot el que som, o al menys el que anem sent el incoporamos des dels altres. El nostre ànsia de coneixement, de llançar-nos a noves aventures realment és una intenció de convertir-nos en els altres, en tots aquells que anem coneixent. Es tracta d'aprendre a ser com viuen els altres per escapar a part del nostre irremeiable fi. Perquè l'eternitat, com bé es descobreix quan un s'enfronta a el més bell gest que hagi conegut, és aquest instant en què vam descobrir a algú a una altra persona, la més inesperada.

Aquest és un llibre de veus, una polifonia de veus que expliquen històries a través de les quals el jove protagonista coneixerà l'existència d'una petita papereria de barri en el Madrid dels anys 70, dirigida per tres germanes «listísimas», una de les quals li ensenya cal·ligrafia i li explica una història medieval.

A més d'assistir a unes classes particulars de dibuix i pintura impartides pel professor Llinosa, sabrà de les dificultats que passa un pintor a París, víctima d'una conspiració de boy scouts, i de l'diminut Óscar, que no podia créixer. Un llibre emocionant que consagra definitivament a l'autor com una de les veus més personals i suggeridores de la narrativa actual.

Altres llibres recomanats d'Eloy Tizón

Tècniques De Il·luminació

Els volums de relats més sucosos són aquells el nexe sorgeix de manera tangencial. Des del detall invisible a primera vista, sota el frec a penes apreciable de la coincidència més sibil·lina però que fet i fet ho mou tot a la vida.

Què va passar realment en la festa celebrada ahir a la nit? Hi va haver alguna víctima? Què conté la caixa que el nostre cap ens lliura en secret, demanant-nos que no l'obrim, i dins de la qual es detecta una agitació, un mínim plor? Serà un ésser viu o un mecanisme de rellotgeria? Qui és ?? aquesta altra persona que no ens interessa ??, que sol aparèixer en les relacions de parella gairebé sempre adossada a l'ésser estimat i de la qual és impossible alliberar-? De quina classe d'apocalipsi fuig aquesta família que abandona la ciutat amb el lloc i acaba vagant perduda pel bosc?

En tots aquests relats hi ha un revers d'ombra, un vèrtex de silenci, cosa que no es nomena directament però que és una invitació a l'lector perquè es submergeixi i participi en la construcció d'el sentit.

Perquè intervingui en l'estranya normalitat d'aquests deu somnis, i pugui trobar una mica de claredat o un llapis contra la desgràcia. Pàgines que resplendeixen amb llum pròpia. Tècniques d'il·luminació.

Tècniques De Il·luminació
5 / 5 - (9 vots)

Deixa un comentari

Aquest lloc té validesa Akismet per reduir el correu brossa. Aprèn com es processen les dades dels teus comentaris.