Els 3 millors llibres de Cees Nooteboom

El més literat dels tan necessaris hispanistes que afronten l'àrdua tasca d'entendre el que des de dins cap entenem. Cees Nooteboom, com Paul Preston o Henry Kamen, Enarbora aquesta condició d'estudiosos d'una història a sud dels Pirineus (amb permís de Portugal). Però en el cas de Cees la cosa és més afició o potser estranyesa i ànsia per conèixer la bogeria i el caos del que hispà.

Perquè en el narratiu Cees Nooteboom és moltíssim més que els seus estudis sobre la pell de brau, com també és molt més el seu periple vital per llocs de tot el món a la recerca d'aquest pòsit de l'escriptor convençut de la necessitat de ser viatger abans de seure a explicar alguna cosa.

Si la literatura de viatges ha de ser entesa com un gènere de qualitat en l'estrictament narratiu, és en gran part per aquest escriptor holandès que va aconseguir aquesta alquímia entre vivències i novel·lat dels seus viatges per tot el món.

Top 3 llibres recomanats de Cees Nooteboom

El desviament a Santiago

Just o no, la veritat és que llegir sobre una cosa que un estima d'especial manera predisposa al reconeixement més gran de qualsevol obra. Aquest Camí de Sant Jaume versió lliure (desviament a la ruta on n'hi hagi) de Nooteboom és la meva primera parada necessària per gaudir de l'exquisida narrativa de viatges made in Nooteboom.

Aquest és un llibre de viatges intel·ligent d'un esplèndid autor holandès enamorat profundament d'Espanya i amo també d'una erudició poc comuna. Cees Nooteboom encarna el viatger que sempre es deixa temptar pels camins laterals, i encara que el seu destí és Santiago de Compostel·la, s'atura a Aragó, passa per Granada, busca a Sòria l'absis d'una església, fa escala a l'illa de la Gomera o als passadissos buits del museu del Prado.

També la seva prosa es desvia i s'interna per joioses digressions, de vegades literàries, de vegades polítiques, iròniques, erudites o malenconioses. Hi ha en la seva mirada una sorpresa que transfigura la realitat i converteix aquesta obra en una minuciosa guia per recórrer el cor d'Espanya.

El desviament a Santiago

533 dies

Ni una sola nit, res a veure doncs amb Sabina. Perquè la contemplació més minuciosa es fa de dia, amb la llum donant pas als escenaris i la seva composició d'escenes. La claredat i clarividència arriben de dia per a l'escriptor que pretengui narrar el que queda.

Allà pel Mediterrani els ressons de les sirenes encara semblen captivar almenys escriptors interessats encara en aquests cants a descobrir en el silenci. A la seva estimada casa de Menorca, on Cees Nooteboom passa llargues temporades cada any, té els peus ferms sobre una terra fèrtil, envoltat del mar, les palmeres i els cactus. Però la mirada, atenta i curiosa, s'estén més enllà de l'horitzó.

Amb escepticisme, Nooteboom contempla una Europa que amenaça de desintegrar-se, observa les estrelles; també medita sobre l'oblit, sobre la identitat de David Bowie i l'obsessió de Gombrowicz amb la immaduresa. Un compendi de cents trenta-tres dies de reflexions, tan diverses com interessants, d'un dels escriptors més lúcids, cosmopolites i reconeguts del nostre temps.

533 dies

Les guineus vénen de nit

En les distàncies curtes és on un escriptor se la juga. Al enganyós ring de el relat, cada autor es busca a si mateix per castigar-se la cara o el fetge, quedant-se sense respiració en l'ardu exercici de la síntesi i la brillantor. En el cas de Nooteboom, l'excepcionalitat de la fàcil encomana es detecta en el fascinant equilibri entre el rerefons, la senzillesa i el ritme.

Ambientats en ciutats i illes de la Mediterrània, i units per un nexe temàtic, els vuit relats de Les guineus vénen de nit poden llegir-se com una novel·la en què es reflexiona sobre el record, la vida i la mort. Els seus protagonistes col·leccionen i reconstrueixen fragments de vides molt intenses que han cristal·litzat en la memòria o en el detall d'una fotografia.

A «Paula», el narrador evoca la vida breu i misteriosa d'una dona que va estimar; a «Paula II», la mateixa dona és conscient que aquell home hi continua pensant. La Paula recorda el temps que van passar junts i la por de l'home a la foscor de la nit, quan vénen les guineus; I, tanmateix, el to d'aquests relats és lluny de ser pessimista: la mort no és una cosa a què s'hagi de témer…

Nooteboom és un superb estilista, que observa el món amb una barreja de malenconia i sorpresa. Els seus relats estan quallats d'humor, pathos i un vast coneixement de les coses, que fan diferent a aquest prestigiós autor europeu.

Les guineus vénen de nit

Altres llibres recomanats de Cees Nooteboom…

Cercles infinits

En qualsevol viatge actual ha de prevaldre una cerca de l'autenticitat. Tota la resta és turisme sense substància. I gràcies a Déu encara hi ha espais a qualsevol lloc del món on rescatar aromes a la realitat més fascinant. El Japó és un d'aquests llocs on la invasió homogeneïtzadora de l'occidental s'escapa fins i tot entre les seves grans ciutats, per obra i gràcia dels seus habitants i el seu afany pels costums.

Cercles infinits recull un testimoni il·luminador sobre el país que li provoca una fascinació única: el Japó. De les metròpolis futuristes de Tòquio i Osaka a les antigues ciutats imperials de Kyoto i Nara, dels gravats de Hokusai i Hiroshige, o els fascinants rotllos de Chojo Jinbutsu Giga, al teatre kabuki; de l'arravatament místic i intel·lectual dels jardins zen a la coexistència entrellaçada del budisme i el sintoisme en temples de ritus mil·lenaris que encara marquen el calendari agrícola.

Viatges acompanyats per les pàgines de Kawabata, Mishima, Tanizaki, però sobretot per El llibre del coixí de Shõnagon i La història de Genji, de Murasaki Shikibu, la primera novel·la de la història, que retrata el refinament extrem a què va arribar l'aïllada tall de Heian al segle XI.

Amb la seva capacitat per captar els detalls més subtils, traçar connexions, estimular-nos a veure amb altres ulls i portar allò particular a allò universal, Nooteboom se submergeix en l'experiència de descobriment, de bellesa i desafiament que continua sent el Japó per a Occident.

Cercles infinits, Cees Nooteboom

pluja vermella

El viatge, a anys llum de l'ideari turista més senzill. Itaca a qualsevol lloc quan res no està planificat. Visions d'un viatger per descobrir el que és autèntic de sortir de la llar a la recerca d'una aventura que sempre ha d'anar de dins cap a fora.

Els primers viatges, un laberint de carrerons, els antics veïns de Menorca o els excessos juvenils del jove Nooteboom… imatges i experiències del passat conformen Pluja vermella, un llibre polifacètic que ens revela les reflexions, entusiasmes i inquietuds del reconegut autor neerlandès a l'illa .

Una col·lecció de textos íntima i enlluernadora; mosaic d'històries i records que transcorren a la casa de Menorca on, des de fa cinquanta anys, Cees Nooteboom passa uns quants mesos cada estiu. Aquest incansable viatger troba pau i tranquil·litat al jardí, entre arbres, pedres i animals, tots ells dotats de nom i personalitat.

Nooteboom recupera en aquest llibre l'essencial del seu passat i reuneix alguns dels temes fonamentals que configuren la seva obra: l'amistat, els viatges, l'art, el paisatge i el pas del temps inexorable… El resultat és un compendi de brillants reflexions autobiogràfiques de un dels grans representants de la literatura de viatges contemporània.

Pluja vermella, Cees Nooteboom
4.9 / 5 - (18 vots)

Deixa un comentari

Aquest lloc té validesa Akismet per reduir el correu brossa. Aprèn com es processen les dades dels teus comentaris.