Els 3 millors llibres d'Alberto Chimal

Hi ha qui arriba a la literatura breu i es queda. El destí de l'escriptor de relats és una cosa així com si Dante no hagués trobat mai la sortida de l'infern. I allà es van quedar Dante d'una banda i Chimal pel seu com fascinat en aquest estrany llimbs de les petites històries ardents, capaços de majors girs i reflexos.

Espurnes de realisme quallats de l'al·legòric i l'oníric. Dormevel·les literàries tan escarides com meravellosament extensibles cap a universos insospitats. Alberto Chimal sap que el relat és com la línia recta, el camí més curt i directe a la imaginació de l'lector. Perquè no cal anar amb tortuositats ni circumloquis, ni presentacions ni embuts. El relat va nu pel món des que neix fins que mor. I cada lector té l'encàrrec de revestir-en la seva imaginació.

Poe, Cortàzar o Txèkhov van fer d'el relat seu hàbitat natural. En el present Samanta Schweblin o Alberto Chimal segueixen en aquesta terra de ningú, cultivant breus transcendències amb sabors mai abans assaborits gràcies al particular arrelament de tot el que soni a tomb, a intrahistòria d'instants, a història com a peu de foto de la fotografia de la realitat.

Top 3 llibres recomanats d'Alberto Chimal

Mans de foc

El millor exemple d'aquest transitar l'estranyament cap a l'alienació o el desconcert però també cap a la passió pel desconegut. Perquè tot depèn de l'prisma amb què ens toqui mirar. Les circumstàncies manen i en base a elles els personatge d'aquestes històries mai són els mateixos. Un llibre per llegir i rellegir en diferents moments i així descobrir diferents missatges i despertar dispars sensacions.

Un escriptor que practica el plagi literari, una dona obsessiva sota una maternitat malentesa o una malalta davant el tràngol d'escollir són alguns dels personatges d'Alberto Chimal que conviuen amb el seu propi infern, amb el seu propi dissimulació, manipulació o incertesa.

Chimal encén una prosa que subratlla el matís del fantàstic i que explora sempre límits, sent així la seva literatura joc i hipnosi on introduir-nos i, possiblement, cremar-nos.

La saga de l'viatger de el temps

És curiós. No és que es tracti de la xarxa social més literària d'acord amb la seva limitació de caràcters. I tanmateix, com si es tractés d'un repte, a l'abric de twitter (mai no es dirà X) s'han desenvolupat meravellosos fils fets literatura de molts quirats. Alberto Chimal no podia abstreure's de l'assumpte…

Durant diversos mesos, Alberto Chimal escriure a través de Twitter una sèrie de microrelats que prenien com a punt de partida el possible viatge que el Viatger del Temps, protagonista de La màquina de el temps, d'HG Wells, va poder haver emprès a la fi de la novel·la.

Aquestes petites estampes, que representen un homenatge no només a Wells sinó a la ciència ficció, ens transporten a el passat, present i futur on podem observar el món des d'un punt de vista privilegiat i presenciar tant grans esdeveniments de la història falsos i veritables, així com successos quotidians gairebé imperceptibles.

Els textos, a manera d'instantànies, així mateix ofereixen a l'lector retrats molt particulars de tot tipus de personatges -històrics, literaris, reals o ficticis- a qui el Viatger del Temps, i de pas també el seu gat, troben en el seu camí: escriptors com Sor Juana Inés de la Creu, William Blake, Edgar Allan Poe i Jane Austen; personatges literaris com Helena de Troia, Dràcula, l'Home Invisible; icones reconeguts i també icones per conèixer.

Com si la ficció formés part d'una altra dimensió temporal, aquesta proposta ens convida a navegar a la màquina de el temps que és el propi llibre, de la mà d'un dels narradors més audaços de la literatura mexicana contemporània.

els atacants

Tots hem tret la conversa en algun moment. Relaxadament, entre amics, vam comentar que el nostre mòbil ens ensenya publicitat segmentada (eufemisme tètric on els hi hagi). El problema és que fins i tot un anunci de la nova televisió de la marca X ens apareix després d'haver comentat de paraula, no en cerques a Google. Ens veuen, ens senten ... Què no saben de tots i cadascun de nosaltres?

Les càmeres de seguretat ens han donat la tranquil·litat de tenir algú vetllant per nosaltres. Però també la incertesa que sempre n'hi haurà algun altre vigilant-nos. La ciència ha eradicat malalties, però també ha creat monstres i infeccions impensables. El correu electrònic, les xarxes socials, un telèfon a la butxaca: consols per a la solitud, millores en la comunicació, però també el principi de la fi. Assetjadors, stalkers, suplantadors. Atacants del nostre confort.

Amb un imaginari i una estètica absolutament personals, Alberto Chimal -una de les grans revelacions mexicanes dels últims anys- ens ofereix, amagat entre set magistrals relats, el terror amb què convivim, fins i tot sense adonar-nos. Un llibre de contes de por -no necessàriament de horror- que mira a les cantonades més negres de la nostra societat, sense renunciar tampoc a la imaginació més lliure, a la mirada més fantàstica, a l'humor i fins i tot a la poesia. Encara que aquesta sigui la poesia que arriba amb el final de l'món.