3 millors llibres d'Antonia Romero

l'escriptora Antonia Romero és una singular autora que voreja diferents gèneres bestseller amb idèntica solvència. Des suggerents misteris, molt ben treballats amb aquesta base de recerca precisa, fins trames més roses, novel·les juvenils o altres tipus frisando l'autoajuda.

Però és en la seva vessant de l' gènere de misteri on l'escriptora trepitja més ferma i on aconsegueix que més i més lectors se sumin a la seva propostes narratives.

Arribada a l'món literari amb la insolència i la desimboltura actual de l'autor indie, també ha estat rescatada per grans segells editorials.

Considerant la seva capacitat per oferir-nos noves novel·les amb màgica i breu cadència, Antonia Romero és ja una novel·lista ressenyable en el panorama literari patri.

Top 3 novel·les recomanades d'Antonia Romero

La tomba compartida

La fascinació per l'Antic Egipte ha portat de cap a escriptors de tot el món. A Espanya trobàvem en José Luis Sampedro o en Terenci Moix (Per citar dues de molt reconeguts en la narrativa s'ambienta en aquest esplendorós Egipte pretèrit) i encara descobrim en altres actuals com Nacho Ares històries que abunden en aquest punt entre mític i esotèric a la vora d'Nil, amb més o menys intenció divulgativa.

En aquesta ocasió Antònia va aconseguir un gran èxit amb una trama d'aventures i grans dosis d'intriga al voltant d'un amulet en forma de cor que aviat ens enllaça amb el seu origen de l'antic Egipte.

Maite és una antiquària bolcada en el seu treball, també com a forma per escapar del seu crua realitat familiar. El descobriment de l'misteriós i valuosíssim amulet amb forma de cor la llança a l'aventura de la seva vida, amb aquesta noció de recerca de si mateixa més enllà del seu amagatall entre velles relíquies.

Al costat del seu soci i assessorats per un arqueòleg, els tres preparen un viatge a Egipte per tal de trobar les respostes que l'amulet planteja com un complet i inquietant interrogant. Tot apunta Nefertiti, la dona de Akhenaton. Només que, evidentment, conforme es van acostant a la resolució de l'inquietant misteri, els perills començaran a acecharlos amb risc per a les seves pròpies vides.

La tomba compartida, d'Antonia Romero

Els morts no accepten preguntes

En la pel·lícula El sisè sentit ens va quedar, un cop més meridianament clar que els morts amb els quals es pot connectar són aquells que encara estan en aquest llimbs dels assumptes pendents.

Nela té aquesta capacitat per contactar amb els que transiten per aquesta dimensió. Des de la seva infància sempre va saber que era especial perquè només ella era capaç de de conversar amb éssers que ja no habitaven aquest món.

Això o potser els seus mals dies de la infància van fructificar en una connexió entre el demencial i el extrasensorial. Àngels de la guarda potser, la qüestió és que si Nela ha pogut sobreviure a un pare ominós ia una mare indiferent, és més que probable que hagi estat gràcies a ells, els morts.

Nela com la missió dels habitants de l'món paral·lel. I Nela com el mateix gran misteri que sosté la trama. Perquè poc a poc vam descobrir els foscos motius que es van conjurar en contra des de la infància.

Al voltant d'una escenografia preciosista que aporta un punt de magnetisme tel·lúric des del qual semblen sortir els estranys acompanyants de Nela, acompanyem a una protagonista en la seva particular esdevenir cap al revelat final de tot, aquesta última pàgina en la qual les emocions es disparen i la fantasia es sobreposa a les pors, obrint-se a noves grans oportunitats per viure.
Els morts no accepten preguntes

La peça que faltava

Una història que marca aquest punt ia part en la bibliografia de l'autora. Una histora molt viva amb un innegable punt romàntic i una trama que pivota al voltant d'un personatge brillant com Eva. Perquè és Eva la que fa canviar tot en la vida de la rica Carmen Grimaldos. I per extensió també la vida d'Ander, el seu soci i fillastre.

Però el contacte entre Eva i Carmen desperta a Carmen un pla soterrat. La milionària sap descobrir en Eva alguna cosa molt especial i l'acaba posant als comandaments d'alguns dels seus negocis compartits amb Ander.

El que comença com una fricció cap a un ambient que reforça vells rancors i suspicàcies, acaba obrint-se a un nou escenari en el qual Eva, com a bona infermera de professió, pot acabar sanant de la manera més inesperada.

La peça que faltava, d'Antonia Romero
Valorar post

Deixa un comentari

Aquest lloc té validesa Akismet per reduir el correu brossa. Aprèn com es processen les dades dels teus comentaris.