Quan una filòsofa com Alisa Zinovievna orienta gran part de la seva carrera literà ria a la ficció, podem estar segurs de gaudir d'històries carregades de simbolisme. Només que en el cas d'aquesta autora, acollida després del pseudònim de Ayn Rand, No s'embranca en el al·legòric sinó que parteix d'un realisme més cru esquitxat d'intenses rà fegues d'humanisme.
A la bibliografia de ficció de Rand passem per escenaris variats que per moments apunten al que és distòpic o que enfonsen les seves arrels en l'existència, sembrat per aquesta consciència cronÃstica de tot pensador lliurat a la causa de plantejar històries.
No en va aquesta autora és hereva dels grans narradors russos Txèkhov, Dostoievski o Tolstoi, Aquests deus de realisme gèlid, de personatges cisellats sobre el fred marbre de la supervivència.
Però Ayn Rand va començar a publicar les seves obres ja instal·lada als Estats Units després de la seva fugida de joventut de la Rússia en què va forjar la seva empremta narrativa. I això va determinar aquesta naturalesa hÃbrida de les seves històries, amb l'evocació dels seus dies foscos a la Rússia de la revolució Bolxevic.
Una marca diferenciadora que, com dic, desembocaria anys després en les seves novel·les i posteriors assaigs de tall netament filosòfics. Aparcant aquesta parcel·la de teoritzadora, en la qual Ayn va establir nous corrents de pensament, ens centrem en la seva figura com a novel·lista.
Top 3 novel·les recomanades d'Ayn Rand
La rebel·lió d'Atlas
Una novel·la que s'erigeix ​​des del cansament pel comunisme, o més aviat per la deriva històrica autorità ria. Des del seu coneixement dels mètodes d'aquest tipus de règims, Ayn Rand va magnetitzar els lectors nord-americans, i de la resta del món, amb una trama molt viva, intensÃssima en el plantejament endevin.
Amb un rerefons sobre els mals socials de tot sistema polÃtic, divisem el desolador escenari d'una gran crisi als Estats Units. Els béns comencen a escassejar i la supervivència es fa rutina.
El vell dilema entre l'intervencionisme dels Estats i el liberalisme econòmic ens situa en aquesta difÃcil tessitura de l'equilibri impossible quan la neciesa de la classe polÃtica impossibilita encara més la recuperació d'una societat en declivi.
Perquè quan l'economia decau, es pot observar el pitjor de l'ésser humà . Amb l'indubtable toc de thriller sociològic, l'autora ens introdueix en reflexions de gran importà ncia. No hi ha salvadors ni receptes mà giques davant de l'adversitat, potser petits herois que il·luminin el camà des d'actituds transformadores i exemplaritzants.
la deu
La novel·la que va catapultar a una autora que fins al moment transitava entre les ombres de tot escriptor que anhela el cop de sort. El protagonista d'aquesta història d'Howard Roark, arquitecte de professió. Una suggerent metà fora d'aquest gremi com a element constructor de ciutats. Però davant el costumisme i la inèrcia que regeix en tot à mbit, Howard pretén ser innovador, aportar la seva vis més creativa per revolucionar-ho tot.
Vist com un jove ambiciós però sens dubte tossut, Howard s'haurà d'inserir com un més, ardent de color entre el gris de les convencions. Tot sembla conjurar-se contra la seva voluntat fèrria per plantejar canvis, des dels seus companys de gremi fins al cercle més proper i per extensió el propi govern que estreny la seva acció sobre els cercles tancats de tot establishment.
Des Howard avancem en un plantejament que va molt més enllà d'aquesta acció a la recerca de la sortida per l'alienació que atrapa Howard. Perquè la finalitat última de la narració és desvetllar aquest desencaix entre l'individual amb el general. Aquesta assumpció del costum com el bo, sota premisses de por a l'canvi.
Els que vivim
Potser una novel·la autobiogrà fica amb aquesta intenció de tancament de capÃtols anteriors. Des de la seva arribada als Estats Units en els anys vint va passar una dècada fins que l'autora publiqués aquesta opera prima.
Amarada del seu nou context vital i amb el focus ampli de el temps transcorregut, l'autora es desdobla en els personatges d'aquesta història, habitants de el règim soviètic i aspirants a quotes de llibertat inconcebibles en aquest món marcat a cada cantonada per eslògans que bé va saber desxifrar George Orwell, sobretot a l'al·legòrica faula «Rebel·lió a la granja». En aquesta ocasió l'escriptora no va anar amb al·legories i ens ofereix una narració descarnada sobre els impossibles davant de les injustÃcies fetes llei.
1 comentari a «Els 3 millors llibres d'Ayn Rand»