GK Chesterton va ser sens dubte un escriptor espiritual en el seu sentit més ampli i amb molt rics matisos. Des dels seus orÃgens literaris com a redactor d'articles que abordaven temà tiques esotèriques fins a la conversió final al catolicisme vam passar per un Chesterton de diferents fases en aquesta parcel·la espiritual.
I saps què? Em sembla perfecte. Un no és el que és per sempre. La mà gia de viure resideix bastant en canviar, aixà que si a Chesterton se li va acabar sobrenomenant el prÃncep de les paradoxes per la seva pròpia variació espiritual que fins i tot li va servir com a eina per presentar paradoxes literà ries amb les que sempre es podia extreure algun ensenyament ..., doncs olé per ell.
La qüestió és que la literatura com a camp gairebé se li va fer petita. Escriure al voltant de 70 novel·les no és un assumpte trivial, no a el menys fora de gèneres més propensos a la narració més lineal com és el romà ntic.
Aixà que atrevir-se a determinar els tres millors llibres de Chesterton demostra una certa pretenciositat i atreviment. Però com que un és amo i senyor d'aquest bloc, m'hi llançaré malgrat no haver tingut el gust de llegir tot el que Chesterton va escriure, ja que multitud de llibres de poesia, assajos de tota Ãndole, llibres de viatge, biografies de personalitats i novel·les el contemplen ...
3 millors novel·les de Chesterton
L'home que va ser dijous
Després d'aquest singular tÃtol trobem una novel·la policÃaca que, fent gala d'aquest do per a la paradoxa de l'escriptor ambivalent, també resulta ser una declaració del seu pensament fortament influenciat per l'anglo-catolicisme en el moment de publicació 1908.
La qüestió és com aconseguir aquesta novel·la dual, entre l'entreteniment i l'assaig. La virtut de Chesterton resideix en moltes ocasions en aquesta capacitat per proveir-d'un argument policÃac sòlid amb la seva tensió i els seus girs imprevisibles i alhora aprofundia en la crÃtica de pensaments sobre els quals considerava que pesava una cà rrega de fatalisme amb què per a res combregava.
Una novel·la doncs de diverses lectures que sempre va desconcertar però que va ser molt valorada, i encara segueix sent-ho, per la crÃtica i els lectors.
El candor de el pare Brown
El pare Brown com un investigador de crims fora de tota caracterització tÃpica. Què pretenia Chesterton convertint a un capellà en un dels seus personatges emblemà tics de novel·la policÃaca?
Quan va publicar aquest llibre compost per relats, Chesterton encara no era catòlic però ja començava a tenir contacte amb catòlics. Influències de la seva religió anterior i de la que l'esperava amb anhel va haver de derivar en aquesta nova concepció d'heroi a través del que desfer tot tipus de malifetes criminals.
El llibre sol integrar, segons edicions: L'home invisible, el jardà secret, el martell de Déu, l'ull d'Apol·lo, la creu blava, la forma equÃvoca, l'honradesa d'Israel Grow, la mostra de l'espasa trencada, les estrelles errants, les petjades misterioses, els pecats de l' prÃncep Saradine i els tres instruments de la mort.
El retorn de Don Quixot
Chesterton també va tenir unes paraules per al nostre personatge patri més il·lustre. I certament van ser belles paraules i un brillant homenatge. Coneixem en aquesta última novel·la de l'autor al seu personatge Michael Herne, Un bibliotecari excèntric, summament conreat i desencantat amb l'esdevenir de la societat del seu temps.
En una ocasió passa a interpretar el paper de Rei en una obra de teatre. I llavors veu la llum, amb el seu flamant vestit de rei decideix sortir al carrer per recuperar l'imperi del seny enfront dels privilegiats que governen a l'caprici dels seus desitjos.
Un nou Quixot ha sorgit llavors, transmutat en un nou Ricardo cor de Lleó que descobreix quant ha de fer per despullar de ximpleria a aristòcrates, buròcrates i en definitiva a tots aquells el sufix és -crata.
