El gènere negre sempre rep amb els braços oberts un autor tan interessant com va ser Diumenge Villar. Perquè aquest gallec amant de les lletres va ser un dels escriptors que va fer de la seva obra un tot, una simfonia escenogrà fica i de personatges, per ser sempre reconegut com el creador de segell inconfusible que generava, al voltant de les seves novel·les, tot un nou món extret d'una mateixa realitat.
Si fa poc parlà vem de Xabier Gutiérrez i el seu noir gastronòmic, el cas de Domingo Villar, amb una mica més de recorregut, es transformava en el noir de les Rias Baixas. Un gènere negre temà tic que s'obre al món des de la seva casuÃstica curull d'autenticitat i coneixement del medi on tot transcorre.
En aquest terreny de la GalÃcia boirosa, dels estereotips galecs sobre els esperits contradictoris però alhora valents i decidits, Villar va anar construint una suma d'històries al voltant dels casos que la seva ja emblemà tic inspector Leo Caldas afrontava amb la fermesa de les personalitats forjades en aquelles costes que miren l'eternitat entre la malenconia i l'esperança.
En una proposta amb tints quixotescos a la dupla que conformen Caldas i el seu ajudant aragonès Rafael Estévez, la suma de dos temperaments tan diferents i carregats d'una herència genètica gairebé tel·lúrica, ens presenta escenaris plens de rics dià legs en una particular compenetració, cap a la resolució de cada nou crim, absolutament brillant.
I de la literatura al cinema en un camà d?anada i tornada. Perquè coneguda la dedicació que va tenir Villar a la guionització, alguna de les seves històries ja han arribat a la gran pantalla…, per si algú agrada d'aquesta experiència de contrastos entre llegit i vist.
Top 3 llibres recomanats de Domingo Villar
L'últim vaixell
L'última entrega de la saga d'l'inspector Caldas adquireix aquesta potència de l'virtuós que va guanyant ofici i que sap explotar aquest inesgotable filó d'un escenari tan particular com és la GalÃcia compresa entre Finisterre i Baiona.
En aquest mà gic terreny en què la terra i el mar es conjuguen mà gicament en entrants i sortints, qualsevol cosa pot passar, fins i tot els crims més insospitats. Això, el crim, treu el cap amb cruesa a la desaparició de Mónica Andrade.
L'últim temporal va retornant als habitants de la zona de Vigo la terra que els pertany, però en aquesta cÃclica transició assumida amb resignació, a Mónica sembla haver-se-empassat un mar ara calmat.
L'inspector Caldas pren cartes en l'assumpte. El que va descobrint sobre Mònica contrasta bastant amb la informació aportada pel seu pare, el doctor Andrade. Amb la seva confidencialitat habitual, Caldes anirà component aquest trencaclosques de les vides secretes, dels comportaments soterrats, de la duplicitat de l'ésser humà .
Només intentant seguir els passos de la Mònica que en aparença mai va ser podrà intentar resoldre aquesta desaparició que, amb el pas el temps, sembla tan inabastable com el mateix oceà Atlà ntic que sembla disposar de les respostes en una calma absoluta que realment espera nous moments precisos per envestir de nou.
La platja dels ofegats
En segon lloc destaco, per seguir aquesta tendència d'anar contra corrent respecte a la cronologia de publicació, aquesta història colpidora, satisfeta d'aquesta estranya sensació de calma feridora entre la pau de l'espai infinit que sembla albirant l'horitzó gallec a ponent, i l'aparició de la mort violenta presa com una circumstà ncia més de l'esdevenir de la vida.
Per ressaltar aquesta estranyesa, en aquest llibre destaca l'habitual quall de Caldas amb el intempestiu de l'carà cter de l'aragonès Estévez, un estrany que tracta d'adaptar-se com pot als ritmes d'aquest altre costat extrem de la penÃnsula.
Quan el mar torna un cos sense vida, després d'haver brincat macabrament amb ell, cadascú afronta la fatalitat com pot. Però en aquest cas el mar no ha tornat el cos de Justo Castelo pel seu sencer caprici, algú ha propiciat la seva mort amb la subjecció que entrellaçava les mans. Descobrir la veritat, quan aquesta pot tenir repercussions massa greus, mai no és fà cil. Entre els mariners de la zona es mou un corrent d'opinió sobre els fets. El preu de la veritat potser és massa alt.
Ulls d'aigua
El 2006 va arribar la primera i sempre sorprenent novel·la d'un autor en potència que va acabar transformant-se en escriptor de và lua pel que fa l'obra va assolir aquesta valoració unà nime de gran trama negra.
Una història que ja anticipava les altres per la profunda presentació dels seus protagonistes. La personalitat de l'inspector Leo Caldas per moments es converteix en el leitmotiv de la història, ja que l'autor va deixant aquests esquers sobre la seva misteriosa personalitat que fins i tot ho porta a dedicar-se a el món de la rà dio a un particular confessionari existencial.
Però també el cas de la mort de Luis Reigosa va guanyant en intensitat a mesura que avancem en la història. Ell era un músic notable, dels quals es guanya la vida amb un saber fer, potser orientat cap a gèneres minoritaris.
Entorn de l'músic anem descobrint un estil de vida d'acord amb aquesta bohèmia de tants creadors, un estil de vida no exempt de riscos quan tants cors es lliuren cada nit a la seva música.
Perquè de l'amor, de la passió per la música, a l'odi, no hi ha tanta distà ncia. I no sempre vam quedar conformes quan demanem una nova cançó per al nostre cor i el músic la denega.
