Fa no gaire que un sorprenent i loquaç jovenet anomenat Aleix Saló va irrompre en la literatura amb la seva barreja popular de sàtira política i còmic. I la cosa va sortir bé perquè en la seva posada de gala negre sobre blanc, les idees d'aquest jove autor català apareixien fresques i rotundes, hilarants per poder desxifrar la realitat amb aquella mica necessària d'humor.
Idees i imatges carregades d'aquest humor tan intel·ligent com capaç de transmetre tot lector, expert o despistat, nocions bàsiques i percepcions suggeridores sobre el nostre esdevenir polític i econòmic. A la línia d'altres autors d'humor espanyols actuals com Pau Tussets o àngel Sanchidrián però amb l'afegit visual de la seva condició de historietista.
Però la cosa d'Aleix Saló ja és un assumpte seriós, serietat dins de la necessària i oportuna revisió humorística general, perquè avui en dia aquest autor llueix amb diversos llibres publicats a l'esquena en una combinació màgica entre imatges i text
Top 3 llibres recomanats d'Aleix Saló
tots nazis
Un dels grans encerts de l'Aleix, que a més ve de sèrie, és la capacitat per criticar obertament i fer riure de la mateixa manera, en el mateix moment en què llegeixes o visualitzes el concepte. No hi ha procés d'anàlisi ni de maduració. La idea arriba amb aquesta empremta de qui la concep amb frescor natural i pari tan fàcil com escup.
Qualsevol intent de rèplica apunta el fracàs més estrepitós. Així que assumim aquest geni creatiu i gaudim una vegada més d'una obra tan precisa i aclaridora com burlesca ...
Els totalitarismes sempre treuen el cap amenaçadors, més encara quan la gent els cita amb anhel de profecia autocomplerta, assenyalant tota ideologia contrària com a clar indici de l'hecatombe.
Aleix ens fa concebre aquesta idea i per a això es retrotreu i ens presenta escenaris històrics no tan llunyans. Tan sols ho suggereix, però l'extracte ja hi és marcant el camí per a tots aquests salvatges que exigeixen posicionament o ofereixen exclusió. Per als que no hi ha terme por i associen aquests llimbs necessari de meditació, anàlisi i humor a el mateix diable ...
«Vaja, sembla que t'agrada fer una ullada als textos que acompanyen un llibre abans de comprar-lo. Et creuràs molt original. Saps a qui li agradava fer-ho?
A HITLER!
Ara que ja van caient les caretes, has de saber que en aquest llibre hi ha nazis, lazis i feminazis. I uns senyors d'extrema dreta que per alguna estranya raó són antinazis. I també pronazis.
És llarg d'explicar ... Millor compra aquest llibre i deixa't amarar per la seva propaganda qual deixeble de Goebbels. I quan acabis de llegir-lo ... crema'l »
Simiocràcia
Res a veure amb «El planeta dels simis». Perquè aquests altres són pitjors, la simiocràcia és el govern soterrat dels interessos simiescos. i què són els interessos simiescos? Doncs llegeix-te el llibre i ho sabràs, que cal explicar tot.
Tan sols apuntar que no hi ha conseqüència sense causa. Que res passa perquè sí a la simiocràcia. Perquè els simis, mentre es rasquen la panxa, la mollera o el que sigui, sempre estan maquinant alguna cosa. I la seva etapa evolutiva els impedeix anar més enllà, perquè tan sols estan pensant en menjar-se el plàtan abans que els altres.
Pocs autors aconsegueixen despertar aquest humor cristal·lí però en certa forma fins tràgic sobre política i societat actuals. Posats a riure'ns de les nostres misèries, millor primer portar a col·lació la miserable intervenció de governants i altres caterva d'il·luminats conductors de el món.
Les causes de la crisi.
Els antecedents de la crisi.
Els efectes de la crisi.
La corrupció irracional.
La involució social.
El govern disfuncional.
Europesadilla: Algú s'ha menjat a la classe mitjana
En el fons la macroeconomia és senzilla, per molt que sigui macro. Només que la seva disfressa sofisticat dóna lloc a multitud de possibilitats, gairebé cap bona, per desquadrar balanços i malbaratar els diners com un truc de prestidigitador entabanador i xerraire.
Per això quan Aleix ens parla amb la seva desimboltura de jove informat i documentat, les explicacions semblen d'un altre món. I no, és el mateix, només que comptat amb la divertidíssima i grinyolant certesa que alguna cosa fa olor de podrit a Dinamarca ia la resta d'Europa.
La ficció de ser europeus vi molt bé per integrar-nos i tot això (en la mesura que un suec pugui mirar a un espanyol amb remota sensació de pertinença a mateixa tribu). Una altra cosa serà que, en el fons i passats tants anys des de la unificació econòmica, la substància de l'ésser europeu formalment suposi algun benefici a l'ciutadà de torn per sobre d'altres riscos.
Però no ens caminem amb retòrica que per explicar amb claredat i encert està Aleix Saló. Un autor que sempre pren impuls posant-nos en lloc, en aquest cas amb un repàs històric d'Europa made in Saló, per acabar per assaltar-dubte, preguntes i rialles.
Diversos monstres recorren Europa: ¿Evitaran seus ciutadans convertir-se en el seu menú?
Quan la classe mitjana protagonitza una peli de terror, Europa tremola.
Quan Europa dirigeix una peli de terror, la classe mitjana tremola.
