A l'estil d'un JD Barker només que amb un argumentari més distòpic, el també nord-americà Blake Crouch és un d'aquells autors que fascina amb els seus personatges i les seves accions a tot drap, ideals per adaptar a guions de pel·lis o sèries (com així li passa realment).
En la seva ja considerable bibliografia, Crouch aprofundeix en aquesta literatura de gèneres foscos que van des del thriller fins a la ciència ficció més introspectiva. Al final l'imaginari és compartit entre les dues presentacions finals de l'autor. Es tracta d'un calaix perdut i el seu polsós arxivador on els escriptors entestats al turment troben les seves dosis de morbositat combinades amb l'estrany gust de la por i l'afició per les fílies i fòbies més insospitades.
I sí, aquest còctel agrada i molt. Perquè res més magnètic que una invitació a treure el cap a l'abisme. Ja ho cantava Lou Reed al seu «Take Walk on the Wild Side». De nens algú ens protegeix sempre de la foscor perquè de grans ens reclami com la temptació més poderosa. Misteris de la condició humana.
Top 3 novel·les recomanades de Blake Crouch
Wayward Pines. El paradís
L'aterratge de Crouch a Espanya molts anys i diverses novel·les després que s'iniciés en això d'acompanyar lectors a les fosques de l'ànima. Comencem doncs pel principi amb un thriller que ja apunta a aquesta ambientació fantàstica que desconcerta i fascina.
L'agent federal Ethan Burke es dirigeix a Wayward Pines a la recerca de dos dels seus col·legues desapareguts, quan el cotxe on viatja amb un company se surt de la carretera. Unes hores més tard Ethan desperta enmig d'un poble encantador, un poble on els ocells canten i els nens corren pels carrers.
No sap on és, ni com sortir-ne… Sense documentació ni diners, Burke haurà de revelar els secrets d'aquesta comunitat tan idíl·lica en què res no és el que sembla. Benvingut a Wayward Pines, un lloc del qual no voldràs marxar mai…
Recursió
Arribem a la idea brillant. Al gir ja des de l?inici d?una trama. Perquè Crouch ho descompon tot mantenint retalls d'aquest realisme estranyat que serveix a la causa de la proximitat més absoluta, de l'empatia del lector assegut al sofà amb les sabates o amb el banyador de flors a l'hamaca de la piscina.
La realitat s'ha trencat. Al principi sembla un virus. Una epidèmia que s'estén de manera incontrolable, embogint les víctimes amb records d'una vida que no és la seva. Però no es tracta d'un patogen i les conseqüències no afecten només la ment, sinó el teixit mateix del temps.
A Nova York, el detectiu Barry Sutton investiga aquesta estranya síndrome en un cas que aviat s'entrellaça amb el treball d'una brillant neurocientífica convençuda que és la memòria el que determina la realitat. Però com dues persones poden investigar l'origen d'uns records falsos quan al seu voltant tota la realitat s'està desfragmentant?
matèria fosca
Un títol que evoca a Stephen King i aquesta matèria creada, en una obra extensa i excelsa, com a cola per a tot l'univers imaginat del mal devorant el bé, del fantàstic, de l'anhel per no sucumbir a les ombres… En aquesta novel·la la matèria fosca també es va desplegant com una ombrívola tempesta en la subconsciència i els seus mons paral·lels.
Jason Dessen viu a Chicago, on ha renunciat a les seves grans aspiracions científiques per fer classes i centrar-se en la seva família. Una nit, després d?assistir a la celebració en honor d?un antic company guardonat amb un important premi d?astrofísica, Jason es dirigeix a casa i mai arriba.
Un home ocult darrere d'una màscara de geisha el condueix a punta de pistola a una central elèctrica abandonada, on li injecta alguna cosa. Quan recobra la consciència, uns desconeguts amb vestits especials ho reben amb les paraules «benvingut de nou». Però aquesta realitat no és la que coneix: la seva dona no és la mateixa, el fill no ha nascut i ell ni tan sols és professor. És aquest món un somni? O potser ho era la seva vida anterior?
