Els 3 millors llibres de Chufo Llorens

Parlar de l'escriptor Xufo Llorens és abordar el gènere de la ficció històrica en el més ampli ventall. Perquè en autors com José Luis Corral o Santiago Posteguillo (Per citar dos referents de l'gènere) solem trobar novel·les històriques apassionants que aborden aspectes sempre sorprenents des del divulgatiu.

Però en el cas de Chufo Llorens, trobem a un autor que compatibilitza aquest gust pel rigor històric com a base, solament que sabent al seu parell insuflar aquesta ficció cap al misteri, com inspirat en Ruiz Zafón, Falcons o fins al Ken Follett més centrat en la història com a escenari novel·lat.

I en el gresol resultant s'acaben fonent històries que ens guanyen per aquesta ambivalència. La qüestió és saber trobar la intrahistòria petita però brillant com el diamant. Un fil narratiu que transcorre dins dels grans esdeveniments i que pot acabar conduint-, sorprenentment, a escenaris molt més transcendentals per glòria dels seus personatges i repunt progressiu de les seves trames.

Top 3 novel·les recomanades de Chufo Llorens

El destí dels herois

Primeres dècades de segle XX, aromes a modernitat, ànsies, somnis i esperances. Però també puixants tesiones que van acabar a la Gran Guerra i en molts altres conflictes. Les albors d'un nou segle semblaven despertar a Europa sensacions trobades de puixant vida entre vells odis capaços de la destrucció més ominosa. Chufo Llorens rescata aquests protagonistes de la història que s'acaben fent els nostres des de la pell fins a l'ànima.

A Madrid trobem a Josep i Nachita, l'un arrelat a la capital i l'altra nouvinguda de el nou món gràcies als puixants negocis del seu pare. A París coneixem a Gerhard, fascinat per la llum de París i pels pintors que la traslladen als llenços i per una Lucie que concentra, precisament, tota aquesta llum que irradia pel París més bohemi.

Aviat vam mostrar que l'assumpte va de destins creuats sense aspectes de resolució, amb conseqüències que sobrevolaran les guerres i que quedaran plasmades en cartes i records inesborrables. El món sembla que s'enfonsa quan els humans s'entesten en la guerra com a solució. Però entre la runa sempre torna a florir l'esperança, tot i que la mort sembla haver esborrat tota possibilitat d'esmena.

El destí dels herois

La llei dels justos

La definició de malenconia hauria d'anar associada amb el vuitcentista, amb aquest temps immediatament anterior a l'canvi de mil·lenni. Més que res per les primeres fotos en sèpia o els primers enregistraments amb aquesta força de l'testimoni portat directament de la llum d'altres dies.

Però és que a més trobem els primers cotxes, el modernisme urbanita que aconseguia des l'arquitectònic fins a la moda, com un escenari total. Barcelona era el més clar exemple d'aquest modernisme que arrasava des de l'Europa continental. I Chufo Llorens troba en aquest període històric un lloc on fer habitar personatges que arriben més profund encara que qualsevol foto o primera pel·lícula en blanc i negre. Perquè l'autor dóna vida completa als seus personatges en una Barcelona beneïda per la modernitat després de la seva expo de 1888.

L'amor de nou canalitza la trama, perquè res més consubstancial a la malenconia que l'amor, sempre funambulista en aquells dies estranys a cavall entre dos segles. La família Ripoll concentra aquest poder empresarial encara no acotat pels drets laborals. Només que la següent generació sembla no assumir les regnes com voldria el patriarca Práxedes Ripoll.

La rebel·lia dels seus tres fills els orienta cap a decisions vitals ben diferents. El cas més sagnant és el de la seva neboda Candela qui sembla no tenir manies per trobar l'amor entre la pobresa. Entre uns i altres anem adetrándonos en una trama que recupera la Barcelona d'una època de revoltes, de marcats salts entre estrats socials i d'aparences tan captivadores en la seva aparença com ominoses en el fons.

La llei dels justos

Et donaré la Terra

Res a veure amb aquell «Tot això et donaré"Per Dolores Redondo, per més que l'analogia se'ns presenti immediatament. La primera gran novel·la (en quant al seu èxit entre els lectors almenys) d'un Xufo que a la cinquena feia aquest salt qualitatiu de la comercialitat que finalment reconeixia una bona feina ja demostrada des de la seva òpera prima «Res succeeix la vigília».

En aquesta història rebobinem al recurrent escenari de l'autor a Barcelona fins situar-nos en un segle XI molt més fosc (posterior a el de la novel·la «La Terra maleïda»De Juan Francisco Ferrándiz sobre la mateixa Barcelona). La capital de l'comtat de Barcelona es trobava en ple període expansiu per a major glòria futura de la Corona d'Aragó, però amb els seus furs propis, Barcelona es configurava com una ciutat que albergava certes possibilitats de prosperitat per a homes a la recerca de bona fortuna i amb la aragonesa suficient.

El jove intrèpid i l'amant inaccessible per la seva alta nissaga. Els desvaris amorosos dels poderosos entre les tertúlies palatins. Una novel·la apassionant sobre, precisament, les passions i ambicions que acaben movent-se mentre la vida de la creixent urbs apunta orgullosa cap a nous grans reptes.

Et donaré la terra

Altres llibres recomanats de Chufo Llorens

La vida que ens separa

La trama més intrahistòriques de totes les ficcions històriques made in Chufo Llorens. Una introducció en aquell darrer quart de segle d'Espanya que va suposar el tardà despertar davant d'una Europa que ja venia llepant les ferides bèl·liques del convuls segle XX però que llastrava, des dels Pirineus cap al sud, amb un dels últims règims dictatorials més longeus . La transformació apuntava maneres però els vells fantasmes encara treien el cap en una societat espanyola que més que curar guerres mundials, sanava els seus propis conflictes interns, estesos molt més enllà de la guerra civil.

Barcelona, ​​1977. En un país que treu el cap a un nou horitzó de llibertat, la vida de Mariana Casanovas trontolla. Els tripijocs econòmics del seu marit Sergio, un jove executiu sense escrúpols, l'aboquen a la ruïna econòmica amb els seus quatre fills petits. Debatant-se entre el matrimoni i la seva decepció davant d'un home que no té paraula i honor, Mariana emprèn la tasca de salvar la seva família, encara que per això hagi de prendre mesures dràstiques.

Setze anys enrere, el futur s'obria davant seu mostrant-li el que prometia ser un camí de roses. Una adolescent Mariana feia els seus primers passos a la vida adulta ia l'alta societat de l'època, molt marcada pels costums i les tradicions que seguien assenyalant els deures i les obligacions de les dones. En aquells anys d'aprenentatge, la noia es va enfrontar a la passió de Rafael, un rejonejador molt més gran que ella que va caure rendit als seus encants, ia la d'Enrique, el seu primer amor, un aspirant a músic que va marxar a París per complir els seus somnis de convertir-se en un virtuós del violí.

Però aquest sender antany sembrat d'il·lusions es veu ara enfosquit per un matrimoni fallit i un futur incert. Mariana ha de seguir mostrant lleialtat a un home com el seu marit i seguir-lo en la seva fugida de la justícia? Té algun sentit complir amb allò que li van inculcar els seus pares i tot el seu entorn? Ja és massa tard per aspirar a la felicitat?

La vida que ens separa
5 / 5 - (11 vots)

5 comentaris a «Els 3 millors llibres de Chufo Llorens»

  1. He llegit tots els llibres fe Chufo Llórens, no només una vegada sinó dos o més… El meu preferit és; em transporta en el temps…espero tornar a llegir-lo una vegada més com a mínim….

    respondre
  2. Acabo de llegir «La llei dels justos». M'ha encantat malgrat la gran extensió però crec que no li sobra ni una coma. És la primera cosa que llegeixo d'aquest autor MAGNIFICO.
    Seguiré llegint els llibres

    respondre
    • És meravellosa, la seva història, totalment d'acord no li sobra ni una pàgina, un llibre totalment en el record, i que em tornaré a llegir.

      respondre

Deixa un comentari

Aquest lloc té validesa Akismet per reduir el correu brossa. Aprèn com es processen les dades dels teus comentaris.